El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Certament avui anava a posar un post diferent d’aquest, però hi ha dies que la paciència s’esgota i un cert regust agre li ve a un a la boca i el cos se’t posa malament.

Anava llegint els diaris, quan de sobte m’he trobat un article al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/otrasmiradas/9091/la-logica-perversa-de-la-educacion-financiera/), on parlava de l’educació financera que donem (o ens fan donar) als nostres alumnes. En realitat no donem ( o no ens deixen) una educació financera que permeti qüestionar l’actual model que ens porta a tots els desastres ambientals que habitualment comentem. La educació que es dona (o ens fan donar) és en realitat una educació amb vistes a reforçar i aprofundir en l’actual model neoliberal que tants bons resultats ens està donant (crisi de recursos, crisi ambiental i crisi econòmica (de la qual es vol sortir amb treballs cada cop més precaris i amb cada vegada menys drets laborals…)).

I el problema és que aquesta educació no ha estat triada pels docents o planificada per docents. Qui hi ha darrera d’aquesta determinada opció de educació financera és el BBVA i altres bancs. I com és possible això? Doncs a partir de crear una necessitat. Aquesta necessitat, creada i publicitada a través dels seus mitjans informatius (que són molts i variats), ha estat el darrer informe PISA sobre competència financera (pagat pel BBVA). Com que els estudiants espanyols suspenen això vol dir que necessiten més educació financera. I no qualsevol, sinó aquella que adoctrini en els principis de la economia neoliberal: la responsabilitat passa de l’estat a l’individu i no hi ha causes de tipus estructural per a l’endeutament sinó que cal fer un judici moral ….ja que la pobresa i la precarietat són un problema de mal comportament.

Curiosament la educació financera va sorgir a l’any 2012 de la ma de la OCDE, el G-20 i el Banc Mundial, després del 15M. Calia aprofitar la crisi econòmica per tractar d’adoctrinar i convèncer al poble de la necessitat d’una “determinada” educació financera. Perquè és el poble el responsable de la crisi, per haver viscut per damunt de les seves possibilitats……

Però no tant sols tenim la intervenció d’ens no lligats a la docència en la confecció d’aquesta matèria. De fet, les mateixes competències l’aprenentatge al llarg de la vida, l’apertura de les escoles a les empreses, son conceptes impulsats per la OCDE, l’ERT (https://www.ert.eu/), el Banc Mundial, l’OMC i polítics com Jacques Delors, entre d’altres. Per fer-se una idea de la manipulació ideològica de l’ensenyament recomano el llibre de Carrera i Luque (2016): Nos quieren más tontos ( Carrera, P i Luque, E (2016): Nos quieren más tontos. La escuela según la economía neoliberal. Vilassar de Dalt: Edit El Viejo Topo, 158 pp).

En resum: De que em serveix explicar als meus alumnes la problemàtica mediambiental si paral·lelament els hi ensenyen a fer tot allò que la causa? No fora millor parar a pensar quines són les causes dels principals problemes que ens afecten i educar anant a l’arrel dels problemes? Són necessaris els coneixements financers: SI, però des d’un punt de vista general que abasti totes les opcions i no només una determinada. Continua la lectura de El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Les emissions d’EUA afecten les pluges al Sahel

La Terra constitueix en si mateixa tot un ecosistema. El món cada vegada està més afectat per crisis climàtiques. Si no la cuidem tirem pedres contra la nostra pròpia teulada, com un efecte bumerang. La reducció dels gasos de les centrals elèctriques de carbó d’Estats Units augmentaria les precipitacions a l’Àfrica. Un estudi mostra ara que la progressiva reducció de diòxid de carboni faria que plogués més, allà on més falta fa: al Sahel africà

http://elpais.com/elpais/2017/06/05/ciencia/1496640754_001719.html

Los gases emitidos en EE UU tienen un impacto directo sobre el clima muy lejos de allí. El dióxido de azufre generado durante décadas por los países más desarrollados habría trastocado el régimen de lluvias de otras regiones del planeta. En particular, un estudio muestra ahora que la progresiva reducción de este gas hará que llueva más allí donde más falta hace: en el Sahel africano.

El dióxido de azufre (SO2) que hay en la atmósfera procede de las erupciones volcánicas y, en su inmensa mayoría, de actividades humanas como la quema del azufre presente en combustibles fósiles como el carbón o el petróleo. Incoloro e irritante, en contacto con la humedad del aire, el SO2 reacciona y se convierte en trióxido de azufre y ácido sulfúrico. En los años 70 y 80 del siglo pasado los crecientes episodios de lluvia ácida llevaron a su eliminación del proceso de combustión de los coches y a la instalación de filtros en el otro gran emisor: las centrales eléctricas alimentadas con carbón.

Además de contaminar, el SO2 enfría y seca el planeta. A diferencia de otros gases que son de efecto invernadero como el CO2, las partículas de dióxido de azufre reducen la radiación solar que llega hasta a la superficie. Las emisiones de Europa y EE UU durante décadas trastocaron el complejo equilibrio de la circulación del aire sobre el Atlántico, provocando un enfriamiento anómalo en el hemisferio norte. Esto desplazó hacia el sur la llamada zona de convergencia intertropical (ZCIT), la región en la que los vientos de ambos hemisferios se encuentran. Al bajar la concentración de estas partículas, todo estaría volviendo a su sitio. Continua la lectura de Les emissions d’EUA afecten les pluges al Sahel