Amsterdam i les seves innovadores Monedes Verdes del reciclatge

Molts països estan promovent diferents iniciatives, per tal d’aconseguir que els seus ciutadans s’involucrin en el reciclatge i col·laborin per disminuir el nivell de residus, però sobretot per conscienciar a cada habitant, de l’important que resulten les seves aportacions personals per a complir aquests objectius .

Tot va començar com un projecte pilot al districte de Noord, on a canvi que lliuressin els seus envasos de plàstic, els residents eren recompensats amb monedes verdes (fetes dels mateixos plàstics reciclats)

Avui dia el sistema de Green Coins es va institucionalitzar a tota la ciutat i els ciutadans poden fer ús d’una sèrie de productes i serveis que varien des de la reparació de bicicletes i classes de ioga, fins a prendre cafè gratis i comprar comestibles.

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/138177/%C3%81msterdam-sus-innovadoras-Monedas-Verdes-del-reciclaje- Continua la lectura de Amsterdam i les seves innovadores Monedes Verdes del reciclatge

Dones científiques denuncien que només 1 de cada 5 llocs directius relacionats amb investigació estan ocupats per dones

La millor nota de la proves de Selectivitat de 2017 a Catalunya ha estat un 9,80. Quatre noies han assolit aquesta qualificació, tres d’elles de la demarcació de Barcelona i una de Girona.  veure :http://www.lavanguardia.com/vida/20170629/423759694917/empate-nota-mas-alta-selectividad-catalunya.html L’aspecte científic predomina.

A la vida adulta, es llicencien més dones que homes però, per alguna raó, no aconsegueixen culminar una carrera en recerca. Les dones acusen la falta de suports i mentors, perquè normalment els càrrecs de responsabilitat estan ocupats per homes que cooperen entre ells.

http://www.publico.es/ciencias/cientificas-denuncian-discriminacion-genero-empieza-estereotipos.html

El número de hombres y mujeres dedicados a la ciencia en España está bastante equilibrado (40-60), pero cuanto mayor es el puesto de responsabilidad, menor es la presencia femenina, un desequilibrio que nace de los estereotipos sociales y de los sesgos inconscientes que empapan el cerebro de las niñas.

Así han coincidido hoy la directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, María Blasco, la directora de la Unidad Mujeres y Ciencia del Ministerio de Economía, Ana Puy, la presidenta de la Sociedad de Científicos Españoles del Reino Unido (CERU), María Jiménez, y la catedrática de Química Inorgánica Eva Hevia.

 Las cuatro han participado en un debate sobre mujeres y ciencia organizado por la Fundación Banco Santander cono motivo del anuncio del II Premio Talento Emergente, creado por la entidad bancaria y la CERU, que este año ha obtenido Xavier Moya, Físico e investigador de la Royal Society en el Departamento de Ciencias de Materiales y Metalurgia de la Universidad de Cambridge.

Según datos de la Fundación Banco Santander, el 70% de las mujeres cree que tener un hijo dañará su carrera, el 63% de los españoles cree que las mujeres no sirven para ser científicas de lato nivel, y en España sólo el 15% de los premios para científicos se conceden a mujeres.

Además, según datos del Ministerio de Economía, sólo 20% de los puestos directivos relacionados con la investigación (cátedras universitarias y dirección centros) están ocupados por mujeres, frente a un 80% de hombres. A partir de ahí, cuanto mayor es el cargo, menos mujeres hay.

Sólo el 2% de las rectorías estaban ocupadas por mujeres y ningún Organismo Público de Investigación (OPI) estaba dirigido por una mujer

Tal y como ha recordado Puy, en 2016, en España sólo el 2% de las rectorías estaban ocupadas por mujeres y ningún Organismo Público de Investigación (OPI) estaba dirigido por una mujer.

Y es que hasta llegar ahí, las mujeres recorren un largo camino de discriminación que empieza en las escuelas.

“Los estereotipos son determinantes. En enero, Science publicó un estudio que advertía que hasta los 7 años las niñas se ven capaces de hacer las mismas cosas que los niños pero a partir de esa edad empiezan a pensar que no son capaces de realizar actividades difíciles. Es preocupante”, ha dicho Blasco.

Ya en la vida adulta, se licencian más mujeres que hombres pero, por alguna razón, no logran culminar una carrera en investigación.

“Las mujeres acusan la falta de apoyos y mentores, porque normalmente los cargos de responsabilidad están ocupados por hombres que cooperan entre ellos. Hay que empezar por fomentar el apoyo a las mujeres” con estrategias y políticas de igualdad que no deberían ser voluntarias, sino que “deberían estar regladas”.

Para Eva Hevia, la formación es “esencial”, sobre todo para quienes están en comités evaluadores y deben escoger entre distintos candidatos (hombres y mujeres).

“Hay sesgos inconscientes, con porcentajes abrumadores, sesgos del cerebro, que inclinan la decisión hacia el lado masculino” y es que los estereotipos sociales empiezan en el colegio, “es una trayectoria muy larga” para combatir, lamenta Hevia, y “una ventaja para los hombres”, apunta Blasco.

Además, según el último informe del Foro Económico Mundial, la brecha salarial entre hombres y mujeres no se cerrará hasta 2113.

“En 2010 y 2011, España ocupaba los puestos 11 y 12 de ránking mundial en igualdad de género pero con los años de la crisis ha ido bajando puestos hasta el 29, y aunque la crisis ha sido dura no justifica esta situación porque los trabajos menos cualificados hechos por mujeres han aumentado estos años mientras que los de alta cualificación han caído”.

Esta es la prueba de que “los sesgos inconscientes no van amainando, sino que van a más”, ha lamentado Blasco.

Continua la lectura de Dones científiques denuncien que només 1 de cada 5 llocs directius relacionats amb investigació estan ocupats per dones

Perquè els tallafocs de Doñana no van parar l’incendi?

La pregunta és important. Al voltant de moltes zones cremades hi havia tallafocs. Què és el que va fallar i perquè?

Per aquells que no heu estat mai apagant un incendi, cosa que no desitjo a ningú, val a dir que no és el mateix un foc de copes que un foc de superfície o un de subsòl. El foc de subsòl acostuma a afectar la part subterrània d’arrels i part de material en superfície del sòl (fullaraca bàsicament). El foc de superfície afecta fullaraca, fusta caiguda, arbusts i matolls. El foc de copes es propaga en alçada per les corones dels arbres. Aquests darrer és molt perillós ja que des del terra és molt difícil de combatre (per no dir que en la majoria d’ocasions és impossible), i a més es propaga ràpidament.

El foc de copes acostuma a propagar-se de copa a copa i també a 50-100 m de distància per les pinyes que van saltant al ser afectades per les flames. D’aquesta manera, que és el que va passar a Doñana, el foc pot anar avançant a salts. Si a més li afegim unes temperatures elevades, una baixa humitat i un fort vent, la situació es converteix en dramàtica i esgarrifosa. En aquests cas els fragments de vegetació encesos poden ser transportats pel vent fins gairebé a un quilòmetre de distància i fer salts molt grans. D’aquesta manera és molt fàcil que la gent que participa en l’extinció de l’incendi quedi atrapada entre dos focs. Una situació més que perillosa i que en més d’una ocasió acaba provocant morts.

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/incendio-moguer-cortafuegos-donana-no-pararon-incendio.html), podem llegir el perquè no van funcionar les mesures preventives i com darrera de l’incendi es troba la ma de l’home.

Per cert, les espècies afectades son sobretot aquelles – que com els eucaliptes de Portugal – creen les condicions necessàries per als incendis ja que aquests afavoreixen la seva ràpida expansió. En aquests cas pins procedents de reforestacions….tal i com es pot veure en la foto triada per il·lustrar el post. Continua la lectura de Perquè els tallafocs de Doñana no van parar l’incendi?

El nivell del mar puja un 50% més de pressa que fa 25 anys

El desglaç per l’escalfament global no és un fet proporcional en el temps. Les prediccions han de tenir en compte múltiples factors que poden accelerar el procés. Un estudi l’ha determinat així després de realitzar lectures a Austràlia a través de l’altimetria.

El treball, duta a terme al CSIRO d’Austràlia a Hobart, va consistir en avaluar els nivells de la taxa d’augments en el nivell del mar i va trobar que havia augmentat de 2,2 mil·límetres per any el 1993 a 3,3 mil·límetres per any per al 2014.

http://www.laopiniondemurcia.es/sociedad/2017/06/27/nivel-mar-sube-50-deprisa/841093.html

La tasa a la que el nivel del mar ha aumentado en los últimos 25 años ha crecido un 50%, según una investigación cuyos autores presentan como la primera “medición continua” en este período. Continua la lectura de El nivell del mar puja un 50% més de pressa que fa 25 anys

Així quedaria el mapa d’Europa si es fonguessin els pols

En els pols hi ha emmagatzemats 24 milions de Km3 d’aigua dolça, la major part en l’Antàrtida sota la forma de gel. Si es fonguessin completament, cosa que sembla difícil, el nivell del mar pujaria 66 metres.

Un usuari de Reddit (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Reddit) s’ha dedicat a simular com quedaria Europa si això succeís. El resultat ha estat el mapa que podem veure en una notícia apareguda al diari Público (veure http://blogs.publico.es/strambotic/2017/06/europa-anegada/). Curiosament la península Ibèrica no surt gaire malparada i en canvi Holanda, Dinamarca i Bèlgica ho tenen bastant pelut (veure Fig. 1.)

Fig. 1. Mapa d’Europa on pot apreciar-se com l’ascens del nivell del mar afecta a Holanda, Bèlgica i Dinamarca i deixa poc tocada la península Ibèrica.

Sense arribar a aquests extrems si no es fa res per aturar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el canvi climàtic que impulsa la fusió dels casquets polars pot acabar provocant greus problemes en les zones costaneres. Seria convenient doncs des de ja començar a fer accions per tal de minvar els efectes que aquest canvi pot provocar. Moltes d’elles ja s’han anat explicant en altres posts que hem anat publicant. Però la principal es canviar de model. Abandonar aquest BAU basat en el créixer-créixer i adoptar un model més just i respectuós amb la natura. Continua la lectura de Així quedaria el mapa d’Europa si es fonguessin els pols

Genètica al garatge

Alemanya prohibeix la importació d’un kit per fabricar bacteris transgènics a casa.No són jocs inofensius … potser els bacteris patògens es podrien barrejar amb les innòcues i adquirir resistència als antibiòtics. Els usuaris podrien infectar-se. O podrien tirar les restes de l’experiment per l’aigüera…

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/genetica-garaje-kit-crispr-6124697

Fabricar organismos transgénicos (OGM) en el garaje de casa ya es una realidad. El 24 de marzo, Alemania prohibió la importación de un kit que permite modificar el ADN de una bacteria (‘Escherichia coli’) para hacerla resistente a un antibiótico, la estreptomicina. En el resto del mundo, la caja se puede adquirir en internet por 150 dólares. Continua la lectura de Genètica al garatge

El món esta que crema

En una notícia publicada al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=228347), podem llegir com les temperatures inusualment altes que estem tenint no son exclusives de la península Ibérica sinó que el fenomen es produeix a tot el món. Tant és així que tant la ONU com la FAO estan realitzant accions per tal que els països puguin prevenir les situacions de sequera i garantir els aliments i l’aigua a les poblacions afectades.

Paral·lelament podem llegir un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-alcaldes-mayores-ciudades-mundo-instan-g20-mantener-compromiso-cambio-climatico.html), on els alcaldes de 40 ciutats importants del món (entre elles les alcaldesses de Madrid i Barcelona) insten als dirigents del G-20 a respectar els acords de la cimera de París.

Dues notícies amb un denominador comú: El canvi climàtic. Aquell que és negat per Trump i Rajoy entre d’altres. Aquell que si no fem res serà un dels factors que farà col·lapsar la nostra societat. Continua la lectura de El món esta que crema

Les mil raons per consumir productes ecològics

Però, què són exactament els aliments ecològics? Aquells aliments cent per cent naturals que s’obtenen sense utilitzar químics en totes les etapes: des del creixement (de vegetals i animals) i la producció, fins a la distribució. Aquests processos orgànics són absolutament respectuosos amb la natura i amb les persones, i, en conseqüència, aporten una gran quantitat de beneficis.

Per salut, beneficis, respectuosos amb el medi ambient, cuiden la ramaderia, no són transgènics….

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/137840/Las-mil-razones-para-consumir-productos-ecologicos Continua la lectura de Les mil raons per consumir productes ecològics

Un nou estudi confirma que el projecte Castor va induir sismicitat

Un nou estudi, ara de científics espanyols i italians, ha permès confirmar el que ja deia el del MIT: que les operacions d’injecció de gas van induir sismes al voltant de la plataforma (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/medio-ambiente/nuevo-estudio-confirma-proyecto-castor-indujo-sismicidad/20170625105640141160.html).

Com ja varem comentar en un anterior post (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/04/la-historia-del-castor/), el projecte Castor estava sobre una zona plena de falles (veure Fig 1.)

Resultat d'imatges de esquema tectonico castor

Fig. 1. Esquema tectònic simplificat on poden veure’s les principals falles de la fossa d’Amposta.

Aquestes falles, és a dir fractures amb desplaçament d’un dels blocs afectats, es mouen sota la pressió exercida en aquest cas pel gas (un fluid). No és quelcom nou. Es coneixen casos de sismicitat induïda per l’aigua dels embassaments i pels líquids utilitzats en la tècnica del Fràcking. Perquè hauria de ser diferent en el cas del projecte Castor? I aquí és el quid de la qüestió. S’haurien d’haver fet els prescriptius estudis sismològics de detall abans de qualsevol decisió (el mateix va passar en l’abocador que tenim aquí a Santa Maria de Palautordera). I la resposta, ja la hem comentat altres cops, és clara: davant dels estudis necessaris per garantir la seguretat de la zona es van anteposar els interessos de les empreses implicades en el projecte Castor. I concretament els interessos del Sr. Florentino Pérez (Don “Vito” Florentino), que a més a sortit guanyant molts diners amb l’operació. Diners a costa de l’erari públic (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/23/projecte-castor-deute-il·legitim-i-impunitat/) a costa de la privatització de guanys i la socialització de les pèrdues. Continua la lectura de Un nou estudi confirma que el projecte Castor va induir sismicitat

La força del vent complica les tasques d’extinció de l’incendi al parc de Doñana

Diverses vegades s’ha fet menció en aquest bloc del perill i situació de risc del parc natural de Doñana, per contaminació, per sequera, ara per incendi. La més important reserva ecològica d’Europa, llar de més de 400 espècies animals. Crema Doñana. Cada onada de calor va associada a incendis devastadors.

Calor i sobretot unes fortíssimes ratxes de vent canviant es van conjurar aquest diumenge per convertir el parc natural de Doñana, la zona de protecció del Parc Nacional, en un infern. Malgrat els esforços del mig miler d’efectius desplaçats a la zona, i entre els quals s’incloïen un centenar de militars de la UME, a final de la tarda de diumenge encara no s’havia aconseguit estabilitzar l’incendi iniciat la nit de dissabte a Moguer (Huelva) i que va obligar a evacuar 2.300 persones de matinada. Així mateix, altres 50.000 persones van quedar incomunicades durant la tarda de diumenge al nucli de platja de Matalascañas a causa del tall de la seva única carretera de sortida per agilitzar les tasques dels bombers.

http://www.ccma.cat/324/un-incendi-amenaca-donana-i-obliga-a-desallotjar-mes-de-1500-persones/noticia/2796179/

L’incendi forestal que es va declarar dissabte a la nit al paratge de La Peñuela de Moguer, a Huelva, ha arribat aquest matí fins a l’espai natural protegit del parc de DoñanaContinua la lectura de La força del vent complica les tasques d’extinció de l’incendi al parc de Doñana