Certament avui anava a posar un post diferent d’aquest, però hi ha dies que la paciència s’esgota i un cert regust agre li ve a un a la boca i el cos se’t posa malament.
Anava llegint els diaris, quan de sobte m’he trobat un article al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/otrasmiradas/9091/la-logica-perversa-de-la-educacion-financiera/), on parlava de l’educació financera que donem (o ens fan donar) als nostres alumnes. En realitat no donem ( o no ens deixen) una educació financera que permeti qüestionar l’actual model que ens porta a tots els desastres ambientals que habitualment comentem. La educació que es dona (o ens fan donar) és en realitat una educació amb vistes a reforçar i aprofundir en l’actual model neoliberal que tants bons resultats ens està donant (crisi de recursos, crisi ambiental i crisi econòmica (de la qual es vol sortir amb treballs cada cop més precaris i amb cada vegada menys drets laborals…)).
I el problema és que aquesta educació no ha estat triada pels docents o planificada per docents. Qui hi ha darrera d’aquesta determinada opció de educació financera és el BBVA i altres bancs. I com és possible això? Doncs a partir de crear una necessitat. Aquesta necessitat, creada i publicitada a través dels seus mitjans informatius (que són molts i variats), ha estat el darrer informe PISA sobre competència financera (pagat pel BBVA). Com que els estudiants espanyols suspenen això vol dir que necessiten més educació financera. I no qualsevol, sinó aquella que adoctrini en els principis de la economia neoliberal: la responsabilitat passa de l’estat a l’individu i no hi ha causes de tipus estructural per a l’endeutament sinó que cal fer un judici moral ….ja que la pobresa i la precarietat són un problema de mal comportament.
Curiosament la educació financera va sorgir a l’any 2012 de la ma de la OCDE, el G-20 i el Banc Mundial, després del 15M. Calia aprofitar la crisi econòmica per tractar d’adoctrinar i convèncer al poble de la necessitat d’una “determinada” educació financera. Perquè és el poble el responsable de la crisi, per haver viscut per damunt de les seves possibilitats……
Però no tant sols tenim la intervenció d’ens no lligats a la docència en la confecció d’aquesta matèria. De fet, les mateixes competències l’aprenentatge al llarg de la vida, l’apertura de les escoles a les empreses, son conceptes impulsats per la OCDE, l’ERT (https://www.ert.eu/), el Banc Mundial, l’OMC i polítics com Jacques Delors, entre d’altres. Per fer-se una idea de la manipulació ideològica de l’ensenyament recomano el llibre de Carrera i Luque (2016): Nos quieren más tontos ( Carrera, P i Luque, E (2016): Nos quieren más tontos. La escuela según la economía neoliberal. Vilassar de Dalt: Edit El Viejo Topo, 158 pp).
En resum: De que em serveix explicar als meus alumnes la problemàtica mediambiental si paral·lelament els hi ensenyen a fer tot allò que la causa? No fora millor parar a pensar quines són les causes dels principals problemes que ens afecten i educar anant a l’arrel dels problemes? Són necessaris els coneixements financers: SI, però des d’un punt de vista general que abasti totes les opcions i no només una determinada. Continua la lectura de El que ensenyem (o ens fan ensenyar)
