Les paparres són una superfamília d’àcars. En concret hi ha dues famílies reconegudes ( i una tercera en discussió): Ixodidae i Argasidae. La segona tant sols afecta a les aus i es coneixen com paparres toves. La primera afecta a molts mamífers, entre ells l’home, i es coneix com paparres dures. Totes les famílies són ectoparàsits hematòfags (és a dir que s’alimenten de la sang dels seus hostes). Són els àcars de major mida i poden transmetre diverses malalties al xuclar la sang de l’hoste, entre elles: el tifus, la malaltia de Lyme, Tularemia, Rickettsiosis, Febre botonosa mediterrània, Febre de les MontanyesRocalloses, Louping-ill, Encefalitis, Meningoencefalitis, Hepatozoonosi canina, malaltia de Kyasanur, Febre del Colorado, Babesiosis, Febre bovina, Febre hemorrágica de Crimea-Congo i Febre reincident.

En el cas de l’article d’avui, publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/salud-sanidad-detecta-garrapatas-fiebre.html), ens parlen de paparres de l’espècie Hyalomma Lusitanicum. És tracta de paparres que parasiten sobretot a cérvols i altres animals dels boscos. Pel general no es troben en el ramat domèstic i la possibilitat que ens afectin no és especialment gran. Amb tot, i a diferència de les paparres comuns que afecten als gossos o a les ovelles, aquesta espècie no està quieta esperant a que passi un animal al qual parasitar sinó que el busquen activament.  Un cop parasitat,  poden transmetre la febre hemorràgica Crimea-Congo a l’animal en qüestió (veure http://www.publico.es/sociedad/detectan-posibles-casos-fiebre-hemorragica.html i https://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_de_la_febre_hemorr%C3%A0gica_de_Crimea-Congo9). De moment ja han mort dues persones (un pacient i la infermera que el va cuidar).

Les paparres en qüestió han estat trobades en quatre comunitats autònomes: Castella-Lleó, Castella- La Mancha, Madrid i Extremadura.

Si anem al camp per aquestes zones, cal tenir una sèrie de precaucions com portar roba de colors clars (per poder veure si ens pugen), portar botes i mitjons i no asseure’s en zones amb molta vegetació, intentar caminar per la part central dels camins i utilitzar repelents.

Per últim comentar que sembla, com no, que darrera de la presència d’aquesta malaltia en el nostre País – un país Europeu – sembla estar lligada al canvi climàtic. Si bé fins ara tant sols hi havia hagut casos a Bulgària i Grècia dins d’Europa, l’increment de les temperatures (tardors més càlides, hiverns menys rigorosos) – recordem l’article sobre la processionària del pi – fa que les paparres siguin més actives i agressives (veure http://www.elconfidencial.com/sociedad/2016-09-02/garrapata-que-es-enfermedad-fiebre-hemorragica_1254169/) Continua la lectura de Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes →