Com la pujada del nivell mar amenaça l’existència de Miami i què s’està fent per posar-hi remei

La pujada del nivell del mar no només afecta paratges remots del Pacífic com Kiribati o les Illes Salomó. Miami és la ciutat costanera on les inundacions causaran més danys en termes econòmics, segons un informe recent de l’organització Federació Nacional de la Vida Salvatge (NWF, per les sigles en anglès).

“No importa si ets un demòcrata o un republicà quan un veí et crida per dir-te que el seu jardí està inundat. A l’aigua no li importa la política. L’aigua va on va”, va dir a la BBC Nancy Gassman

La fosa de glaceres a Groenlàndia i l’Antàrtida ha provocat que el nivell dels oceans augmenti en 3 mil·límetres cada any des dels 90. En canvi, a Virgínia Key, al sud de Miami Beach, els mesuraments registrades van arribar als 9 mil·límetres anuals.

I alguns encara ho neguen…

http://www.bbc.com/mundo/noticias-39517228

En Miami resulta fácil encontrar a alguien con anécdotas sobre inundaciones. Continua la lectura de Com la pujada del nivell mar amenaça l’existència de Miami i què s’està fent per posar-hi remei

El cicle polític de l’aigua

De la mateixa manera que hi ha un cicle hidrològic de l’aigua, composat per un subcicle extern i un subcicle intern (veure Fig 1), també – i per desgràcia – hi ha un cicle polític de l’aigua. Aquest el podem definir com un cicle en el qual de les tres fases principals del subcicle extern – evaporació, condensació i precipitació – tant sols es compleix la primera: l’aigua s’evapora i desapareix per a benefici d’uns pocs.

Resultat d'imatges de ciclo hidrologico interno del agua

Fig. 1. Cicle hidrològic de l’aigua format pel subcicle extern i l’intern. Tradicionalment, i de forma errònia, tant sols ens expliquen el subcicle extern (error present en gairebé tots els llibres de text i de divulgació de la geologia).

Tot i semblar – que ho és – un article (publicat al diari “Público” (veure http://ctxt.es/es/20170412/Politica/12150/agua-privatizacion-Agbar-catalunya.htm))) de caire polític, avui el penjo per la seva gran incidència en el medi ambient.

En destaco dos paràgrafs (per ser breu en la introducció):

“Como la sanidad, el agua es un recurso que forma parte del núcleo duro del pilar social del Estado. En la escuela se estudia que el ciclo del agua se compone de tres fases: evaporación, condensación y precipitación. Estas fases tienen su contrapartida en el ciclo político, donde sin embargo sólo se ha importado la primera (en su uso figurado) para explicar la desaparición milagrosa del dinero, un hecho, digamos de paso, que supone una violación flagrante del primer principio de la termodinámica. Vamos a esbozar a partir de una anécdota las fases del ciclo político del agua.”

“El agua es un bien escaso que dentro de muy poco tiempo no podrá sostenerse. Eso de los usos generales, gratuitos, a los que todos, más nuestros abuelos que nosotros, estábamos acostumbrados, no será posible. Por eso debemos trabajar todos juntos en una única dirección, poner en común obligaciones, necesidades y esos problemas que tiene el poder judicial para aplicar la normativa. No es sencillo. Hacer llegar esas dificultades al sector económico o al sector que se ocupa de la gestión de las aguas tiene su importancia y su valor”. (Atlántica, julio 2016)

Com sempre val a dir que si ho violem canviar …”haurem de canviar de sistema econòmic”. Continua la lectura de El cicle polític de l’aigua