Els vessaments d’aigües contaminades al riu Odiel

El riu Odiel és un riu que es troba en el sud de la Península Ibèrica, que neix a la serra d’Aracena i que desemboca a la ria de Huelva on conflueix amb el riu Tinto.

Un total d’un terç de la seva conca es troba altament contaminat pels residus procedents de més de 100 mines abandonades i sense cap control.

Ara en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/minas-abandonadas-apuntillan-contaminados-industria_0_647086173.html) podem llegir com el darrer escapament procedent d’un embassament miner ha arribat fins a l’Atlàntic. Les empreses mineres responsables,  Ormonde i Nueva Tharsis, com és evident tractaran de no pagar res. De fet, Nueva Tharsis – Irlandesa – havia comprat la mina per tal de revendre-la sense fer res de res. Evidentment amb aquesta expectativa d’un negoci lucratiu havia deixat l’embassament – ja deteriorat – sense cap mena de control. Al final, com sempre, la contaminació l’haurem de pagar entre tots. I com sempre: Socialització de pèrdues i privatització de guanys…..

Malauradament la història es repeteix: Sempre guanya el interès econòmic davant del interès mediambiental. I sempre perdem tots. Poder cal repensar el sistema, no? Continua la lectura de Els vessaments d’aigües contaminades al riu Odiel

Les matemàtiques que permeten escoltar l’Univers van néixer d’una casualitat

Aquesta setmana s’ha celebrat  el lliurament del ‘Nobel’ de les matemàtiques a Yves Meyer pel seu treball sobre la teoria de les ondetes.

Sense les ondetes, els físics no s’haurien assabentat de l’existència de les ones gravitacionals. Un dia, un company físic va lliurar a Meyer un article sobre ondetes que va pensar que podria interessar-li. Meyer, emocionat en llegir-lo, va agafar el primer tren cap a Marsella per conèixer als seus autors. Les ondetes són una forma de codificar senyals de manera que després es puguin descodificar i tornar a reconstruir. Tot es pot descompondre i emmagatzemar d’un altra manera perquè es possible partir-ho en trossets més petits. Com quan som capaços de tallar la carn perquè el nostre cos sigui capaç de digerir-la desprès pel nostre organisme en forma de uns principis immediats determinats . Totes les parts  es construeixen en base a uns punts de partida, per complexes que siguin. Meyer va aplicar la teoria de de les ondetes al moviment harmònic simple.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170525/422904471669/premio-abel-matematicas-universo-ondiculas-yves-meyer.html

En septiembre de 2015 la Tierra se estremeció. La colisión de dos agujeros negros a 1.300 millones de años luz generó las ondas gravitacionales que captaron los detectores del experimento LIGO en Estados Unidos. Fue una vibración apenas perceptible; para reconocerla fue necesario un algoritmo que, de hecho, no estuvo listo hasta ese mismo año. Y en la base de dicho algoritmo se encuentran unas herramientas matemáticas llamadas ondículas. Sin las ondículas, los físicos habrían permanecido sordos al eco del encuentro final de los dos cuerpos celestes. Continua la lectura de Les matemàtiques que permeten escoltar l’Univers van néixer d’una casualitat