Fa 15 anys, a la meva veïna no li agradaven els gossos, ni volia sentir parlar d’ells. Avui en té dos, un d’ells un cadell al que li fa les mil i una carantoines. Jo tinc també dos, aviat adoptaré també un altre cadell.
Per què aquesta predisposició de l’ésser humà i dels cans a ser amics? Va ser sempre aquesta relació així ? És un fet que els científics analitzen repetidament. Hi ha diverses teories al respecte.
L’última, aquesta setmana la revista Nature Communications destaca el treball d’un equip internacional d’investigadors que mostra evidències de continuïtat en el genoma dels gossos europeus des dels primers moments del Neolític.
Els beneficis de tenir un gos són molts, però n’hi ha un que és fonamental, ens fa més feliços.
. Veure http://www.eltiempo.com/cultura/gente/beneficios-de-tener-perros-como-mascotas-34209
http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170719/424228483202/perro-genoma-neolitico.html
Las investigaciones acerca de la evolución de los perros y el momento en que se convirtieron en ‘los mejores amigos del hombre’ son tan diversos como sus teorías. Una de las últimas, publicada el pasado año en Science,apuntaba a un reemplazo de la población de canes europeos durante el Neolítico, a causa de la migración de individuos procedentes de Asia, que dio fruto a las razas actuales. Continua la lectura de El gos és el millor amic de l’ésser humà des del Neolític.
