La trista història de la primera protesta ambiental a Espanya

L’historiador Ximo Guillem de la Universitat de València va publicar a la revista Medical History de la Universitat de Cambridge, un article basat en la seva investigació sobre la primera Protesta Ambiental de la qual es té constància a Espanya, quan en 1888, els miners van exigir la fi de la torrefacció de pirita a l’aire lliure, a les mines de coure de Riu Negre.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/139705/La-triste-historia-de-la-primera-protesta-ambiental-en-Espana

Los hechos

En la mañana del 4 de febrero de 1888, miles de campesinos y mineros, junto con sus familias, salieron a las calles de Riotinto, en la provincia de Huelva, para exigir mejores salarios y condiciones, incluyendo un llamado a poner fin, a la práctica de asar la pirita al aire libre, que producía mortales humos de azufre. Quince años antes, el gobierno de España había vendido la tierra alrededor de Riotinto a un consorcio de bancos británicos y alemanes. Los mineros, incluidos niños de 10 años, extraían unas 900 toneladas diarias de pirita de fuentes subterráneas y luego la quemaban en grandes fuegos, para extraer cobre. Dicho proceso generaba nubes de gases sulfurosos, que envenenaban a los residentes y al ganado y destruían los cultivos.

 La que probablemente fue la primera protesta ambientalista registrada en la historia se sofocó enviando tropas a Riotinto. Según testimonios recabados por Guillem, la caballería del Regimiento Pavía abrió fuego contra los manifestantes, para luego “pasarlos por la bayoneta”. En el enfrentamiento murieron decenas de hombres, mujeres y niños y muchos de los aspectos fundamentales de la protesta fueron deliberadamente ignorados, tergiversados o encubiertos, por los periódicos de la época. Pero días más tarde, un decreto real prohibió la quema al aire libre de pirita.

El estudio “En 1890, la Real Academia de Medicina llegó a la conclusión de que no había evidencia de un impacto negativo del humo [del proceso de tostado] en la salud”, dice Guillem, por lo que, en diciembre de ese año, el gobierno revocó el real decreto, permitiendo a los propietarios de Riotinto, la Compañía Rio Tinto, asar la pirita al aire libre. Guillem cree que la familia Rothschild, que compró Rio Tinto en 1888, pero que ya estaban establecidos en Almadén desde 1835 produciendo mercurio, desempeñó un papel clave persuadiendo a las autoridades españolas, para que permitiera que la compañía continuara poniendo en peligro las vidas de los mineros y de los vecinos de la zona.   Continua la lectura de La trista història de la primera protesta ambiental a Espanya

Llamp caient a un riu. Impressionant!

El raig és una poderosa descàrrega natural d’electricitat estàtica, produïda durant una tempesta elèctrica, que genera un pols electromagnètic. La descàrrega elèctrica precipitada del llamp és acompanyada per l’emissió de llum (el llampec), causada pel pas de corrent elèctric, que ionitza les molècules d’aire, i pel so del tro, desenvolupat per l’ona de xoc. L’electricitat (corrent elèctric) que passa a través de l’atmosfera escalfa i expandeix ràpidament l’aire, produint el soroll característic del tro. Els raigs es troben en estat plasmàtic.
Generalment, els rajos són produïts per partícules positives a la terra i negatives en núvols de desenvolupament vertical trucades cumulonimbus.

Un conductor elèctric és un material que ofereix poca resistència al moviment de la càrrega elèctrica. L’aigua pura, destil·lada, no és un bon conductor de l’electricitat.  El corrent elèctric es transporta per mitjà d’ions en solució, la conductivitat augmenta quan augmenta la concentració d’ions. Les sals dissoltes que conté l’aigua són les que condueixen l’electricitat.

https://es.wikipedia.org/wiki/Rayo

https://es.wikipedia.org/wiki/Conductor_el%C3%A9ctrico

 

Quines possibilitats hi ha que els ous contaminats hagin arribat a Espanya?

El fipronil és un insecticida autoritzat, entre altres coses, per actuar contra àcars, puces, paparres i altres insectes en mascotes. Està expressament prohibit el seu ús en animals destinats a la cadena alimentària, com les gallines i els pollastres ja que està classificat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com “moderadament tòxic” per als humans.

Aquest dissabte hem sabut que les partides d’ous contaminats amb fipronil, després d’haver arribat a 16 països europeus i Hong Kong, també han estat detectades a Espanya, concretament en una explotació de Biscaia.

No és una crisi alimentària, és una estafa. El fipronil, un insecticida bastant habitual, no es pot usar en productes alimentaris. A més, els científics posen en dubte la seva eficàcia però és més barat que altres productes. Sempre és un tema econòmic en el fons.

La presència de fipronil, encara que segurament serien només traces,  no es pot descartar en elaborats industrials.

http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/huevos-contaminados-fipronil-espana_0_674732899.html

Hace pocos días la agencia AECOSAN (Agencia española de Consumo, Seguridad alimentaria y Nutrición), dependiente del ministerio de Sanidad, comunicó en una escueta nota que por el momento no se tiene noticia de que hayan llegado huevos holandeses o belgas contaminados con fipronil. De momento ya son 16 países Europeos (Holanda, Bélgica, Alemania, Reino Unido, Francia, Luxemburgo, Rumanía, Dinamarca, Italia, Polonia, Irlanda, Eslovaquia, Eslovenia, Suecia, Austria y Suiza) y Hong Kong los que han detectado la presencia de fipronil en huevos comercializados.

No se descarta que la lista siga creciendo y de momento ya ha y dos personas detenidas en Holanda por vender este insecticida a granjas mezclado con otros compuestos, lo que constituye un fraude. Sin embargo, hay una cierta confianza en que el problema no alcance a España. El motivo es que nuestro país es uno de los principales productores y exportadores de este producto, junto con Polonia y Holanda, foco de la contaminación, por lo que es improbable que recibiera huevos del extranjero, ni siquiera a través de grande superficies de procedencia extranjera como Lidl, Aldi o Carrefour, por ejemplo.  Continua la lectura de Quines possibilitats hi ha que els ous contaminats hagin arribat a Espanya?