Fruits bio poc coneguts a Europa

Les fruites són uns dels aliments més sans, que s’han d’afegir a la dieta diària. Però moltes d’aquestes fruites necessiten condicions especials per prosperar, de manera que a Europa són pràcticament desconegudes fins ara. Aquesta és una llista de diversos fruits bio, que es conreen en altres parts del món i que resulten tan exquisits, com  beneficiosos

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/139285/Frutos-bio-poco-conocidos-en-Europa

Cupuacu o cacao blanco

Esta fruta de nombre científico Theobroma grandiflorum y pariente del cacao, crece principalmente en la selva amazónica brasileña y en algunas partes del Perú. Puede pesar 2 kg y tiene una cáscara dura, con una pulpa suave, fragante y jugosa. Es fuente de vitaminas B1, B2 y B3, un potente antioxidante y su consumo refuerza el sistema inmunitario y protege de padecer afecciones cardíacas

.   Durio

Esta fruta estacional de la familia de las Durionaceae, es muy conocida en los países del sur de Asia, aunque es nativa de Indonesia y Malasia. Debido a su fuerte y nauseabundo olor, en Singapur, Tailandia, China y Japón está prohibido comerla en público. La fruta del durio, que puede pesar hasta 3 kg tiene una cáscara verde y espinosa, con una pulpa interna de color amarillento, que resulta delicada y cremosa. Se prepara con ella un refresco sin grasas, colesterol o azúcares complejas y también se usa para hacer helados, dulces y batidos.

Continua la lectura de Fruits bio poc coneguts a Europa

Guia per per no perdre’s la pluja d’estels, aquesta matinada. Vídeo vistes any passat

http://www.publico.es/ciencias/guia-lluvia-perseidas-ver-estrellas-fugaces.html

La lluvia de estrellas de las Perseidas llega a su máximo visible en Europa en la noche de este sábado 12 de agosto al domingo y podrán ser vistas durante toda la noche, aunque en una condición “mejor” entre las 4.00 y las 5.00 de la mañana. Continua la lectura de Guia per per no perdre’s la pluja d’estels, aquesta matinada. Vídeo vistes any passat

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

A un costat de la Mediterrània platges farcides de turistes, a l’altre gent que lluita per sobreviure fugint de situacions bèl·liques, i tots amenaçats per l’escalfament global que empitjora totes les situacions.

http://www.albasud.org/blog/ca/958/clima-locos-por-el-turismo-con-el-caos-a-las-puertas

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

JOAN BUADES | ALBA SUD

Sincerament, a la Mediterrània hi ha un no-tema colossal en un no-lloc crucial de la geopolítica mundial que farà empal·lidir l’actual crisi de refugiats i les guerres periòdiques al Llevant. Corre pressa: arremolinem-nos-hi.


Crèdit Fotografia: Calafellvalo, sota llicència creative commons.

I

La Mediterrània és una de les zones zero de l’apocalipsi climàtic que es congria durant el segle 21.Si no actuem assenyadament, els científics de l’International Panel on Climate Change(IPCC) de l’ONU preveuen que a finals de segle les temperatures mitjanes del Planeta podrien incrementar-se de +3,4ºC respecte a les darreries del segle XX. A la Mediterrània, el pic podria assolir els +5,4 º C. Això significaria que l’escalfament de la Conca seria superior al dels darrers 10.000 anys. Les pujades no seran uniformes: a la segona meitat de la centúria i a la Mediterrània oriental, patirem més. Les pluges minvaran tornant-se més intenses i destructives. Lluny de tot catastrofisme tronat,  sabem que la sequera que va començar el 1998 al Llevant i que encara dura és la pitjor patida en els passats 900 anys a causa de l’explosió de les emissions de carboni durant l’era industrial [1]. El nivell del mar pujarà força més que els 25 centímetres anunciats per l’IPCC, potser un metre, perquè aquest oblida l’impacte de la fosa de l’Àrtic així com de l’Antàrtida. La dada és interessant perquè un de cada tres habitants de la Conca viu al litoral. Egipte, l’estat més poblat de la Mediterrània, té ara mateix un 40% de la seva gent vivint vora mar. A la vegada, el desert creixerà. De fet, el Sàhara tendirà a expandir-se cap a les zones mitjanes i nòrdiques de la nostra mar. La Mediterrània temperada que hem conegut s’està acabant a ritme vertiginós.

II

El Mare Nostrum segueix sent la gran piscina del món per a un turisme que no cessa de créixer al marge de tot seny ambiental. De fet, només les guerres i el terrorisme alenteixen l’aposta cega de tots els governs riberencs pel turisme massiu. El 2015 tres de cada 10 turistes internacionals, uns 350 milions, van elegir la Mediterrània per fer-hi vacances. Segons l’Organització Mundial del Turisme, seran 500 milions el 2030 que s’allotjaran, sobretot, als Països CatalansFrançaEspanyaItàliaCroàcia i a Grècia.

Aquesta història d’èxit, tanmateix, amenaça de col·lapsar en les pròximes dècades per falta d’atenció a dos factors que es retroalimenten: la progressiva saharització de les principals zones balneàries i la dilapidació del poc cabal d’aigua potable disponible per part de la insostenible massa de turistes. Ja notem com estan desapareixent les quatre estacions que hem conegut en favor d’un estiu inacabable i un hivern suau i breu. El Banc Mundial dona per fet que Berlín o Londres tindran un clima mediterrani mentre que Barcelona o Roma patiran la calor de l’Ouezzane i la Nicòsia d’avui [2].  L’augment del nivell del mar submergirà una part de les platges i obligarà a desplaçar força gent a ciutats com Beirut o Barcelona. Paral·lelament, la demanda turística dispara el consum d’aigua tant per a ús residencial com de serveis (des de golfs a marines i parcs aquàtics). Cada turista gasta almenys el doble d’aigua que un natiu en un context on un terç de la població de la Conca (sempre a la riba sud i del Llevant) pateix estrès hídric. Si el nivell de demanda d’aquest bé comú essencial ja és impossible de satisfer en regions riques com les Balears o la costa sud de Turquia, quin futur turístic poden esperar estats com Xipre, el Marroc, Egipte o Tunísia? El caos climàtic galopant i el col·lapse de les reserves d’aigua estan posant calendari a la fi del turisme litoral a la Mediterrània.

III

Aquest desgavell ambiental inèdit té un factor de risc acrescut en societats amb ràpid creixement demogràfic i amb baixa cohesió i benestar comunitaris.Les crisis se suporten molt pitjor en contextos d’extrema precarietat. A la Mediterrània vivien 250 milions d’habitants el 1950 i serem 600 milions el 2025. Hi ha tres estats amb una desigualtat social explosiva que tenen molts números per viure situacions de violència extrema quan les condicions de vida es tornin insuportables: TunísiaTurquia i el Marroc. Entre tots tres reuneixen prop d’una quarta part de la població de la Conca. Si no aprenem res del que està passant sota la superfície de l’«actualitat», el futur de totes tres societats pot emmirallar-se en la catàstrofe siriana. Ara sabem que la guerra va tenir molt a veure amb el desplaçament d’un milió de camperols cap a les ciutats en condicions infrahumanes a causa de la terrible sequera que assola el país des del 1998 així com per la desafortunada insistència del règim d’Al-Assad a apostar per la producció d’un cotó que xucla les poques reserves d’aigua disponibles [3].

Harald Welzer, potser el psicòleg social més punyent d’avui, ens recorda que no són les condicions objectives d’una situació les que decideixen com ens comportem sinó com nosaltres les percebem i interpretem. L’eclipsi del “tema” canvi climàtic en els grans mitjans i en l’agenda de força moviments socials i la falta de subjecte polític autònom de l’espai “Mediterrània” requereixen, per això, una revisió radical abans que es faci massa tard i topem, de ple, amb l’impensable.

Notes:
Article publicat originalment a la revista “Mar Crítica” (Barcelona 2016), editada per la Cooperativa Crític. Podeu adquirir-la fent clic aquí.

[1] Cook, B. I., K. J. Anchukaitis, R. Touchan, D. M. Meko, and E. R. Cook (2016), Spatiotemporal drought variability in the Mediterranean over the last 900 years, J. Geophys. Res. Atmos., 121, 2060–2074.
[2] Buades, Joan (2012). La Mediterrània al microones del carboni. Barcelona: Alba Sud Editorial.
[3] Wendle, John (2015). The Ominous Story of Syria’s Climate Refugees. Scientific American.

 

Continua la lectura de Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

0,5 ° C graus de més basten per multiplicar els desastres climàtics

Mig grau que cal tenir en compte, i molt , és el límit de supervivència de molts ecosistemes dels quals depenem tots en definitiva. Sabem el canvi que estem observant amb l’increment d’un grau respecte a l’època anterior a la revolució industrial, només  necessitem extrapolar  per preveure el futur.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=229654&titular=0-5%B0c-grados-de-m%E1s-bastan-para-multiplicar-los-desastres-clim%E1ticos-

El hecho de que la temperatura media se haya elevado medio grado centígrado ha bastado para que se hayan multiplicado e intensificado las canículas y las lluvias torrenciales en estos últimos años en varias regiones del mundo.

En un estudio publicado a finales de junio, unos investigadores compararon dos periodos (1960-1979 y 1991-2010), entre los cuales la temperatura media aumentó 0,5 ºC.

Entre ambas épocas, la intensidad de las precipitaciones extremas aumentó un 10% en un cuarto del territorio mundial. Y las sequías se prolongaron una semana más en la mitad de las regiones, según el estudio, publicado en la revista Nature Climate Change.

Como el planeta ya había experimentado una subida de 1ºC respecto a la época anterior a la Revolución Industrial, “ahora disponemos de observaciones reales que nos permiten determinar los impactos concretos del calentamiento”, dijo Carl-Friedrich Schleussner, investigador del Potsdam Institute of Climate Impact Research.

El cambio climático, generado por la combustión de carbono, petróleo y gas, se inició con la industrialización, pero se ha acelerado en los últimos 50-60 años.

Entre los periodos estudiados, los veranos registraron temperaturas a veces superiores en 1ºC y los inviernos, en 2,5ºC.

La comunidad internacional adoptó a finales de 2015 en París un acuerdo para limitar el calentamiento por debajo de 2ºC respecto a la Revolución Industrial, incluso a 1,5ºC.

“Vemos claramente que una diferencia de 0,5ºC cuenta”, explicó Erich Fischer, de la Escuela Politécnica Federal de Zúrich, coautor del estudio.

Un aumento de 2ºC, respecto a 1,5ºC, duplicaría, por ejemplo, el número de canículas, mientras que si se lograra el difícil objetivo de mantener el alza por debajo de 1,5ºC, se daría una oportunidad a las barreras de coral, corazón de ecosistemas de los que dependen 500 millones de personas y un cuarto de la vida submarina.

Fuente: http://www.ednh.news/es/05c-grados-de-mas-bastan-para-multiplicar-los-desastres-climaticos/

Continua la lectura de 0,5 ° C graus de més basten per multiplicar els desastres climàtics

Creuers, luxe i contaminació a Barcelona

Per què cal  beneficiar unes navilieres que amplien beneficis cada any, quan està demostrat que aquest tipus de turisme té uns costos mediambientals enormes ?

http://www.publico.es/public/contaminacio-creuers-creix-contaminacio-per-l-arribada-creuers-barcelona.html Continua la lectura de Creuers, luxe i contaminació a Barcelona

Els fertilitzants, un gran avantatge per a l’agricultura, plantegen una amenaça creixent als camins d’aigua dels EUA

Segons publica el New York Times, un estudi publicat dijous a la revista Science conclou que l’ eutrofització , l’enriquiment excessiu de nutrients, és probable que augmenti en els Estats Units continentals com a conseqüència dels canvis en els patrons de precipitació que comporta el canvi climàtic. Els fertilitzants artificials, sovint aplicats en quantitats més enllà del que els cultius necessiten créixer, s’escolen per les terres de cultiu en rierols, llacs i oceans.

Les pluges més pesades provocades per les temperatures més càlides causen més escorrentia agrícola, filtrant més nutrients en rius, llacs i oceans.

Els autors van trobar que els augments de pluja en els Estats Units podrien augmentar l’escolament de nitrogen fins al 20% fins a finals de segle.

Quan pensem en el canvi climàtic, estem acostumats a pensar en la quantitat d’aigua: sequera, inundacions, precipitacions extremes i coses en aquestes línies”, va dir Anna Michalak , professora d’ecologia global a la Carnegie Institution for Science de Stanford, Calif. , I un dels autors de l’estudi. “El canvi climàtic està tan estretament relacionat amb els problemes relacionats amb la qualitat de l’aigua, i no n’hi ha prou perquè l’aigua només hi sigui, ha de ser sostenible”.

Una nova investigació suggereix que el canvi climàtic augmentarà substancialment aquesta forma de contaminació, donant lloc a més algues més dèbils i zones mortes a les aigües costaneres americanes.

Fertilizers, a Boon to Agriculture, Pose Growing Threat to U.S. Waterways Continua la lectura de Els fertilitzants, un gran avantatge per a l’agricultura, plantegen una amenaça creixent als camins d’aigua dels EUA

Els refugiats climàtics de Somàlia ja no poden esperar molt més

Les catàstrofes climàtiques succeeixen de mica en mica, com la sequera de llarga durada que patim.. Sovint no es reacciona fins que es converteixen en desastres atroços que destrueixen els ecosistemes locals. Es preveu que fins al 2050 els refugiats del clima arribin als 150 milions de persones.

A la llarga, els efectes del camp climàtic repercutiran sobre tots nosaltres, i no obstant això els líders no es posen d’acord, i no es donen les respostes adequades. La intensitat i la freqüència dels desastres climàtics fan que ja no serveixin les resposta tradicionals.

https://elpais.com/elpais/2017/07/25/planeta_futuro/1500974926_901201.html Continua la lectura de Els refugiats climàtics de Somàlia ja no poden esperar molt més

L’àvia que va estudiar una carrera universitària amb la seva néta invident

La discapacitat d’Anastasia Belyaeva mai ha estat un problema per complir els seus somnis. Mostra d’esforç i superació que explica que les ganes d’aprendre poden superar tots els obstacles i totes les edats si existeix aquest propòsit.

Com va dir Henry Ford: Qualsevol persona que deixa d’aprendre és vella, ja sigui als vint o als vuitanta. Qualsevol que segueix aprenent es manté jove. La cosa més gran en la vida és mantenir la ment jove.

Perquè sempre podem aprofitar els recursos que ens ofereix la nostra natura.

Recordem que segons Albert Einstein: No entens realment alguna cosa a menys que siguis capaç d’explicar-la teva àvia.

http://www.lavanguardia.com/vida/20170727/4363384847/abuela-estudia-universidad-nieta-invidente.html?facet=amp

La ilusión de Anastasia Belyaeva era estudiar una carrera musical. Un sueño bastante común entre la mayoría de los adolescentes que salen del instituto. Pero para esta joven rusa, estudiar suponía todo un reto: es invidente y no existen universidades en Rusia, ni en gran parte del mundo, adaptadas a sus necesidades. Pero su discapacidad nunca fue un obstáculo para ella.

Desde pequeña, Anastasia manifestó una gran atracción por la música y más concretamente por el piano. El impulso de la joven por aprender era mucho más fuerte y estaba dispuesta a hacer cualquier cosa con tal de sentirse realizada. Su abuela, Nina Kolykhalova, sabía del empeño de su nieta y puso todos los medios a su alcance para que la nieta cumpliera su deseo: acompañarle a la universidad y ser sus ojos.

Desde pequeña, Anastasia manifestó una gran atracción por la música y más concretamente por el piano

Continua la lectura de L’àvia que va estudiar una carrera universitària amb la seva néta invident

L’augment de les temperatures és imparable

Julio Díaz, especialitzat en l’estudi de la relació entre els factors ambientals i la mortalitat, reflexiona sobre els efectes de l’escalfament global.

Destaquem aquesta reflexió:

” …quan es parla d’un augment de dos graus és la temperatura mitjana de tota la Terra, però el planeta té mar i terra. El dolent d’això és que l’aigua té una calor específica molt alta -la quantitat de calor que has de aplicar per escalfar un gram d’aigua-. Per tant, si l’aigua augmenta 2 graus la seva temperatura, a terra hi haurà un augment d’almenys 6 graus. A Madrid es calcula que la temperatura mitjana a l’estiu passarà de 28,8 graus a 36, és a dir a vuit graus més, arribaríem la temperatura que hi ha ara a Las Vegas, que està en el desert…”

https://elpais.com/elpais/2017/07/27/ciencia/1501153840_084726.html Continua la lectura de L’augment de les temperatures és imparable