La India legalitza l’extracció de mica

La mica és un mineral pertanyent a la classe dels silicats, concretament a la subclasse dels filosilicats. Aquests són minerals formats per llargues cadenes de tetraedres de silici disposats en capes (veure Fig.1.)

Imatge relacionada

Fig. 1. Esquema de la distribució en el espai dels tetraedres de silici en les subclasses de silicats (extret de http://cursa.ihmc.us/rid=1QQRPJZQ2-1CFWGT4-3F90/3.2%20Minerales%20de%20la%20Tierra.cmap)

Aquest fet fa que tinguin exfoliació, és a dir es trenquin sota pressió, en una direcció molt acusada. De fet la mica moscovita i la biotita, les miques més comunes que trobem en els granits de la costa catalana, s’exfolien en làmines amb molta facilitat.

Les utilitats de les miques són molt variades. Entre elles podem citar: com aïllants tèrmics i elèctrics (degut a la seva elasticitat, flexibilitat i resistència a la calor), en els pigments anacrats, en el paper de paret i de revestiment, en pintures per exteriors, en pintures d’alumini, en els llots de perforació, en la fabricació de ciment, en explosius, en desinfectants, …i en ingredients de cosmètics (on dona la brillantor i lluïssor que tenen algunes cremes facials i d’ulls).

En un article publicat al diari “El Diario”  (veure http://www.eldiario.es/theguardian/India-extraccion-intentar-explotacion-infantil_0_641836726.html), podem llegir com la India ha decidit legalitzar l’explotació de mica per tal de millorar les condicions de vida de molts infants. Infants que treballen en condicions d’esclavatge en mines il·legals.

Com sempre la intenció és bona però el problema rau en que d’aquesta manera es combat la pobresa de manera parcial i incompleta. El millor seria millorar la redistribució econòmica a la India, on uns pocs posseeixen més del 90% dels recursos i la majoria moren de fam. Però això voldria qüestionar el model econòmic i això és el que no volen les elits predadores de recursos. I clar això porta també a qüestionar-se com funciona el nostre sistema econòmic i el capitalisme en si……i ja vàrem dir ahir que això és perillós (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/14/dapocaliptics-anticapitalistes-i-postcapitalistes/).

Però el cert és que mentre no canviem de sistema seguirem veient aquestes situacions….. Continua la lectura de La India legalitza l’extracció de mica

Com sap un imant que té un altre imant a prop?

És una pregunta genial per explicar els fenòmens magnètics i despertar la curiositat del lector. Tot depèn de com es miri, de manera macroscòpica o microscòpica

La interacció electromagnètica és la interacció que ocorre entre les partícules amb càrrega elèctrica.

En el món macroscòpic, sol separar-se en dos tipus d’interaccions:
Interacció electrostàtica: Actua sobre cossos carregats en repòs.
Interacció magnètica: Actua només sobre càrregues en moviment.
La interacció elèctrica es posa de manifest en totes les situacions on hi hagi càrrega, mentre que la interacció magnètica només s’expressa quan aquestes càrregues estan en moviment relatiu respecte a l’observador. L’electromagnetisme clàssic es descriu amb tan sols quatre equacions que són conegudes com les lleis de Maxwell.

A nivell quàntic,(partícules elementals) la física ens ensenya que la força electromagnètica es pot descriure mitjançant l’intercanvi de fotons -minúscula partícules elementals sense massa- entre els imants. Els fotons viatgen a la velocitat de la llum i per tant els canvis en un imant triguen un temps a notar-se en un altre imant

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170515/422552315095/preguntas-big-vang-como-sabe-iman-cerca-otro.html

Vivimos en un universo fascinante, poblado en todas las escalas –desde ínfimas partículas elementales hasta gigantescos cúmulos de galaxias–. Lejos de estar en reposo, nuestro universo bulle en constante movimiento debido a las interacciones entre todos sus componentes: planetas que danzan alrededor de estrellas, moléculas que se modifican en reacciones químicas que pueden dar lugar a la vida… Tras siglos de esfuerzos científicos, hoy sabemos que esta dinámica cósmica es consecuencia únicamente de cuatro fuerzas elementales. Dos de ellas actúan sólo en las minúsculas distancias del núcleo atómico. Las otras dos, las que dan forma a las cosas a nuestra escala, son el electromagnetismo y la gravedad.

Dos imanes saben que están cerca uno de otro porque existe una fuerza electromagnética entre ellos –análoga a la gravedad que nos mantiene en la Tierra–. Esta interacción electromagnética es la base de tecnologías esenciales, como las memorias de los ordenadores o las turbinas para generar energía. La física nos enseña que la fuerza electromagnética se puede describir mediante el intercambio de fotones –minúsculas partículas elementales sin masa– entre los imanes. Los fotones viajan a la velocidad de la luz y por tanto los cambios en un imán tardan un tiempo en notarse en otro imán. Pero esta descripción en forma de fotones no debe alejarnos de la respuesta fundamental a la pregunta. Los imanes –y también los electrones y protones que están en la base de la bioquímica y, por tanto, de nosotros mismos– sienten esta fuerza sencillamente porque las leyes del electromagnetismo son así. Los científicos no nos inventamos las leyes que rigen el universo; simplemente las descubrimos y comprendemos y, si es posible, las aplicamos para hacer nuestra vida mejor. Una tarea apasionante.

http://enciclopedia.us.es/index.php/Interacci%C3%B3n_electromagn%C3%A9tica

http://laufisica.blogspot.com.es/2010/04/interaccion-electromagnetica.html

Pregunta planteada por
LLUÍS PADRÓS