Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).
En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.
