Una multa deixa en l’aire la investigació pel major focus de contaminació d’Espanya

El lindà (nom químic: 1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà) és un halogenur d’alquil amb fórmula molecular C6H6Cl6.

El lindà és un insecticida organoclorat que és  tòxic i pot ser moderadament perillós per als humans si es manipula incorrectament o sense precaució. És bastant persistent a l’ambient. És per tant essencial que s’observin les correctes precaucions durant la seva manipulació i ús. Les simptomatologies presentada per intoxicació amb lindà són: nàusea, inquietud, mal de cap, vòmit, tremolor, atàxia, convulsions tònic-clòniques.

La desídia amb una conducció d’aigua en una obra pública va reeditar un abocament de lindà que mesos abans va arribar a contaminar més de 300 quilòmetres de les lleres de l’Ebre i el Gállego.

Els dos abocaments es van produir durant els treballs d’extracció i confinament dels residus de la producció de lindà a l’abocador de Bailín, a Sabiñanigo (Osca).

Però aquesta acció només se salda amb una simple multa…

http://www.publico.es/sociedad/multa-deja-aire-investigacion-mayor-foco-contaminacion-espana.html Continua la lectura de Una multa deixa en l’aire la investigació pel major focus de contaminació d’Espanya

Una educació per a la sostenibilitat no se centra només en l’alfabetització i el mercat laboral

Entrevista a Erik Assadourian. L’investigador del Worldwatch Institute, parla de l’escola com a eina clau per combatre l’amenaça del canvi climàtic.  Idees que comparteixo plenament.

Destaquem:
“El sistema educatiu està empitjorant perquè crea estudiants que són bons consumidors”.
“La negació del canvi climàtic és un pensament continu en una economia creixent. Aquest model de consum no funciona”.

http://www.eldiario.es/sociedad/ecologia-educacion-educacion_sostenible_0_694330975.html

La responsabilidad de los centros educativos ante el cambio global y su necesidad de transformación para que sus alumnos habiten de forma sostenible el planeta es el tema central del libro Educación ecosocial. Cómo educar frente a la crisis ecológica. Este texto, editado por FUHEM Ecosocial e Icaria, forma parte de un proyecto global coordinado por Erik Assadourian, investigador senior del Worldwatch Institute, en el que se realiza una investigación sobre la situación del mundo y el papel fundamental de la educación para combatir el cambio climático.

¿En qué consiste la educación ecosocial? ¿en qué deberían centrarse las familias y profesores para educar a los estudiantes en una crisis ecológica como la actual?

Lo más importante es la educación para la sostenibilidad y la resiliencia. Los niños deben construir un futuro sostenible y tienen que estar preparados para ser líderes en época de crisis, ayudar a su comunidad en cambios económicos o desastres naturales, como lo que está sucediendo en Puerto Rico. Que sepan hacer frente a la sequía o a conflictos que suceden a menudo en áreas con climas extremos. Para ello necesitan tener conocimientos científicos, una situación que en Estados Unidos es complicada porque muchos padres y profesores mantienen la negación del cambio climático. Continua la lectura de Una educació per a la sostenibilitat no se centra només en l’alfabetització i el mercat laboral

Estem al Titànic, no a l’Endurance

L’Endurance va ser el vaixell trencaglaç en el qual es va dur a terme el 1914 l’Expedició Imperial Trans-Antàrtica, també coneguda com l’Expedició Endurance.

El Titànic va ser un transatlàntic britànic, el vaixell més gran del món en finalitzar la seva construcció, que es va enfonsar en la nit del 14 a la matinada del 15 d’abril de 1912 durant el seu viatge inaugural.

La societat del Titànic no era una societat de permacultors, ni un congrés de monjos budistes, ni tampoc tan “senzilla” com la societat de l’Endurance …

http://crashoil.blogspot.com.es/2017/10/estamos-en-el-titanic-no-en-el-endurance.html

Queridos lectores,

Carlos de Castro y Luis González Reyes han escrito sendos artículos en contestación al de Eduardo García Díaz de la semana pasada sobre el rol de la complejidad en el descenso. Les ofrezco en una primera entrega la réplica de Carlos de Castro, y en la segunda les ofreceré la de Luis González Reyes.

Salu2,
AMT
Estamos en el Titanic, no en el Endurance

Establezco una analogía que empleamos muchos aquí: La del Titanic. El barco es lo que llamaríamos nuestra Civilización Capitalista (productivista lo amplía más para incluir los casos de la URSS y Hitler al menos).

Una vez que chocó con el iceberg, el Titanic ya estaba perdido. A eso nos referimos los “deterministas del colapso”. Si no se está de acuerdo con esto, entonces no se está de acuerdo en el diagnóstico, definamos como definamos esas abstracciones que discutimos aquí. Si lo que se piensa es que nuestra civilización está divisando el iceberg, entonces el diagnóstico es diferente y el problema y sus soluciones son diferentes, si lo que se piensa es que hemos chocado pero se puede evitar tecnológicamente el hundimiento, el problema y sus soluciones son diferentes (y esto es básico dilucidarlo; en mi opinión, tratar de salvar el Titanic con energías renovables y agricultura ecológica solo, en realidad es utilizar los botes salvavidas como flotadores del Titanic). En estos últimos casos, podemos intentar salvar el Titanic y, por supuesto, a toda la gente que habita el Titanic. En el primer caso, no podemos (ni debemos), porque es una pérdida de recursos y de tiempo con el riesgo de que se ahoguen todos, intentar salvar el Titanic, pero sí podemos (y debemos) salvar al mayor número de personas posibles. Continua la lectura de Estem al Titànic, no a l’Endurance

L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

Aquests dies estem notant el canvi climàtic. No parlem de regions àrtiques ni zones baixes que s’inunden, sinó de regions que ens envolten i serveixen de suport per a nosaltres.La intensitat del estiatge deixa la muntanya sense aliment per al bestiar per segona vegada en un lustre, mentre la presència d’espècies d’ocells originàries del Magrib comença a ser habitual a la serralada. Alguns ramaders opten per portar els seus ramats als voltants de rius i pantans “perquè almenys beguin, ja que amb prou feines tenen res per menjar”

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232404&titular=la-huella-del-cambio-clim%E1tico-en-el-pirineo-

“Algunos pastores optan por llevar a sus rebaños a zonas con agua, para que al menos beban ya que apenas tienen nada que comer”, explica Joaquín Solanilla, ganadero de Boltaña (Huesca) y secretario provincial de la organización agraria Uaga. “La última tormenta cayó el 20 de julio –explica- y desde entonces, con un verano muy caluroso, no han caído más de tres o cuatro litros un par de veces. La tierra está seca, solo hay polvo, y lo que se sembró no ha crecido”. Continua la lectura de L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

Les partícules del trànsit camí del cole danyen la memòria dels nens

Un altre motiu pel qual el consum de combustibles fòssils és perjudicial per a la salut.  L’estudi es va realitzar sobre 1.200 escolars de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat. Les partícules fines i les de carboni negre, encara més petites i associades sobretot a motors dièsel, suposen un descens del 4,6% en el creixement esperat de la memòria de treball al llarg d’un any, en nens i nenes de 7 a 10 anys.Afecta més als nens, i no se sap perquè.

http://www.lavanguardia.com/vida/salud/20171006/431816973687/particulas-trafico-danos-memoria-ninos-carbono-negro-isglobal.html

Las partículas finas que quedan en suspensión en el aire y el carbono negro, dos de los contaminantes propios del tráficodañan la memoria de trabajo de los niños. Un estudio de ISGlobal ha podido medir esa afectación en escolares que iban a pie o en bici a la escuela y que durante un promedio de nueve minutos estaban especialmente expuestos al tráfico cada mañana. Y también al salir, los dos momentos de más alta contaminación por tráfico.

Según estas mediciones, las partículas finas y las de carbono negro, aún más pequeñas y asociadas sobre todo a motores diésel, suponen un descenso del 4,6% en el crecimiento esperable de la memoria de trabajo a lo largo de un año, en niños y niñas de 7 a 10 años. El carbono negro sería responsable de un descenso del 3,9%. El perjuicio resulta mucho mayor en los niños que en las niñas, “y no sabemos por qué”, reconoce la primera autora de la investigación, Mar Álvarez. Continua la lectura de Les partícules del trànsit camí del cole danyen la memòria dels nens

Amaga l’iceberg Larsen-C un “arca de Noè ‘de noves espècies?

El canvi climàtic està canviant la seva imatge. Encara no coneixem el planeta on vivim.   El 2005 el trencament d’un iceberg menor va descobrir un tros de fons marí i una expedició fotografio coses increïbles: una teranyina blanquinosa formada per bacteris entre les quals hi havia enormes cloïsses.

http://www.eldiario.es/retiario/carrera-Larsen-C_6_694040602.html

Hace pocas semanas se desprendió de la plataforma antártica Larsen-C un famoso y descomunal iceberg, el más grande jamás registrado con un billón de toneladas de hielo, casi 6.000 km2; es decir el tamaño de Delaware o La Rioja, dos veces Luxemburgo, Mallorca, México DF o París, 10 veces Madrid, etc. El ingente bloque de hielo está ahora separándose del resto de la plataforma, lo cual está dejando al descubierto 5.800 km2 de fondo marino que llevan al menos 120.000 años cubiertos por una capa de hielo.

Y no sabemos qué hay allí, por lo se está iniciando una verdadera carrera para llegar antes de que la luz del sol que esa zona lleva todo ese tiempo sin ver lo cambie todo. Porque sabemos que hay maravillas allá abajo.

En 2005 la rotura de un iceberg menor descubrió un pedazo de fondo marino, y afortunadamente una expedición que estaba por allí fotografío cosas increíbles: el suelo estaba cubierto de una especie de telaraña blanquecina formada por bacterias quimiolitótrofas entre las cuales había enormes almejas que también se alimentan de sustancias químicas.

Pero cuando dos años después, llegó un grupo de científicos a estudiarlas sólo encontraron conchas vacías y materia vegetal muerta. Otras fragmentaciones en 1995 y 2002 permitieron describir decenas de nuevas especies en las zonas recién liberadas del hielo. Por eso es vital llegar cuanto antes a Larsen-C, algo nada sencillo cuando se tiene prisa: las expediciones a la Antártida se montan con años de anticipación ya que son muy complejas y hay pocos barcos para llevarlas.

Una expedición alemana ha incluido la región en su ruta en 2019, pero con suerte los británicos podrán enviar un grupo a principios de 2018, y Corea del Sur analiza desviar una expedición prevista a las Islas Shetland del Sur. Ojalá que alguno de estos esfuerzos consiga el objetivo de analizar los misterios que ocultaba el hielo desde hace 1200 siglos.

Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

El radó és un gas radioactiu d’origen natural, que tendeix a concentrar-se en interiors, com en habitatges, escoles i llocs de treball. El radó és la segona causa més important de càncer de pulmó després del tabac. S’estima que la proporció dels casos de càncer de pulmó a nivell nacional atribuïbles al radó respecte al total varia d’un 3% a un 14%, en funció de la concentració mitjana nacional de radó i de la prevalença de consum de tabac.
No es coneix un llindar per sota del qual l’exposició al radó no suposi cap risc. Com més baix sigui la concentració de radó en un habitatge, menor serà el risc de càncer de pulmó.
Existeixen mètodes provats, duradors per prevenir la filtració de radó en habitatges de nova construcció i reduir la seva concentració en els habitatges existents.

Les concentracions de radó en els habitatges existents poden reduir-se de la manera següent: millorant la ventilació del sostre;
creant un sistema d’extracció mecànica del radó al soterrani, el forjat o la solera; evitant que el radó es filtri des del soterrani fins a les habitacions i millorant la ventilació de l’habitatge.

Els resultats per a la comunitat gallega els ha recaptat durant anys el Laboratori de Radó de Galícia. El seu estudi més recent, publicat al setembre al Journal of Radiological Protection, destaca l’alt nivell de radó dins dels habitatges del nord-oest peninsular en comparació amb altres regions de la UE, així com les característiques de les cases i les mesures preventives que han de aplicar-se.

http://www.ecoticias.com/vida-saludable/175369/Que-pasa-con-el-radon-en-las-ciudades-el-cancer-invisible Continua la lectura de Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

Escòcia prohibeix el fracking

Aquests dies Escòcia és bastant anomenada. Però aquesta notícia a la qual fa referència és per una altra qüestió. Escòcia envia un missatge contundent: no necessitem  més combustibles fòssils. Espanya és una altra manera de fer.

http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/escocia-prohibe-fracking/20171004134113144033.html

Tras 6 años de intensa lucha por parte de comunidades locales y de organizaciones ecologistas, el Parlamento escocés anunció que la moratoria existente sobre la controvertida técnica del fracking se podría convertir antes de que acabe el año en una prohibición total.  Continua la lectura de Escòcia prohibeix el fracking

Assassinats 437 ambientalistes i activistes pro Drets Humans en dos anys

Amnistia Internacional llança una campanya per denunciar l’assetjament que pateixen i per reclamar a governs i multinacionals “que els permeti treballar en un entorn més segur”.

Com va dir Martin Luther King: la violència crea més problemes socials dels que resol, i en aquest cas es tradueix en la persecució indiscriminada d’activistes pro Drets Humans.

http://www.publico.es/sociedad/asesinados-437-ambientalistas-activistas-proderechos-humanos-anos.html

Defender la tierra sale caro en muchas partes del mundo. Reivindicar la libertad, también. Tanto como para que en los dos últimos años Amnistía Internacional haya contabilizado la muerte violenta de 437 activistas proDerechos Humanos, buena parte de ellos ambientalistas, en 22 países.

“Miles de defensores de los Derechos Humanos soportan campañas de hostigamiento, agresiones, detenciones irregulares e incluso homicidios”, explica Miguel Ángel Basés, portavoz de Amnistía Internacional (AI) en Aragón, que este martes ha presentado en las Cortes autonómicas la campaña Valiente, con la que la oenegé pretende denunciar el acoso y las amenazas que sufren esos activistas y reclamar que desde los gobiernos “se les permita trabajar en un entorno más seguro”. Continua la lectura de Assassinats 437 ambientalistes i activistes pro Drets Humans en dos anys

La tècnica per veure biomolècules en 3D guanya el Nobel de química

El suís Jacques Dubochet, el britànic Richard Henderson i el germànic-americà Joachim Frank, premiats “per haver desenvolupat la criomicroscopía electrònica”

El premi Nobel s’ha donat pel desenvolupament de la microscòpia crioelectrónica per a la determinació d’estructures d’alta resolució de biomolècules en solució.

La criomicroscopía electrònica és una forma de microscòpia electrònica en què la mostra s’estudia a temperatures criogèniques, és a dir, a temperatures molt baixes.Es tracta d’una tècnica molt utilitzada en biologia estructural, ja que permet observar directament (sense tincions ni fixacions) estats conformacionals nadius a resolució atòmica.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171004/431637449126/premio-nobel-quimica.html?utm_source=webpush&utm_medium=notification&utm_campaign=ultima_hora,big_vang,vida&utm_content=la_tecnica_para_ver_biomoleculas_en_3d_gana_el_nobel_de_quimica&utm_term=20171004 Continua la lectura de La tècnica per veure biomolècules en 3D guanya el Nobel de química