Els usuaris d’electricitat a Alemanya tenen tarifes negatives: els paguen per fer servir la xarxa

El nou any porta pujades en serveis com l’energia o la telefonia que no es veuran acompanyades per augments salarials  a Espanya, veure  https://elpais.com/economia/2017/12/29/actualidad/1514571454_671935.html. Com és possible que en altres països, el consum d’energia elèctrica generi beneficis per als usuaris. És que Alemanya té més Sol que Espanya ?, No, simplement és que gestiona millor els seus recursos. Aquest fenomen, que es registra en diversos països d’Europa, està directament relacionat amb la promoció per part de l’Estat alemany de la inversió en energies renovables

https://www.infobae.com/sociedad/2017/12/27/los-usuarios-de-electricidad-en-alemania-tienen-tarifas-negativas-les-pagan-por-usar-la-red/?outputType=amp-type&__twitter_impression=true Continua la lectura de Els usuaris d’electricitat a Alemanya tenen tarifes negatives: els paguen per fer servir la xarxa

2018, l’any de la Lluna

Sis missions espacials privades i almenys una de pública aspiren a arribar a la Lluna al llarg del 2018 en el que podria ser l’any amb més activitat en el satèl·lit en la història de l’exploració espacial.

Sembla una paradoxa, perquè  la humanitat ha estat capaç d’èxits espectaculars: detectar ones gravitacionals, aplicar tècniques d’edició genètica per modificar embrions i tractar malalties hereditàries; desenvolupar tractaments prometedors per al càncer; tenir cotxes que es condueixen sols; descobrir sistemes solars amb exoplanetes en galàxies llunyanes. Però no hem tornat a la Lluna des de fa 45 anys. Aquest any tot canviarà.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20171231/433984093087/2018-ano-luna-misiones-espaciales.html

Seis misiones espaciales privadas y por lo menos una pública aspiran allegar a la Luna a lo largo del 2018 en lo que podría ser el año con más actividad en el satélite en la historia de la exploración espacial.

Entre las misiones privadas se encuentran las cinco candidatas a ganar el Google Lunar X Prize, que otorgará veinte millones de dólares (unos 17 millones de euros) al primer equipo que consiga hacer aterrizar un vehículo en la Luna, recorrer 500 metros y transmitir vídeos y fotos a la Tierra. En una prueba de que la carrera a la Luna se ha globalizado, las cinco finalistas son de EE.UU., Japón, India e Israel, además de un consorcio internacional. Continua la lectura de 2018, l’any de la Lluna

L’energia nuclear al “món de les moltes crisis”

Avui, cinc anys després, hem tingut coneixement d’un terratrèmol a la localitat de Yebra, a tot just 85 km de distància de la ubicació del possible magatzem de residus autoritzat i, el que és més significatiu, al costat d’un poble que va presentar la seva candidatura i que va ser acceptat al concurs. Maleïda herència que  volem deixar a centenars de generacions futures. Si canviem les emissions de CO2 per la producció massiva de residus radioactius ¿quin viatge ecològic estem fent? No hi ha energia més perillosa i  cara que la nuclear.

http://blogs.publico.es/otrasmiradas/12164/la-energia-nuclear-en-el-mundo-de-las-muchas-crisis/

Juanjo Álvarez
M
iembro del Área de Ecosocialismo de Anticapitalistas y del Movimiento Ibérico Antinuclear  Continua la lectura de L’energia nuclear al “món de les moltes crisis”

Què desitjaria el Medi Ambient pel 2018?

El Medi Ambient és des de fa molts anys, víctima de la desmesura de l’ésser humà, que, en el seu afany de consumir i gaudir de les delícies del confort, s’ha portat per davant ecosistemes sencers, ha aconseguit extingir espècies i atempta contra tot el que se li posi per davant. Aquests són els seus desitjos més excel·lents, per al 2018.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/178715/Que-desearia-Medio-Ambiente-para-2018

Menos gases perniciosos

Es urgente y vital, que haya una disminución REALen las emisiones de CO2, metano y demás gases de efecto invernadero. Para conseguirlo hace falta voluntad política mundial y un esfuerzo de parte de los consumidores, a la hora usar más los medios de transporte públicos , elegir productos de producción sostenible o decantarse por la compra de coches eléctricos.

 

Más energías renovables

El empleo de combustibles fósiles para generar energía debe descender, al tiempo que se debería fomentar su producción, a partir de fuentes renovables (en todos los campos posibles: electricidad, transporte, etc.). Este sería un gran paso, para mitigar los efectos del Cambio Climático y acabar con buena parte del germen de la contaminación.

 

Basta de deforestación

Continua la lectura de Què desitjaria el Medi Ambient pel 2018?

Tria taps de suro i defensa les alzines sureres i la seva biodiversitat

L’alzina surera (Quercus suber L.), també anomenada surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d’aspecte molt semblant a l’alzina i de mida mitjana. És originari de la Mediterrània occidental.  La seva característica més identificativa és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s’extreu el suro.

Les suredes no constitueixen un bosc únic, sinó que la seva biodiversitat és enorme. L’alzina surera (Quercus suber) conviu amb altres arbres: velles oliveres, roures i pins silvestres, a més d’innombrables plantes, fongs, líquens i molses.

L’alzina surera és un dels pocs arbres capaços de rebrotar després d’un incendi, gràcies a l’escorça de suro, que actua com un aïllant tèrmic i impedeix que les altes temperatures afectin els teixits vitals.

Festejar amb una copa de vi és una de les grans tradicions de les Festes. El problema és que, està canviant la manera en què es tapen les ampolles i això perjudica greument al Medi Ambient i als ecosistemes, de les suredes de la Mediterrània occidental. La baixa de la demanda de taps els està afectant greument.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzina_surera

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/178664/Elige-tapones-corcho-defiende-alcornocales-biodiversidad

En grave peligro

Desde la época de la Grecia clásica y hasta hace poco tiempo, la enorme mayoría de los vinos, una vez embotellados se tapaban con corchos, pero cada vez más y por mera cuestión económica, éstos se están sustituyendo por tapones o por tapas de rosca sintéticos. Continua la lectura de Tria taps de suro i defensa les alzines sureres i la seva biodiversitat