Les grans rutes de navegació oceànica afavoreixen la presència de llamps

Les partícules carregades afavoreixen les descàrregues de llamps al mar. L’electrostàtica és la branca de la Física que analitza els efectes mutus que es produeixen entre els cossos com a conseqüència de la seva càrrega elèctrica, és a dir, l’estudi de les càrregues elèctriques en equilibri. La càrrega elèctrica és la propietat de la matèria responsable dels fenòmens electrostàtics, els efectes apareixen en forma d’atraccions i repulsions entre els cossos que la posseeixen.

Un llamp és un intercanvi d’energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers. La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbes, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície.[1]

La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. D’altra banda, la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec. El tro i el llampec són els principals signes d’identitat del fenomen

Les partícules aerosols tenen influència en la intensitat de les tempestes, actuen afavorint camps elèctrics.

https://www.ara.cat/societat/meteo/navegacio-oceanica-afavoreixen-descarregues-electriques_0_1929407286.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara

Un estudi de la Universitat de Washington ha permès comprovar que hi ha connexió entre l’activitat humana i els llamps, un fet que s’ha observat en dues de les rutes marítimes més transitades del món a l’oceà Índic i al mar de la Xina Meridional.

El mapa que il·lustra aquesta notícia mostra, a la part superior i de color taronja, les emissions de petites partícules en suspensió emeses pels vaixells, calculades a partir d’una base de dades de trànsit d’embarcacions marítimes. A la part inferior de la imatge, s’observa la densitat anual mitjana de llamps entre el 2005 i el 2016, segons la xarxa mundial de localització de llamps (WWLLN). Les bandes estretes, de color porpra més clar indiquen on es van concentrar els llamps. Continua la lectura de Les grans rutes de navegació oceànica afavoreixen la presència de llamps

El virus dels nadons causa una epidèmia greu a Catalunya

Es tracta del virus respiratori sincitial (VRS), per al qual no hi ha vacuna. El VRS infecta l’arbre respiratori dels nadons, obstrueix els bronquis i causa una angoixant dificultat respiratòria que amb freqüència es transforma en un ofec evident del nen. La situació es complica quan el nadó que se sospita pateix bronquoilitis per VRS viu en una zona desproveïda de pediatres i lluny d’un hospital infantil.

http://www.elperiodico.cat/ca/sanitat/20171223/el-virus-dels-nadons-causa-una-epidemia-greu-a-catalunya-6514069

Mentre el virus de la grip s’expandeix a Catalunya entre la població adulta –aquesta setmana ha afectat 55 de cada 100.000 habitants sans [arribarà al llindar epidèmic quan n’infecti 109]-, un altre virus menys conegut, especialitzat a incidir en nens menors d’un any, inicia un cert el replegament després de vuit setmanes en què ha sigut arrasador. Els serveis d’urgència pediàtrics dels hospitals catalans han estat saturats de forma recurrent per aquesta raó, atenent nens molt petits que a penes podien respirar. Els pares, lògicament espantats.

Es tracta del virus respiratori sincitial (VRS), per al qual no hi ha vacuna, que en els dos últims mesos ha provocat l’ingrés hospitalari de 521 nadons de pocs mesos de vida en els cinc hospitals que han establert una xarxa de vigilància d’aquesta infecció: Vall d’Hebron i Sant Pau, de Barcelona, Sant Joan de Déu, d’Esplugues, Germans Trias i Pujol, de Badalona i Parc Taulí, de Sabadell. Continua la lectura de El virus dels nadons causa una epidèmia greu a Catalunya

El Govern va articular i va pagar en un any la indemnització per Castor que la Justícia ha trigat tres a anul·lar.

No hi va haver cap interès per esperar-se a que els tribunals fallessin sobre els recursos. El TC havia acceptar al febrer de 2015 els tres recursos d’inconstitucionalitat contra la norma amb què es va tancar de forma temporal el magatzem subterrani de gas Castor, causa dels terratrèmols.

El Govern es va afanyar a articular una fórmula legal i en buscar diners per rescabalar a l’empresa concessionària Escal UGS (amb majoria accionària de l’ACS de Florentino Pérez), pagar-la en la nostra factura de la llum.

http://www.eldiario.es/cv/Gobierno-indemnizacion-Castor-Justicia-desmontarla_0_721627919.html

Los casos de corrupción que se ha expandido como una mancha por toda la geografía española han demostrado que los tiempos políticos y de la justicia son diferentes. Es evidente que jueces y fiscales andan totalmente desbordados y faltos de recursos y que los procesos jurídicos se alargan más de los deseado. Ha pasado, una vez más, en la indemnización que el Estado pagó a la empresa que construyó el almacén de gas submarino Castor.

El Gobierno se apresuró en articular una fórmula legal y en buscar dinero para resarcir a la empresa concesionaria  Escal UGS (con mayoría accionaria de la ACS de Florentino Pérez), mientras que el Tribunal Constitucional (TC) ha tardado más de tres años en desmontarla. Continua la lectura de El Govern va articular i va pagar en un any la indemnització per Castor que la Justícia ha trigat tres a anul·lar.