Estem davant l’etapa més perillosa en l’evolució dels cotxes autònoms

Les tecnologies de pilot automàtic encara no són capaços de conduir sense cap tipus d’ajuda humana. Els conductors es confien a causa d’una falsa sensació de seguretat fins al punt que la seva atenció i la seva mirada estan molt lluny de la carretera.

“Aquestes companyies estan sobrevalorant les capacitats de la seva tecnologia i estan enganyant a la gent”, denuncia Steven Shladover

http://www.eldiario.es/theguardian/conduce-peligrosa-coches-piloto-automatico_0_732827408.html

Cuando la policía de California se acercó a un Tesla que estaba detenido en medio de una autopista de cinco carriles a las afueras de San Francisco la semana pasada, se encontró a un hombre dormido al volante. El conductor, que fue arrestado bajo la sospecha de que estaba borracho, les dijo que su coche estaba en “piloto automático”, el sistema semiautomático de asistencia al conductor de Tesla. Continua la lectura de Estem davant l’etapa més perillosa en l’evolució dels cotxes autònoms

Podràs veure la superlluna blava aquesta nit?

La segona superlluna del 2018 es produirà aquest dimecres, sent blava per coincidir dos en un mateix mes, i es podrà contemplar a Espanya durant la nit del 30 al 31 de gener.

Aquesta superlluna és la tercera d’una sèrie de ‘superllunes’, situació en què la Lluna està més prop de la Terra en la seua òrbita, coneguda com perigeu, i aproximadament un 14 per cent més brillant que de costum.

Però el que la fa especial, amb circumstàncies no repetides en 150 anys, és que coincideix amb un eclipsi visible en altres parts de la Terra, i això és el que fa que la defineix com superlluna blava de sang.

La superlluna blau es podrà veure “sense cap problema” des de Catalunya. Val la pena!!

http://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/997115/superluna-azul-podra-verse-ningun-problema-miercoles-desde-espana-pero-no-apreciara-eclipse?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

La segunda superluna del año se produce este miércoles 31 de enero, y muestra al satélite en condiciones tan especiales que no coinciden desde hace más de 150 años. Al mediar un eclipse, sólo en algunas zonas se podrá admirar.

En España, esta superluna puede verse “sin ningún problema” en la noche del 30 al 31, según aseguró a Europa Press el divulgador científico Antonio Pérez Verde, si bien no puede apreciarse el eclipse, al coincidir su máximo a las 14.30 horas de la tarde.

Esta superluna es la tercera de una serie de ‘superlunas’, situación en que la Luna está más cerca de la Tierra en su órbita, conocida como perigeo, y aproximadamente un 14 por ciento más brillante que de costumbre.

También es la segunda luna llena del mes, comúnmente conocida como ‘luna azul’. Además, la súper luna azul pasará a través de la sombra de la Tierra para dar a los espectadores en el lugar correcto un eclipse lunar total, el primero de este 2018 –habrá otro el 27 de julio–. Mientras que la Luna está en la sombra de la Tierra, tomará un tono rojizo, conocido como ‘luna de sangre’.

Para los observadores en América del Norte, Alaska o Hawai, el eclipse será visible antes del amanecer del 31 de enero. Para aquellos en el Medio Oriente, Asia, Rusia oriental, Australia y Nueva Zelanda, la ‘súper luna de sangre azul’ podrá ser vista durante la salida de la luna en la mañana del 31.

En Europa Occidental y la mayor parte de África y América del Sur el espectáculo será parcial, ya que serán zonas no afectadas por el eclipse.

http://val.levante-emv.com/sociedad/2018/01/29/vera-superluna-azul-sangre-31/1672395.html

El cas de l’abocament de 90.000 tones d’amiant a Toledo arribarà a Europa

La salut hauria d’estar per sobre de tot. Les restes poden afectar generacions, i encara es dubta de la necessitat de solucionar el problema. Els veïns demanen una “solució definitiva” que passa per la retirada i no el mer segellat de les restes d’amiant que actualment preveu la Junta castellanomanxega.

Si no prescriu el risc de morir per mesotelioma no hauria de fer-ho la responsabilitat d’una empresa que s’ha lucrat amb l’amiant, quan ja es coneixien els riscos.

http://www.eldiario.es/clm/amianto_0_733176821.html

La batalla contra la acumulación de 90.000 toneladas de residuos de amianto en el toledano barrio del Polígono continuará durante este 2018 desde el ámbito político y también a través de la iniciativa ciudadana.

IU Castilla-La Mancha recurrirá a la Comisión Europea para dar a conocer la problemática en esta zona de la capital regional que, de momento, está siendo atajada parcialmente por las administraciones competentes, con un compromiso de sellado (que no de retirada) de los restos de fibrocemento dispersos en varias parcelas, tanto de propiedad pública como privada.

Izquierda Unida tiene intención de propiciar la visita al lugar de varios europarlamentarios mientras que tanto la Asociación de Vecinos ‘El Tajo’ como la Plataforma ‘Mi Barrio Sin Amianto’ han mostrado su intención de viajar a Bruselas para exponer el problema ante las autoridades europeas. Será su próxima iniciativa después de que  la Fiscalía General del Estado archivase la denunciapresentada por la formación, Ecologistas en Acción y los vecinos alegando, entre otras cosas, que se trata de un delito que ha prescrito. Una decisión que no comparte Izquierda Unida que no descarta nuevas acciones judiciales en el futuro.

IU-Podemos pedirá un estudio epidemiológico al Ministerio de Sanidad

Eva García Sempere, diputada nacional de Unidos Podemos, visitaba este miércoles el barrio junto a los vecinos.  En declaraciones a  eldiarioclm.esexplicaba que la formación iniciará una ofensiva en el Congreso de los Diputados en tres vertientes que esperan desarrollar a lo largo de los próximos dos meses.

Por un lado, la intención es plantear una Proposición No de Ley solicitando el desamiantado de la zona, mediante la retirada de los residuos. Además, se pedirá un estudio epidemiológico al Ministerio de Sanidad “para saber, tanto en el histórico que existe como a partir de ahora, cuál es el impacto de la exposición al amianto”, explica la diputada.

Eva García Sempere
Eva García Sempere FOTO: JULIO LÓPEZ ESPESO

Finalmente, y en lo que tiene que ver con el medio ambiente se pedirá la comparecencia del presidente de la Confederación Hidrográfica del Tajo (CHT) “para que dé explicaciones de por qué no se limpia la cuenca, porque les corresponde a ellos”.  Y es que el arroyo Ramabujas  -que desemboca en el río Tajo- discurre por parte de los terrenos sobre los que están depositados los residuos de amianto.

Los vecinos también están a la espera de una reunión con la Confederación Hidrográfica del Tajo. La pasada semana recibieron una llamada del organismo en este sentido  que, sin embargo, aún no ha fijado fecha para el encuentro.

“Si no prescribe el riesgo de morir por mesotelioma no debería hacerlo la responsabilidad de una empresa que se ha lucrado con el amianto, cuando ya se conocían los riesgos”.

La acción de Unidos-Podemos en el Congreso forma parte de una iniciativa nacional de “desamiantado” que incluye el desarrollo de una ley nacional “integral”. “Hay que atacar  focos como los de Toledo y Catalunya de forma prioritaria y después la ley”. Una norma que, en opinión de García Sempere debe ir acompañada de fondos de compensación.  “Si no prescribe el riesgo de morir por mesotelioma no debería hacerlo la responsabilidad de una empresa que se ha lucrado con el amianto, cuando ya se conocían los riesgos”. Por eso, apunta, los fondos de compensación deberían nutrirse de aportaciones de las propias empresas.

“El de Toledo es un ejemplo muy claro de la concentración descontrolada de vertidos”, sostiene la diputada quien considera que puede ser “punta de lanza” de los trabajos de lucha contra el amianto en España y la puesta en marcha de una ley integral.

Un problema de “salud pública” para toda la ciudad de Toledo

Las movilizaciones vecinales van también a continuar, así como las reuniones con las distintas administraciones competentes. El próximo 6 de febrero, representantes de la asociación vecinal  y de la plataforma volverán a reunirse con el viceconsejero de Medio Ambiente, Agapito Portillo, para conocer el estado de los trabajos de sellado de una de las parcelas. “Se está actuando sobre un foco, pero hay más de trece. Y además no es el más próximo a las viviendas”, recuerda Gemma Ruiz, coordinadora de la Asociación de Vecinos ‘El Tajo’.

Los vecinos insisten en que se trata de “un problema de salud pública” porque que dicen estar “muy preocupados”, señala  Sergio Mora, miembro de la Plataforma ‘Mi Barrio Sin Amianto’, “porque estamos expuestos de forma directa a un foco muy problemático que estamos convencidos nos dará sorpresas muy desagradables en el futuro”. Piden un seguimiento sanitario de la población “claro y rotundo para detectar casos en las fases más precoces”. Se refiere a posibles enfermedades vinculadas al cáncer.

De izquierda a derecha: Javier Mateo, Juan Ramón Crespo, Gemma Ruiz, Eva García Sempere y Sergio Mora
De izquierda a derecha: Javier Mateo, Juan Ramón Crespo, Gemma Ruiz, Eva García Sempere y Sergio Mora FOTO: JULIO GARCÍA ESPESO

Cuentan con el respaldo del segundo teniente de alcalde y concejal de Bienestar Social, Javier Mateo quien sostiene que “no se trata de un problema medioambiental…solo. Es un problema de salud pública. Y no es un problema del Polígono…solo. Es un problema de la ciudad de Toledo”.

Mateo ha instado a la “movilización ciudadana, que debe seguir adelante y aumentar en intensidad para que las administraciones competentes no bajen la guardia en absoluto” para lograr la “solución definitiva” que “solo pasa por la retirada total del amianto”. Una postura en la que abundaba el coordinador regional de IU, Juan Ramón Crespo. “Tapar los residuos con una lona, por muchas garantías que dé, no es más que aparcar el problema para años venideros y que las partículas de amianto vuelvan a quedar expuestas a la atmósfera”.

Més de la meitat dels aiguamolls espanyols d’importància internacional presenten un estat pobre o molt pobre

Els aiguamolls estan entre les primeres víctimes naturals del canvi climàtic. Espanya és el tercer país del món amb més espais reconeguts per la Convenció Ramsar: 74 àrees, però 38 pateixen un deteriorament notable, segons l’avaluació de SEO / Birdlife.

La gestió de l’aigua, la contaminació i l’urbanisme són les majors pressions sobre aquests hàbitats.El canvi climàtic i els seus períodes de sequera en zones seques influeixen en l’empobriment dels aiguamolls mediterranis

http://www.eldiario.es/sociedad/humedales-espanoles-importancia-internacional-pobre_0_734576933.html

España es el tercer país del mundo con más zonas húmedas de importancia ambiental reconocidas internacionalmente. Solo México y Reino Unido tienen más humedales incorporados a la Convención Internacional Ramsar. Sin embargo, de las 74 áreas españolas, 38 presentan un estado pobre o muy pobre según la revisión de los hábitats llevada a cabo por SEO/Birdlife. Continua la lectura de Més de la meitat dels aiguamolls espanyols d’importància internacional presenten un estat pobre o molt pobre

És oficial: el puma de l’orient d’Estats Units va desaparèixer de la faç de la terra

A 2n ESO estem treballant  un projecte que s’anomena S0S, espècies en perill d’extinció. Aquest itinerari té com a objectiu l’estudi dels éssers vius. Estudiem els motius pels quals algunes espècies s’han extingit, i de quina manera podem protegir les que estan en perill d’extinció, i en quin grau ho estan. Tot això fent un treball cooperatiu a l’aula. Això està passant en els nostres dies.

http://sostenibilidad.semana.com/impacto/articulo/puma-americano-oficialmente-extinto/39404 Continua la lectura de És oficial: el puma de l’orient d’Estats Units va desaparèixer de la faç de la terra

Fins a 3.000 tones de residus tòxics es van eliminar sense descontaminar a la planta il·legal de Chiloeches

L’incendi de Chiloeches es va desencadenar  la matinada del 26 d’agost de l’any passat quan milers de tones de residus tòxics que es trobaven emmagatzemades irregularment des de feia anys a les instal·lacions de l’empresa KUK van cremar.

Es destapa una xarxa de ‘blanqueig’ de residus perillosos que operava a la planta de Chiloeches que va cremar el 2016. Simulaven el tractament dels mateixos mitjançant documents falsos i viatges fantasma, però després els eliminaven sense descontaminar.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=237153&titular=hasta-3.000-toneladas-de-residuos-t%F3xicos-se-eliminaron-sin-descontaminar-en-la-planta-ilegal-de- Continua la lectura de Fins a 3.000 tones de residus tòxics es van eliminar sense descontaminar a la planta il·legal de Chiloeches

El Nobel Edmund Phelps: urgeix economia verda per salvar el planeta

No és un científic, ni un defensor mediambiental, és el premi Nobel d’economia l’any 2006, qui no veu altra sortida. El canvi climàtic és un problema compartit per tots els països.La principal causa del canvi climàtic és la crema de combustibles fòssils derivada de la industrialització que va començar a finals del segle XVIII i que produeix, des de llavors, nivells de diòxid de carboni cada vegada més alts. La supervivència de la humanitat exigeix treure de l’atmosfera el diòxid de carboni que ja es va acumular allà i assegurar que no torni.

http://amp.elespectador.com/vivir/nobel-edmund-phelps-urge-economia-verde-para-salvar-el-planeta-articulo-735577?__twitter_impression=true Continua la lectura de El Nobel Edmund Phelps: urgeix economia verda per salvar el planeta

El 2017, els oceans van ser, amb diferència, els més calorosos registrats

Entre els científics que treballen sobre el canvi climàtic, potser la informació més esperada cada any és quant s’ha escalfat la Terra. Aquesta informació només pot provenir dels oceans, ja que gairebé tota la calor s’emmagatzema allà. Si volem comprendre l’escalfament global, primer hem d’entendre l’escalfament de l’oceà.

El calor específic és la quantitat de calor que es necessita per unitat de massa per elevar la temperatura un grau Celsius. El calor específic de l’aigua és 1 caloria / gram. L’aigua és una de les substàncies amb major calor específic i per això és que l’aigua juga un paper molt important perquè regula la temperatura. L’elevat calor específic de l’aigua es deu al enllaç d’hidrogen. És a dir que per augmentar l’energia mitjana de les seves molècules, s’han de trencar molts ponts intermoleculars. Les grans quantitats de calor que l’aigua pot absorbir es fa servir per trencar els ponts d’hidrogen intermoleculars i no per augmentar o disminuir la temperatura dràsticament.  Aquesta propietat és fonamental per als éssers vius ja que gràcies a això, l’aigua redueix els canvis dràstics de temperatura per ser un bon regulador tèrmic.

Aquesta important informació sobre l’oceà va ser llançada dijous per un equip d’investigadors de classe mundial procedent de la Xina. Els investigadors (Lijing Cheng i Jiang Zhu) van trobar que els 201 m d’altitud (més de 6000 peus) d’aigües oceàniques van ser molt més càlids el 2017 que l’any més càlid anterior. Es mesura l’energia tèrmica a Joules. Resulta que 2017 va ser un any rècord, 1.51 × 1022 Joules més calent que qualsevol altre any. Per comparar, la generació elèctrica anual a la Xina és 600 vegades més petita que l’augment de calor a l’oceà.

Els autors proporcionen una llarga història de calor oceànic, que es remunta a finals dels anys cinquanta. Aleshores hi havia prou sensors de temperatura de l’oceà per obtenir una avaluació precisa de la calor dels oceans. Els resultats es mostren a l’article següent. El gràfic mostra la calor de l’oceà com una “anomalia”, que significa un canvi des de la seva línia de base de 1981-2010. Les columnes en blau són més fredes que el període 1981-2010, mentre que les columnes en vermell són més càlides que en aquest període. La millor manera d’interpretar aquest gràfic és notar l’augment constant de la calor de l’oceà durant aquest llarg període de temps.

https://amp.theguardian.com/environment/climate-consensus-97-per-cent/2018/jan/26/in-2017-the-oceans-were-by-far-the-hottest-ever-recorded?__twitter_impression=true

Among scientists who work on climate change, perhaps the most anticipated information each year is how much the Earth has warmed. That information can only come from the oceans, because almost all heat is stored there. If you want to understand global warming, you need to first understand ocean warming. Continua la lectura de El 2017, els oceans van ser, amb diferència, els més calorosos registrats

312 defensors del medi ambient i dels drets humans van ser assassinats el 2017

Els defensors dels drets humans i del medi ambient posen la seva vida en perill desafiant els dictadors, les multinacionals destructores, els conservadors religiosos i els règims opressors, que desenvolupen en contra seu una estratègia de difamació, de criminalització i de violència orquestrada i coordinada, per intimidar, marginar i emmordassar a aquests militants pacífics.

Segons l’informe de la fundació Front Line Defenders, els defensors dels drets humans i del medi ambient van pagar un car tribut el 2017 en el seu combat contra els megaprojectes de les indústries extractives.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=237117&titular=312-defensores-del-medio-ambiente-y-de-los-derechos-humanos-fueron-asesinados-en-2017- Continua la lectura de 312 defensors del medi ambient i dels drets humans van ser assassinats el 2017

La transició renovable en un escenari de declivi del petroli per Antonio Turiel

La transició energètica és urgent i inqüestionable. Cal però, una discussió política seriosa, que abordi el problema de manera integral i decidida, en comptes d’anar simplement inserint nous sistemes renovables sense una bona planificació i esperant que el mercat ho reguli

https://crashoil.blogspot.com.es/2018/01/la-transicion-renovable-en-un-escenario.html

Queridos lectores,

Éste post y los dos que le siguen estarán dedicados a la divulgación de los resultados de un par de trabajos de investigación que hemos realizado en seno del grupo del Instituto de Ciencias del Mar que trabaja en el proyecto MEDEAS. El primero de estos trabajos, al que dedicaré este post, versa sobre los escenarios de transición renovable en un mundo en el que la energía neta disponible del petróleo se encuentre ya en disminución, mientras que los dos posts siguientes (escritos por mi compañero Antonio García-Olivares) tratarán sobre el crucial problema del transporte en un mundo 100% renovable. Cabe añadir que se puede encontrar un análisis del mismo artículo que comentaré hoy hecho por Jordi Solé y publicado en su blog (en catalán). Continua la lectura de La transició renovable en un escenari de declivi del petroli per Antonio Turiel