Aquests són els efectes de la sequera en la teva vida quotidiana més enllà dels embassaments buits

La pujada del preu de la llum: Té a veure amb la manca de font hidroelèctrica que obliga a utilitzar molt més les centrals tèrmiques

La llei obliga a prioritzar el consum humà: Restriccions al sector agrari. Desenes de pobles han necessitat abastament en camions pels seus cultius.

La pluja pal·lia els nivells de contaminació en l’aire: La pol·lució acumulada dispara els ingressos hospitalaris i obliga a restriccions en la mobilitat, com és el cas de Madrid.

http://www.eldiario.es/sociedad/sequia_0_700980495.html

Embalses casi secos que dejan ver los pueblos que engulleron al inundarse. Los mapas de las confederaciones hidrográficas volviéndose rojos por el estado de emergencia. La sequía. La falta de agua tiene algunas imágenes asociadas pero sus consecuencias se extienden por diferentes parcelas del día a día: el recibo de la luz, la prohibición de circular en coche, la presión sobre las urgencias hospitalarias, las muertes prematuras por la polución….

No llueve. Las precipitaciones son tan escasas (aunque las últimas lluvias parecieron providenciales porque llegaron en medio de la oleada de incendios en Galicia y Asturias) que las reservas hídricas no paran de menguar. A pesar de que el Ministerio de Medio Ambiente se felicitara el miércoles en un mensaje en tuiter Continua la lectura de Aquests són els efectes de la sequera en la teva vida quotidiana més enllà dels embassaments buits

La Llei del canvi climàtic: la nostra veritat incòmoda

“…És evident que vivim temps d’emergència i excepció, que caldria assumir transformacions profundes abans de mitjans de segle i que una de les condicions per evitar travessar la línia vermella de l’increment de temperatura superior a 1,5ªC – 2ºC a finals, exigeix revolucionar el binomi energia-clima per reduir els consums, abandonar els combustibles fòssils, implantar sistemes renovables i mitigar dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) abans de 2050…”

Les mesures preses són clarament insuficients…

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Ley-cambio-climatico-verdad-incomoda_6_696840314.html

“Somos la primera generación que siente las consecuencias del cambio climático y la última que tiene la oportunidad de hacer algo para detenerlo” proclamaba Obama en 2015, impresionado por la contundencia de la información  científica.  Han hecho falta 40 años, desde la publicación del informe “Los límite del crecimiento” del Club de Roma, para que las élites mundiales reconozcan que, de no afrontar una profunda y rápida transformación de nuestros patrones energéticos, de producción y consumo, enfrentaremos una gravísima desestabilización global de los ecosistemas y ciclos que sustentan la vida actual (nuestra vida) con gravísimas consecuencias sobre los diversos territorios, poblaciones y la consiguiente multiplicación de los flujos migratorios.

Es evidente que vivimos tiempos de emergencia y excepción,  que habría que asumir transformaciones  profundas antes de mediados de siglo y que una de las condiciones para evitar atravesar la línea roja del incremento de temperatura superior  a 1,5ªC – 2ºC a finales de este siglo, algo que resulta ya casi imposible de eludir, exige revolucionar el binomio energía-clima para reducir los consumos, abandonar los combustibles fósiles e implantar sistemas renovables y mitigar drásticamente las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) antes de 2050 (la Hoja de Ruta de la UE a 2050, que habrá que actualizar con mayor ambición tras la futura Cumbre de  Bonn, establecía una reducción de los GEI del 80%-95% con relación a 1990).    Continua la lectura de La Llei del canvi climàtic: la nostra veritat incòmoda

40.000 ciutadans ajuden a controlar el mosquit tigre

La ciència ciutadana pot revolucionar la vigilància de les malalties transmeses per mosquits a tot el món .

L’Organització Mundial de la Salut (link is external) s’estima que entre 2030 i 2050 el canvi climàtic causarà unes 250.000 defuncions addicionals cada any a causa de la malnutrició, la malària, la diarrea i l’estrès calòric.

Les condicions climàtiques tenen també gran influència en les malalties transmeses per l’aigua o pels insectes, cargols i altres animals de sang freda. I és probable que els canvis del clima prolonguin les estacions de transmissió d’importants malalties generades per vectors i alterin la seva distribució geogràfica.

Els mosquits tigres estan especialment actius amb l’arribada del calor.Les picades dels mosquits tigres a l’estiu són molt freqüents.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20171025/432341531739/ciudadanos-ayudan-controlar-mosquito-tigre-alert.html Continua la lectura de 40.000 ciutadans ajuden a controlar el mosquit tigre

La lluita contra l’onada d’expropiacions de terres després d’una crisi alimentària global

Hem presenciat una nova onada d’expropiacions de terres després d’una crisi alimentària global que es va caracteritzar pels elevats preus dels aliments i la necessitat d’energies renovables alternatives com els agrocombustibles, considerats erròniament com una solució a la crisi climàtica.

Moltes de les companyies que inverteixen en terres i minerals a l’Àfrica del Sud estan registrades a Maurici, a l’oceà Índic. Maurici és un conegut paradís fiscal i facilita els fluxos financers il·lícits al país, el que permet als inversors danyar les economies locals dels països en què operen.

http://rebelion.org/noticia.php?id=233144 Continua la lectura de La lluita contra l’onada d’expropiacions de terres després d’una crisi alimentària global

Glifosat: defenestracions, suborns i indecisió

Els eurodiputats li van retirar a Monsanto l’accés parlamentari, després que l’empresa rebutgés participar en una audiència, sobre les acusacions d’haver influït indegudament i de manipular els resultats dels estudis sobre la seguretat del glifosat, principi actiu del seu herbicida RoundUp.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/176152/Glifosato-defenestraciones-sobornos-e-indecision Continua la lectura de Glifosat: defenestracions, suborns i indecisió

Per què crema Galícia?

El monoconreu d’eucaliptus presenta problemes ecològics fora de la seva àrea originària  per l’avidesa per xuclar l’ aigua i assecar fonts i per la difícil descomposició de les seves fulles fora de la seva àrea natural i l’ empobriment del sol .Considerat a l’inici del segle XX com un arbre miracle per la seva  crescuda ràpida, a poc a poc és van descobrir les  desavantatges del micro-conreu i avui és vist com a una espècie  invasora. No és un model forestal sostenible.

Per altra banda el canvi climàtic va modificant el clima de Galícia i agreuja la situació de risc de grans incendis.

La plantació massiva d’eucaliptus amb finalitats lucratives i l’abandonament forestal determinen el freqüència i virulència dels incendis. L’article següent explica la entrevista  amb el biòleg ambiental Xavier Vázquez Pumariño i l’enginyer tècnic agrícola Óscar Antón Pérez sobre les causes estructurals dels incendis. Continua la lectura de Per què crema Galícia?

Què opinen de les energies renovables, els països productors de petroli?

És necessària la transició energètica. Les energies renovables han de seguir tenint un important impuls a tot nivell, fins i tot dins de les seves pròpies fronteres, però des del seu punt de vista, és impossible canviar la mentalitat de l’actual mercat consumidor de petroli, d’un dia per l’altre. Els consumidors hem de canviar la nostra manera de pensar. En el fons som nosaltres els que decidim més del que ens pensem.

http://www.ecoticias.com/energias-renovables/176097/Que-opinan-de-las-energias-renovables-los-paises-productores-de-petroleo Continua la lectura de Què opinen de les energies renovables, els països productors de petroli?

Els estralls no naturals dels huracans

La humanitat estem fent un molt mal negoci. Tot i l’evidència clara i cada vegada més gran de la relació cost-benefici d’una acció oportuna per mitigar el dany que causen les tempestes, el món gasta molt més en ajuda i reconstrucció post-desastre que en mitigació, i això és específicament vàlid en els països pobres

http://www.eldiario.es/zonacritica/estragos-naturales-huracanes_6_698590151.html

La temporada de huracanes del Atlántico en 2017, que comenzó oficialmente el 1 de junio y terminará el 30 de noviembre, probablemente sea la más cara de la historia. Los huracanes se han cobrado la vida de unas 300 personas en la región esta temporada, y los cálculos de los daños hasta el momento rondan los 224.000 millones de dólares. En una escala que mide la energía ciclónica acumulada de los huracanes, esta temporada es la primera en registrar tres tormentas por encima de 40. Continua la lectura de Els estralls no naturals dels huracans

El mapa i els gràfics que mostren on mor més gent per la contaminació

No aprenem, i seguim passant tots pel mateix procés. El 92% d’aquestes morts es van produir en països d’ingressos baixos i mitjans i en aquells que travessen un procés ràpid d’industrialització. Recordem que l’atmosfera de la Terra és única i ens envolta a tot el planeta.

http://www.bbc.com/mundo/noticias-41694836

El mapa y los gráficos que muestran dónde muere más gente por la contaminación

PoluciónDerechos de autor de la imagenHARISH TYAGI / EPA
Image captionLa contaminación del aire es el factor que tuvo un mayor impacto sobre las muertes vinculadas a la polución.

La contaminación está vinculada a nueve millones de muertes anuales en el mundo, según un informe comisionado por la revista científica The Lancet.

Las cifras se refieren al año 2015, y equivalen en términos globales a una de cada 6 personas.

Pero la incidencia no está repartida uniformemente, como ilustra este mapa:

Mapa mundial de muertes atribuibles a la polución de acuerdo a un estudio de la revista científica The Lancet.Derechos de autor de la imagenTHE LANCET
Image captionEn América Latina los países con más muertes atribuibles a la contaminación son Haití, Honduras, Guatemala y Perú.

El 92% de esas muertes se produjeron en países de ingresos bajos y medios y en aquellos que atraviesan un proceso rápido de industrialización.

En algunos de estos países, como India, Pakistán, China y Kenia, la contaminación está ligada a una de cada cuatro muertes registradas, es decir un 25%.

Los casos más graves son los de Bangladesh y Somalia, donde ese porcentaje ronda el 26,5%.

En contraste, al otro extremo de la clasificación están Brunéi, con 2,58% y Suecia, con 3,88%.

Ecuador es el país de América Latina con el porcentaje más bajo: 6,49%.

Gráfico de los países con más muertes vinculadas a la contaminación

Aire contaminado, el factor con más impacto

La contaminación del aire es el factor que tuvo un mayor impacto sobre las muertes vinculadas a la polución. La investigación le achaca dos tercios de los nueve millones de muertos identificados en 2015, es decir, 6,5 millones.

La contaminación del agua se vincula específicamente con 1,8 millones de muertes y la polución en el lugar de trabajo con 0,8 millones.

Los investigadores creen además que estas cifras son conservadoras y no reflejan la verdadera dimensión del vínculo entre las enfermedades y muertes y la polución.

Entre otros motivos porque hay muchos contaminantes químicos emergentes que todavía no se han identificado, dice el informe.

Els gossos també es comuniquen amb expressions facials

No se si pensen, però de vegades ho sembla.Moltes vegades, les seves expressions semblen anar més enllà d’actes instintius. Diuen que la cara és el reflex de l’ànima. Fins ara aquesta expressió es podia aplicar als humans i alguns primats amb una afirmació científicament provada. Aquest descobriment demostra que els gossos també modulen la seva expressió facial en un intent de comunicar-se amb les persones. Segons publiquen els científics a la revista Scientific Reports, els gossos fan gestos amb la cara si un humà els està mirant per comunicar-se.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20171019/432183335096/perros-comunican-expresiones-faciales.html

Puede que alguna vez el lector haya intercambiado miradas con un perro, y que haya percibido cómo cambia la expresión del rostro canino al observarle. Cómo abre un poco más los ojos, cómo levanta las orejas, cómo entreabre la boca hasta que asoma la lengua. Como si quisiera decirle algo con sus gestos. Continua la lectura de Els gossos també es comuniquen amb expressions facials