Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

Fa només una dècada, un dia sense carbó hauria estat inimaginable, com serà en deu anys més el nostre sistema energètic?

No es tracta d’un episodi aïllat, sinó que és part d’una tendència clara, veure les accions de Suiza, Bèlgica, Noruega o Canadà http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/11/21/canada-anuncia-que-deixara-dutilitzar-carbo-per-generar-electricitat-el-2030/

La crema de carbó per produir electricitat – una de les fonts que més emissions de gasos d’efecte hivernacle expulsa l’atmosfera- és un llast per a la lluita contra el canvi climàtic. No hem de perdre de vista, però, la reducció energètica necessària per ajustar-nos als recursos de què disposem.

http://elpais.com/elpais/2017/04/26/ciencia/1493208302_664530.html Continua la lectura de Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

El desplaçament provocat pel canvi climàtic

El New York Times (veure https://www.nytimes.com/es/2017/04/25/el-desplazamiento-provocado-por-el-cambio-climatico/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Findex), publica un interessant article sobre el canvi climàtic i els desplaçaments que provoca en tot el món.

Com és evident tots aquests desplaçaments provocaran desestabilitzacions geopolítiques importants, conjuntament amb problemes de recursos, sanitaris i socials. Mentre poden seguir negant la major, és a dir negant el canvi climàtic, i no fer res…..o fer murs i incrementar els recursos pels exercits que suposadament han d’aturar l’allau de nouvinguts fugint de les condicions cada vegada pitjors dels seus països. Murs i exèrcits que no serviran de res si no es prenen mesures des de ja mateix. Continua la lectura de El desplaçament provocat pel canvi climàtic

Demostrat: el tiametoxam si afecta a les abelles

Per primer cop s’ha pogut demostrar, sense cap mena de dubte, la relació causa-efecte entre un insecticida del grup dels neonicotinoides – el thiamethoxam – i danys en la salut de les abelles de la mel. El que fins ara se sospitava, ara queda demostrat gràcies a la tasca d’un equip de científics de la Universitat de Califòrnia. Degut a l’acció d’aquest insecticida les abelles perden la capacitat d’orientació i deixen d’alimentar-se amb normalitat, la qual copsa provoca la seva mort en uns quants dies. Tot això ho podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226029)

Poder ara, i tant sols dic poder, es possible que la indústria química que fabrica insecticides d’aquest tipus (vegis Sygenta, Bayern i Monsanto…) aturin la seva producció. Però ja en el any 2012 varen aparèixer diversos articles en Nature i Science parlant de l’acció dels neonicotenoides sobre les abelles (http://www.nature.com/nature/journal/v491/n7422/full/nature11585.html, http://science.sciencemag.org/content/336/6079/348 i http://science.sciencemag.org/content/336/6079/351)  i res va canviar……

Demostrado: las abejas dejan de volar por culpa de este insecticida

Continua la lectura de Demostrat: el tiametoxam si afecta a les abelles

Trobats els gens que permeten als tibetans sobreviure a 4.000 metres

El Tibet és una regió del sud-oest de la Xina, no del Nepal ni de l’Índia. Tot i que els tibetans tenen la seva pròpia llengua i un aspecte molt diferent al dels xinesos (raça Han), tenen banderes xineses per tot arreu.

L’altiplà Tibetà ocupa una àrea rectangular aproximada de 1.000 km d’ample per 2.500 km de llarg, i té una elevació mitjana de 4.500 metres. És anomenada “el sostre del món”, ja que és l’altiplà més alt i gran del món. La vida allà és diferent. El mal d’alçada o mal de muntanya és un trastorn de salut causat per la falta d’oxigen que sol donar-se en zones d’alta altitud. Els símptomes comencen a aparèixer a partir dels 2.500 i els més comuns són:marejos, mal de cap,  marejos, nàusees i vòmits, cansament, insomni ….

Per a David Comas, expert en diversitat genètica humana de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), el punt fort del nou estudi és que es basa en l’anàlisi de genomes complets, una cosa que no s’havia fet encara per a la població tibetana. L’anàlisi ha revelat sis gens que han patit una selecció positiva al llarg de l’evolució dels habitants del Tibet.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20170428/422096090244/genes-tibetanos-sobrevivir-a-gran-altitud.html Continua la lectura de Trobats els gens que permeten als tibetans sobreviure a 4.000 metres

El nostre futur depen de les emissions negatives?

Sense que la majoria de la gent ho sàpiga, alguns tecno-optimistes han decidit lligar el nostre futur a les emissions negatives. Ho podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/futuro-depende-emisiones-negativas-saberlo_6_620198001.html).

En què consisteix això de les emissions negatives? Doncs en una sèrie de solucions tecnològiques – ni provades, ni contrastades – que s’espera que aturaran les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle (bàsicament CO2) que seguirem emetent a l’atmosfera. Recordem que els acords de la cimera de París plantegen arribar a un balanç entre el que s’emet i el que s’absorbeix. No es plantegen reduir les emissions i canviar de sistema econòmic…..Això no. Renunciar al creixement, i per tant al BAU, mai de mai.

El resultat és que com hem de seguir amb el nostre creixement fins al infinit i més enllà, cal implementar estratègies que ajudin a disminuir la quantitat de gasos emesos. I és aquí on trobem les propostes tals com incrementar la reforestació massiva (sense tenir en compte en cap moment l’acció del canvi climàtic que pot fer inviable aquesta reforestació…..vegeu el article sobre la processionària del pi (http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/04/16/el-canvi-climatic-i-la-processionaria-del-pi/)), o l’utilització de captadors bioquímics per augmentar la captació oceànica, la captura del CO2 de l’aire mitjançant ventiladors i filtres, l’emmagatzemament en grans dipòsits subterrànies del CO2 produït en centrals de biomassa i tèrmiques de carbó….etc. El problema de totes aquestes solucions proposades és que en TEORIA haurien de funcionar però encara no s’ha dut a la PRÀCTICA. Per tant seguir com si res passes i fiar-ho tot a la seva prestesa acció com a mínim sembla agosarat per no dir de bojos. I és el que els nostres “estimats” polítics pretenen fer…. Tot amb tal de no canviar un model econòmic que enriqueix a uns pocs i condemna a milions a la pobresa i a un futur gairebé inexistent. Continua la lectura de El nostre futur depen de les emissions negatives?

En record tragèdia de Txernòbil …

En 2016 es va instaurar al dia 26 d’abril com la data indicada per l’ONU, per recordar a les víctimes del desastre nuclear de Txernòbil, els danys al medi ambient ocasionats i com a forma de sensibilitzar al món, perquè no tornin a repetir-se aquest tipus d’accidents.

En aquests dies d’insinuacions armamentístiques nuclears, potser valgui la pena recordar-ho …

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/135346/Ecoticias-tambien-recuerda-la-tragedia-de-Chernobil

El accidente y sus consecuencias En 1986 una explosión accidental en la central nuclear de Chernóbil (hoy en territorio ucraniano) propagó una nube radioactiva que se extendió por los la antigua Unión Soviética afectando a los actuales países de Bielorrusia, Ucrania y la Federación de Rusia. Casi 8.4 millones de personas quedaron expuestas a esta radiación.

El paraje circundante se convirtió en una zona desolada, el daño en el Medio Ambiente fue incalculable, dado que perecieron miles de especies y otras tantas fue contaminadas. Las aguas y los suelos experimentaron un nivel de polución nuclear excesivo y se determinó una zona de exclusión, a la cual solo accederían los técnicos que realizarían controles periódicos de radiación.   En realidad, el gobierno soviético reconoció la necesidad de ayuda internacional sólo en 1990. Ese mismo año la Asamblea General de la ONU adoptó la Resolución 45/190, llamando a la cooperación internacional para abordar y mitigar las consecuencias del infortunado accidente de la planta nuclear de Chernóbil. Continua la lectura de En record tragèdia de Txernòbil …

Elegia del crecentisme

Elegia és un terme que descriu un tipus de poema líric destinat a a lamentar-se per una pèrdua (d’un ésser estimat, la constatació de que ens fem vells, el passar d’una situació feliç a una altre de menys feliç….). Aquest és el terme triat per Antonio Turiel en el seu darrer post( veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/04/elegia-del-crecentismo.html) sobre la fi del creixement i la possible evolució de la  nostra societat. Un repàs de l’actualitat i una previsió del futur proper….. Continua la lectura de Elegia del crecentisme

Més de 25 milions de nens no poden anar a l’escola per la guerra a 22 països

Mentre les notícies que ens envolten es fan ressò dels casos de corrupció que es destapen dia a dia, la realitat que envolta a 25 milions de nens colpeja les nostres consciències. UNICEF alerta de la importància que té que els menors puguin seguir anant a l’escola per tenir un futur i ajudar la seva família. Una frase d’un testimoni del conflicte bèl·lic destaca en l’article:

“El conflicte mai pot endur-se els teus coneixements”

http://www.infolibre.es/noticias/mundo/2017/04/24/mas_millones_ninos_pueden_escuela_por_guerra_paises_64248_1022.html?platform=hootsuite

Más de 25 millones de niños con edades comprendidas entre los seis y los quince años no van a la escuela por la guerra y los conflictos que se viven en 22 países del mundo, según ha denunciado el Fondo de Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF). Continua la lectura de Més de 25 milions de nens no poden anar a l’escola per la guerra a 22 països

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn….. Continua la lectura de Un cuc “menjaplàstics”