La història del Castor

Realment una bona història. La història de un frau en tota llei, d’una nova garrotada al erari públic. Perquè no ens enganyem, sabien perfectament que hi havia perill en el que pretenien fer. De fet van obviar els estudis sísmics pertinents en l’estudi d’impacte ambiental previ a la concessió del magatzem. Ara, com sempre, privatitzem els guanys (en aquest cas per Florentino Pérez) i socialitzem les pèrdues (que paguem entre tots)

Estudis que eren necessaris, tal i com ha demostrat el darrer estudi fet pel MIT (veure http://www.elconfidencial.com/economia/2017-05-03/gobierno-castor-sacar-gas-alto-riesgo_1376519/). I és que el Castor es troba situat en una zona farcida de falles (veure Fig 1). Falles de tipus distensiu associades a la fossa d’Amposta. Falles que com totes les fractures poden veure facilitat el seu moviment per la pressió de fluids, com en aquest cas va passar. Moviments que donen lloc a terratrèmols de magnitud variable.

Imatge relacionada

Fig. 1. Esquema tectònic simplificat on poden veure’s les principals falles de la fossa d’Amposta.

Ara el govern argumenta, desprès de l’informe del MIT, que no pot desmantellar el magatzem Castor pel risc que pot suposar aquesta acció. Com és evident la gent de la zona sospita que darrera d’aquesta decisió s’amaga alguna altre cosa que segurament no serà bona per la zona.

Tota la història del Castor resumida – menys l’informe del MIT – pot llegir-se en un article del diari “El Periodico” (veure http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/castor-historia-proyecto-plataforma-6013787) i amb més detall al diari “El Confidencial” (veure http://www.elconfidencial.com/tags/otros/proyecto-castor-9569/). En total la història ha costat a l’erari públic (és a dir a tots nosaltres), fins el present, més de 1600 milions d’euros (1350 inicials més 295 reconeguts posteriorment pel ministre Soria). Continua la lectura de La història del Castor

Efectes sobre la salut i el medi ambient dels abocadors

La gestió dels residus que generem és un gran problema, pel seu risc i perillositat, però no som moltes vegades conscient.
L’emmagatzematge de residus químics pot desembocar en efectes explosius com és el cas de les explosions produïdes avui en un nau d’Arganda del Rey.(Veure http://www.ccma.cat/324/15-ferits-per-diverses-explosions-en-una-nau-amb-residus-quimics-a-arganda-del-rey/noticia/2786840/ )

Per altra banda l’existència d’abocadors, emmagatzematges de tot tipus de residus permanents al llarg i ample del planeta, planteja una sèrie de problemes, que afecten els residents que viuen al seu voltant, disminuint de forma dràstica la seva qualitat de vida, però també danyen al Medi Ambient circumdant, a la flora i a la fauna, segons indicacions de l’ONU

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/135568/Efectos-sobre-la-salud-y-el-Medio-Ambiente-de-los-Vertederos

Microbios, bacterias, parásitos La fermentación de los residuos domésticos orgánicos crea condiciones favorables para la supervivencia y el crecimiento de patógenos microbianos, que propagan enfermedades infecciosas, especialmente del tipo gastrointestinal, dermatológico y/o afecciones del sistema respiratorio y cardíaco. En las cercanías de estos vertederos es posible la presencia de enfermedades como el cólera, la disentería, la parasitosis, la fiebre tifoidea y las infecciones de la piel. Además, en estos sitios proliferan las moscas, cucarachas, mosquitos, ratas y palomas, que también son portadores y transmisores de varias afecciones (leptospirosis, dengue, filariasis, etc.).

Continua la lectura de Efectes sobre la salut i el medi ambient dels abocadors