El canvi climàtic i la processionària del Pi.

Avui no penjo un article en concret sinó tant sols un post de la meva pròpia experiència en aquest tema. I dic experiència per referir-me a l’observació en viu de la major destrucció de pins, sembla que no irreversible, per les erugues de la processionària del pi en la zona de les nostres vacances (Thaumetopoea pityocampa; veure https://es.wikipedia.org/wiki/Thaumetopoea_pityocampa).

Havia llegit ja fa temps que el increment de les temperatures produït pel canvi climàtic (el que és negat per Trump, Rajoy i altres “descerebrats”), podien incrementar l’acció d’aquest paràsit (veure https://www.soyresponsable.es/medio-ambiente/plaga-procesionaria-cambio-climatico/ i http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/cap22-incidenciadelaprocesionariadelpinocomoconsecuenciadelcc_tcm7-404000.pdf).

Però res m’havia preparat per veure l’espectacle dantesc d’aquestes mini vacances de setmana santa que tradicionalment passem en un petit poble de la “preserrania” de Cuenca.

Ja en el camí d’anada, abans d’arribar a Teruel, al voltant de Rubielos de Mora vàrem començar a veure pinars de color marronós (veure Foto 1), estranys per aquestes dates en les que tradicionalment tenen un color verdós per les pluges i neu de l’hivern i l’inici de la primavera. Aquesta coloració ens va acompanyar al llarg de tot el nostre viatge fins el poble en qüestió.

Foto 1. Aspecte de la coloració marronosa dels pinars de la zona. En primer terme poden observar-se les branques d’un pi sense pràcticament cap acícula.

Pensàvem que la coloració era deguda al fet d’un hivern amb poca neu i poques pluges al llarg d’aquests darrers mesos.

Quan vàrem arribar al poble en qüestió vam fer les habituals travesses al llarg dels camins que més ens agraden i…….la sorpresa va ser total. El bosc que havíem conegut, format bàsicament per replantacions de pinassa (Pinus nigra) dels anys 50-60, presentava un aspecte desolador. Els arbres no tenien les conegudes agulles del pi, com si els haguessin socarrimat amb alguna flama que no deixés rastre de sutge ni en les branques ni el tronc (veure fotos 2, 3, 4 i 5).

Foto 2. Aspecte dels pinars on es poden veure els estralls produïts per l’acció defoliadora de l’eruga de la processionària del pi.

Foto 3. Aspecte similar al descrit en la foto 2 dels pinars de la zona

Foto 4. Detall de les branques totalment defoliades d’un pi jove. Queden en alguns punts algunes acícules.

Foto 5. Detall d’un altre pi jove on es pot veure l’acció defoliadora de les erugues.

Val a dir, però, que en un primer moment pensàvem que tot el vist – donada l’extensió de la zona afectada  (milers d’hectàrees) – era degut a l’acció d’algun tipus de fong (en principi varem descartar l’acció del Fusarium circinatum ja que no presentava el “xancre resinós” característic (veure http://www.diariodesoria.es/noticias/innovadores/hongos-virus-alian-salvar-pinos_62462.html) i també l’acció del Sirococcus strobilinus (veure http://www.mapama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_plagas%2FBSVP-23-04-595-606.pdf)

Parlant amb la gent del poble ens varen comentar que aquest any la plaga de la processionària va ser excepcional, tant que ningú va poder entrar als boscos en dies degut a la quantitat d’erugues que hi havia per tot arreu. També ens varen comentar que els agents forestals deien que no es podia fer res i que aquest any no havien fumigat preventivament…..

Nosaltres varem poder comprovar que efectivament tot el vist era degut a l’acció de les erugues en uns pinars que “encara” no estaven del tot defoliats, però que començaven a tenir signes de l’acció del paràsit. En aquest cas vàrem veure les llargues files d’erugues i les típiques acumulacions en el terra abans d’enterrar-se per assolir la fase de pupa o crisàlida (Fig 1.)

Resultat d'imatges de ciclo de la procesionaria

Fig 1. Cicle de la processionària.

I ara que? Què passarà amb aquests pinars? Tornaran a créixer?

En principi, al examinar les branques, encara tenen saba la qual cosa indica que són vius. Però podran tornar a rebrotar i refer-se dels efectes dramàtics de la plaga? Si un mira la bibliografia sobre el tema, sembla que els pins madurs ho podran fer però els més joves moriran. Això és la teoria……Però el que sabem és que les temperatures en la zona a l’estiu es troben al voltant dels 30-40 graus. Que el terra rebrà la radiació del sol sense cap mena de barrera ja que no hi ha fulles en els pins i que per tant hi haurà més evaporació (i per tant menys humitat al sòl). Que les radiacions solars que arribaran directament al sòl eliminaran part de la flora bacteriana i de fongs superficial del terra (i per tant incidiran en la fertilitat del mateix). Que l’acció termoreguladora dels pins ha quedat trencada (recordo que en en un dia assolellat el termòmetre marcava sempre de 3 a 5 graus menys sota l’ombra dels pins….). Que moltes espècies del sotabosc desapareixeran i que la cadena tròfica també es veurà afectada, al menys per un període de temps que va des de no tenir acícules fins que aquestes apareguin (si es que ho fan…). Que el sòl queda desprotegit davant de l’acció hídrica erosiva de l’aigua de pluja que ara ja no té res que l’aturi en el seu descens dels núvols al terra (per tant es d’esperar més acció erosiva). Aquesta acció erosiva comporta pèrdua de sòl i per tant dificulta la regeneració dels arbres. Que els arbres afectats, poden emmalaltir amb més facilitat i per tant alliberar substàncies que alertin a altres paràsits d’aquest fet (escolítids i altres), de manera que els arbres rebin més atacs ara que es troben “baixos” de defenses. Que molts dels pobles de la zona aprofiten les “tales” que es fan d’arbres per obtenir uns ingressos que els permeten donar serveis als vilatans i que ara es veuran compromeses. Que molta gent dels pobles utilitzava la fusta dels pins per escalfar-se a l’hivern…..

La part “positiva”, si és que n´hi ha, és que s’espera – segons la teoria – que la població de processionàries de l’any vinent sigui menor ja que han perdut part del seu aliment……

Bé, aquest és un petit exemple de com el canvi climàtic pot afectar tant el medi ambient com la economia i la societat dels nostres pobles. I ho pot fer de sobte. Poder és hora de pensar que tenim al damunt un greu problema i que cal actuar. I que la única manera de combatre’l és canviant de model econòmic…..

P.D. Pels que pensin que tot això els hi queda lluny i que a Catalunya les coses no son tan greus, els hi recordo un article de l’any passat sobre els pins del maresme…. (http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20160529/402132546174/pinos-amenazados-bosques-maresme.html). I també aprofito per recordar que l’home és una espècie més dins d’un ecosistema i que sense aquest – a mig i llarg termini – no pot viure.

Resultat d'imatges de sin naturaleza no hay futuro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *