Arques de l’Apocalipsi

A tot el món, els científics estan construint reserves de tot, curses per preservar un ordre natural que està desapareixent ràpidament. Un creixent consens entre els científics sosté que ara vivim al Antropocè, una època definida per impacte de la humanitat sobre els ecosistemes planetaris. Nosaltres som responsables de l’actual mortaldat de les espècies, no un asteroide o una erupció volcànica. Els canvis van molt més enllà de la desaparició dels animals: hem alterat la composició de l’atmosfera, vam canviar la química dels oceans. En qüestió de dècades hem aconseguit distorsionar una realitat física biològica, química i que era relativament constant des de fa mil·lennis. I ara, de cara a aquestes transformacions insondables, estem tractant desesperadament d’aferrar i preservar el que queda: llavors a la illa  Spitsbergen en Noruega, arca d’amfibis a diversos llocs, restauració de coral a Florida, preservació de recursos genètics a Colorado, animals exòtics a Washington, parc zoològic congelat a Sant Diego, o laboratori nacional de gel a Colorado. Continua la lectura de Arques de l’Apocalipsi

Riscos, límits i oportunitats de la militarització de l’Àrtic

L’ordre mundial canvia a mesura que el canvi climàtic modifica la nostre manera de vida. Hi ha un fet que és inqüestionable i que cada vegada és més exacte, encara que aquestes prediccions estan fetes des de fa uns anys. Per als Estats Units, l’Àrtic va cobrar una importància logística vital de la nit al dia. No només el territori d’Alaska era confrontant amb la regió de l’Extrem Orient rus, amb totes les implicacions geopolítiques que això comportava, sinó que l’Oceà Àrtic s’havia revelat en ple apogeu de la Segona Guerra Mundial com una nova ruta de transport alternativa (la anomenada ruta “ALSIB”) entre el territori nord-americà i Euràsia.

http://elordenmundial.com/2016/06/02/la-militarizacion-del-artico/

Desde principios del nuevo siglo asistimos a una serie de eventos que, en paralelo al fenómeno del calentamiento global, están diseñando un nuevo escenario geopolítico en la región del Ártico que abre numerosas oportunidades pero también riesgos. La existencia de grandes cantidades de hidrocarburos y otras riquezas en su subsuelo, así como la cada vez más cercana apertura de nuevas rutas comerciales marítimas permanentes ha provocado que en los últimos años los estados árticos hagan valer cada vez más sus intereses en la región, no solo a través de la diplomacia sino también de la actividad militar y de la creación de políticas de defensa específicas. El número de ejercicios y de expediciones militares en la región se han incrementado de manera alarmante en los últimos diez años, a menudo con episodios de tensión que no hacen más que recordarnos el peligro potencial que supone una escalada regional de carácter hostil con numerosos actores implicados, entre ellos países con un estatus de potencia y con fuertes intereses regionales. Continua la lectura de Riscos, límits i oportunitats de la militarització de l’Àrtic