“La temperatura del planeta pujarà 2ºC més: és un desastre”

Entrevista a James Hansen, climatòleg, premi Fronteres del Coneixement.  James Edward Hansen (nascut el 29 de març de 1941) és un americà professor del Departament de Terra i Ciències Ambientals de la Universitat de Columbia. És un dels experts que va predir l’escalfament del planeta a causa de les emissions de CO2a l’atmosfera.

“Si l’augment de les concentracions de COes queda en 450 parts per milió (ara s’acosta als 400 ppm), el nivell del mar pujarà, almenys, sis metres. Però, tot i que hi ha una estreta relació entre augment de temperatura i pujada del mar, no sabem amb quina rapidesa respondran els gels perquè la composició de l’atmosfera no ha canviat mai tan ràpidament com ara…”

http://www.lavanguardia.com/encatala/20170615/423403658609/la-temperatura-del-planeta-pujara-2c-mes-es-un-desastre.html

Hem de reconèixer els fets bàsics. Mentre l’energia fòssil sigui la més barata, no es podrà resoldre el problema del canvi climàtic”. Així de contundent es mostra el físic i climatòleg Janes Hansen (Iowa, 1941), un dels experts que va predir l’escalfament del planeta a causa de les emissions de CO2a l’atmosfera. La seva històrica intervenció el juny del 1988 al Senat dels EUA va servir per incrementar la ­preocupació per l’escalfament del planeta. Juntament amb Sykuri Manabe, rep avui el premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement.

Al documental Una veritat incòmoda (2007), Al Gore va difondre les seves investigacions científiques. Ha estat bon alumne seu?

He tingut molta interacció amb Al Gore, però també algunes diferències. Recentment ha difós missatges com si anéssim pel bon camí per arribar a les solucions. Però, de fet, el que mostrarem en un pròxim article és que la taxa d’emissió de gasos d’efecte hivernacle continua augmentant. I no només el CO2, sinó també el metà.

El Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic recomana contenir l’increment de temperatures en 2º C o, fins i tot, 1,5º C per sota de les de l’època preindustrial.

Les paraules són molt boniques, però el món real no segueix els discursos. Això no s’aconseguirà si els combustibles fòssils continuen sent la font més barata per obtenir energia. La societat no paga realment el cost dels impactes climàtics que causen els combustibles fòssils, que ara són una energia barata.

Què proposa?

Necessitem una taxa de carboni general; sobre això ens podríem posar tots d’acord a escala internacional. Però, contràriament a això, es proposa que “cada país ha d’intentar fer-ho millor”. Amb aquest enfocament, les emissions continuen augmentant, com es veu.

Quina opinió li mereix l’ acord de París?

Són només paraules; la realitat és que el món continua buscant combustibles fòssils, i per això explora l’ Àrtic i desenvolupa la fractura hidràulica ( fracking), per treure més gas i més petroli de les entranyes de la Terra. Això és el que està passant. I això continuarà així; llevat que establim una taxa per al carboni.

Històricament sempre més presència de CO2a l’atmosfera comporta temperatures més ­altes?

Sí. Això sempre ha estat així al llarg de la història del món. Els registres paleoclimàtics ho demostren amb molta precisió. Això continuarà sent així.

Per què ho diu?

Perquè podem mesurar els desequilibris energètics del planeta. L’efecte hivernacle del CO2comporta que ara hi hagi més energia del sol que entra i es queda que la que surt del planeta. El resultat és un impacte climàtic més gran. Per això els oceans continuen escalfant-se cada vegada més. La història ens demostra que quan s’escalfen els oceans i les capes de gel s’aprimen i es fonen, puja el nivell del mar.

Quant pujarà el nivell del mar?

Si l’augment de les concentracions de CO2es queda en 450 parts per milió (ara s’acosta als 400 ppm), el nivell del mar pujarà, almenys, sis metres. Però, tot i que hi ha una estreta relació entre augment de temperatura i pujada del mar, no sabem amb quina rapidesa respondran els gels perquè la composició de l’atmosfera no ha canviat mai tan ràpidament com ara.

Què ens diu la història?

Hi ha hagut alguns casos documentats en què el nivell del CO2de l’atmosfera es va multiplicar per dos (fa 50 milions d’anys), i el planeta es va fer sis graus centígrads més calent; però per això va trigar 2.000 anys. Ara les concentracions de CO2a l’atmosfera produïdes per l’acció humana s’han duplicat, però en el període de només un o dos segles.

Quant pujaran les tempe­ratures a final de segle si fem cas de les projeccions que jutja més fiables?

Depèn de les emissions de gasos; però fins ara la taxa d’augment de temperatures és de dues dècimes per dècada. Això significa un increment de dos graus per segle, a més de l’augment que ja hi ha hagut (que és d’un grau). I això serà un desastre, ens porta a un nivell de desastre.

Alguns estudis mouen a l’optimisme. La Xina ha assolit el seu pic màxim d’emissions de gasos hivernacle, quan s’es­perava que aquesta meta fos el 2030.

Però no ha estat fruit de les seves polítiques. Ha assolit un màxim d’emissions, però perquè la seva economia s’ha alentit. El que hem de fer és substituir les centrals que funcionen amb carbó per una font d’energia neta.

Mentrestant l’ Índia diu que deixarà de construir centrals de carbó a partir del 2022…

Sí, però amb tot això no n’hi ha prou. Hem de buscar alternatives al carbó, perquè el que s’està fent és fomentar el fracking, buscar més combustibles fòssils: treure més petroli, extreure més gas de les entranyes de la Terra.

D’altres veuen esperançador l’embranzida que estan agafant les fonts renovables a tot el món.

Però no n’hi ha prou. Les fonts netes només representen el 3% de l’energia utilitzada a escala mundial. Poden funcionar fins a una certa quantitat, però no garanteixen un corrent continu; són intermitents, i encara necessitem una potència base per cobrir les necessitats energètiques, que procedeix precisament dels combustibles fòssils. Per tant, no han resolt el problema…

La seva solució: un impost a les emissions de carboni ge­nerades pels combustibles ­fòssils, oi?

Si apliquem a les emissions de carboni un impost que n’augmenti el preu (per penalitzar l’impacte climàtic), les altres energies hi podran competir, ser competitives. L’hi vaig recomanar a Obama l’any 2008, a més de demanar que s’investigui el desenvolupament d’energia nuclear d’última generació. Però l’aspecte fonamental era fixar un taxa de carboni. La solució és elevar el preu de les emissions de carboni, i punt. Aquesta taxa s’ha d’aplicar a tothom i els diners recaptats s’haurien de donar a la gent.

Alguna altra mesura?

Sí. No hi hauria d’haver dispo­sitius que consumeixin energia quan no estan en funcionament. Els electrodomèstics han de complir regles per tenir eficiència energètica. Si no, qui els fa­briqui no tindrà motivació per fer-ho. Fan falta aquestes nor­matives.

Vostè és un científic conscienciat. D’analitzar l’atmosfera de Venus ha passat a veure’s detingut en una acció de protesta. Què li va fer fer el pas?

A la dècada dels vuitanta em vaig haver de dedicar només a la ciència, era el que em motivava, perquè jo no soc un bon comunicador. M’hi vaig implicar perquè les polítiques de Bush van ser les pitjors que podíem tenir; es va anar a la guerra per protegir els subministraments de petroli.

I va entrar en campanya…

Però Bush va ser reelegit, la seva administració es va enfadar amb mi, va intentar impedir que continués parlant, i per això em vaig fer més actiu. Em vaig queixar a The New York Times i vaig dir que l’ administració Bush no m’impediria de continuar parlant.

Hi van influir diversos factors.

Ha estat una combinació de coses: que l’a dministració Bush fes coses equivocades i que la ciència ens diu que són els joves els que patiran les conseqüències del que s’està fent avui, per aquesta inèrcia. La capa de gel, els oceans i les temperatures no canvien ràpidament, però sabem que canviaran. M’he enfrontat a aquest tipus de governs pels joves, i naturalment pels meus nets.

Amb Trump a la societat nord-americana li toca travessar una altra vegada el desert. Quina solució hi veu?

Un total de 21 joves i jo hem presentat una demanda judicial a Oregon, perquè ara podem demostrar fàcilment que les polítiques de Trump seran catastròfiques per als joves d’avui dia i del futur. Estan violant els drets constitucionals fonamentals i, en el cas del joves, els drets a la vida, la llibertat i la propietat. Tinc molta confiança que podrem guanyar aquesta demanda. Anirem a judici el novembre que ve.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *