Una estrella a la Terra

En física nuclear, fusió nuclear és el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s’uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s’allibera o absorbeix una quantitat enorme d’energia, que permet a la matèria entrar en un estat plasmàtic . Quan un nucleó (protó o neutró) s’afegeix a un nucli, la força nuclear atrau altres nucleons, però -a causa del curt abast d’aquesta força- principalment als seus veïns immediats.

La fusió en el centre de les estrella s’aconsegueix quan la densitat i temperatura són prou altes. Hi ha diversos cicles de fusió que tenen lloc en diferents fases de la vida d’una estrella. Aquests diferents cicles formen els diferents elements que coneixem. El primer cicle de fusió és la fusió del Hidrogen cap Heli. Aquesta és la fase en què es troba el nostre Sol.

La meta és ni més ni menys que reproduir l’energia de les estrelles. És una utopia? Pot ser l’energia de fusió l’alternativa a les fonts renovables per a finals de segle? Però és molt important tenir en compte que la fussió nuclear no és la solució als nostres problemes de recursos energètics. La solució passa per un decreixement imprescindible.

Com diu l’article:

Però una cosa és clara. “Fiar a la fusió nuclear la solució al problema del canvi climàtic seria un gran error polític i tecnològic”, opina en canvi Carlos Bravo, consultor de Salvia. “La fusió nuclear, en l’hipotètic cas que alguna vegada es fes realitat la seva viabilitat comercial, arribaria massa tard, quan el problema del canvi climàtic s’hagués agreujat tant que ja no seria possible una marxa enrere”, sosté Bravo. Continua la lectura de Una estrella a la Terra

Espanya encara gasta més de 1.000 milions a l’any en ajudes a combustibles que provoquen el canvi climàtic

Sempre a la cua. La marca Espanya, com a país europeu, no és capaç d’entendre la importància de gestionar bé els recursos que tenim i potenciar les energies netes, dins del context de la necessària sostenibilitat. La generació d’electricitat rep uns 470 milions, el transport més de 330 i l’agricultura supera els 400 en injeccions econòmiques i exempcions fiscals
A Espanya li costa desenganxar-se de les energies brutes: l’ús de carbó per obtenir energia ha crescut un 39% en el que va de 2017
El compromís és abandonar aquests ajuts progressivament fins al 2020 per complir amb l’Acord de París en el fre de l’escalfament global de la Terra a 1,5 ºC, però nosaltres no estem gaire per això.

http://www.eldiario.es/sociedad/Espana-millones-publicas-combustibles-climatico_0_694330812.html

Contaminación y cambio climático subvencionados. A España le cuesta desengancharse de la generación sucia de energía y más si se observa el volumen de ayudas económicas que recibe la generación de electricidad, el transporte o la agricultura a base de combustibles fósiles (grandes generaciones de emisiones de gases de efecto invernadero): unos 1.000 millones anuales de dinero público en forma de inyecciones directas o exenciones fiscales, según ha recopilado el Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente (Iidima) de datos oficiales.

El discurso público que emite España se centra en la reducción progresiva de fuentes energéticas fósiles y apuesta por las renovables. Como miembro de la UE tiene el compromiso de abandonar las ayudas dañinas para el medio ambiente en el año 2020. En lenguaje oficial, como el usado en la cumbre del clima de París de 2015, se enuncia: “Hacer los flujos financieros coherentes con un camino hacia bajas emisiones de gases de efecto invernadero”. No poner dinero para quemar petróleo, carbón o gas a la hora de obtener energía. Continua la lectura de Espanya encara gasta més de 1.000 milions a l’any en ajudes a combustibles que provoquen el canvi climàtic