Palm oil

A 2n d’ESO a l’assignatura que anomenem projecte xarxa es fomenta l’autonomia dels alumnes i el treball cooperatiu. Al tercer trimestre, el tema transversal estudiat és l’alimentació. L’objectiu general del projecte és generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària. Treballem juntament amb VSF Justícia Alimentària global.

Un tema concret és la desforestació com a primer mecanisme de l’agricultura que provoca el canvi climàtic. Ho farem a través de l’exemple de dos productes: el sucre i l’oli de palma. Avui ens centrarem en l’oli de palma.

L’oli de palma és el més utilitzat del món. Està en multitud de productes que consumim diàriament tot i que no és una alternativa idònia des del punt de vista nutricional. A més, la seva producció comporta excessos mediambientals i socials.

La palma d’oli es conrea en països tropicals, on sovint són una base important per a les economies locals, així com una matèria primera per a la indústria local.
El seu cultiu a Indonèsia i Malàisia, els dos països que concentren el 85% de la producció mundial, ha tingut un fort impacte ambiental i social. Altres països exportadors d’oli de palma són Papua Nova Guinea, Colòmbia, Tailàndia, Cambodja, el Brasil, Mèxic i Àfrica occidental.
L’expansió de monocultius intensius, com les plantacions d’oli de Palma, especialment en el sud-est asiàtic, s’ha associat amb la desforestació dels boscos tropicals, l’apropiació de terres pertanyents a comunitats autòctones, abusos contra els drets humans i la mort d’exemplars de diferents espècies animals, com elefants, orangutans i tigres de Sumatra.

L’oli de palma ha estat declarat pel Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP) com el principal responsable d’aquesta desforestació a Indonèsia i Malàisia. El 70% de les plantacions de palma a Indonèsia i el 50% a Malàisia, estan situades en zones que prèviament eren bosc tropical.

Efectes sobre el canvi climàtic

La desforestació per conrear oli de palma contribueix significativament al canvi climàtic de diverses formes:

Moltes de les plantacions del sud-est asiàtic estan sobre sòls de torba que fins fa poc estaven cobertes de boscos pantanosos de turbera. El drenatge dels sòls orgànics rics en carboni per fer les plantacions està causant emissió de gasos d’efecte hivernacle de forma massiva.

Indonèsia és el tercer país productor de gasos d’efecte hivernacle després de la Xina i els EUA a causa de la producció d’oli de palma

Els boscos d’aquestes zones tenen un incalculable valor com un dels pulmons de la Terra, eliminant diòxid de carboni i alliberant oxigen. La desforestació impedeix aquest procés.

L’eliminació dels boscos originals sovint ve acompanyat de la crema de fusta d’incalculable valor i del sotabosc romanent, el que emet immenses quantitats de fum a l’atmosfera, convertint a Indonèsia en el tercer major emissor mundial de gas hivernacle.

Efectes sobre els animals

Borneo i Sumatra constitueixen una de les regions amb més biodiversitat del planeta. Més de 300 000 espècies animals han estat trobades en els seus boscos. Actualment un terç de les espècies de mamífers d’Indonèsia estan en perill crític a causa del desenvolupament insostenible dels cultius que estan substituint els seus hàbitats. A més dels animals ferits, morts i desplaçats per la pèrdua d’hàbitat, els cultius d’oli de palma i la xarxa de carreteres construïdes per facilitar els treballs incrementen l’accessibilitat dels caçadors furtius i traficants de fauna salvatge. Els animals són capturats i venuts com a mascotes o en el mercat internacional il·legal d’espècies o són matats per vendre les seves parts.

Si el ritme de desforestació continua, els orangutans podrien extingir-se en la naturalesa en els propers 10 anys, i els tigres de Sumatra a menys de 3 anys.

Els orangutans

El orangutan ha arribat a ser la icona de la desforestació de Borneo i Sumatra. La seva situació és representativa d’altres milers d’altres espècies que es veuen arrossegades a la mateixa destinació al sud-est asiàtic. Entre 1000 i 5000 orangutans moren cada any com a conseqüència de la pèrdua d’hàbitat.

Al voltant de 50 orangutans són assassinats cada setmana a causa de la desforestació.

Sumat a les morts directes per inanició, moltes vegades pateixen tractes cruels, sent cremats vius, assassinats amb matxets, pistoles i altres armes. En molts casos les companyies d’oli de palma donen recompenses pels orangutans ja que són considerats una pesta pel fet que sovint destrueixen les plantes de palma joves per trobar menjar. Són atropellats per les excavadores, ruixats amb gasolina i cremats vius, capturats, torturats, colpejats, disparats amb armes i assassinats.

En altres casos, els orangutans entren en els pobles o vaguen per altres plantacions locals a la recerca d’aliment. Les mares són disparades i els seus nadons venuts, atès que són de gran valor al mercat negre de mascotes, i generalment són mantinguts en captivitat en condicions horribles o utilitzats com a entreteniment en parcs o zoos a altres països.

La mort de milers d’orangutans no només els afecta com a espècie, sinó que té un gran efecte a nivell global, ja que juga un paper vital en el manteniment de la salut dels ecosistemes. Un exemple d’això és la dispersió de llavors d’espècies vegetals, moltes de les quals només poden germinar després de passar pel tub digestiu d’aquesta espècie, de manera que aquest primat és essencial per a l’existència del bosc.

Efectes en les comunitats locals

La desforestació porta amb si el desplaçament de les comunitats indígenes, apropiació de terres pertanyents a comunitats locals, violacions dels drets dels treballadors i treball infantil.

L’establiment de plantacions d’oli de palma és sovint promogut com una forma de desenvolupament en les regions rurals pobres d’Indonèsia. No obstant això, la realitat és una altra. Sovint la indústria té un impacte devastador sobre les poblacions en aquestes àrees. Tot i que el país productor rep ingressos per l’exportació de l’oli de palma, els grans perjudicats solen ser les comunitats autòctones, que habitualment veuen desaparèixer la seva manera de vida tradicional a canvi d’un lloc de treball en una gran plantació.

La indústria de l’oli de palma està també relacionada amb violacions dels principals drets humans, incloent explotació infantil en àrees remotes d’Indonèsia i Malàisia.

Els nens transporten pesades càrregues de fruita, treuen mala herba en els cultius i estan durant hores recollint fruita del sòl de les plantacions. Aquests nens sovint no reben un salari. Atès que les plantacions sistemàticament destrueixen la terra d’aquests boscos tropicals dels que depenen els nadius, les comunitats sovint no tenen elecció i acaben convertint-se en treballadors de les plantacions. Sotmesos a condicions de treball degradants i pobres, sovint guanyen amb prou feines suficient per sobreviure i mantenir les seves famílies. En lloc de mantenir-se a si mateixes, les comunitats locals arriben a dependre l’èxit de la indústria de l’oli de palma per sobreviure, deixant els seus pobles increïblement vulnerables al preu de mercat internacional d’aquest producte, sobre el qual no tenen control.

Us deixo sobre el tema també un article escrit en el Big Van Blog molt interessant

PALM OIL

Como propósito de año nuevo mucha gente decide comenzar a hacer ejercicio (suelen aguantar hasta mediados de febrero, siendo optimistas) y cuidar más la alimentación. Como ahora muchos post de Facebook dicen que el azúcar y la carne son el satanás y la muerte de la nutrición, vamos a empezar deshaciéndonos de estos venenos gastronómicos: pasemos de la bollería industrial y de los cereales azucarados a meternos entre pecho y espalda un par de tostadas integrales con margarina vegetal con un té verde. Nada de mantequilla, todo vegetal. A estas alturas todo el mundo sabe que las grasas animales son tremendamente malas para la salud gracias a la turra que nos dio la OMS con la carne roja (hablamos sobre este tema aquí: https://bigvanblog.wordpress.com/2015/11/02/la-muerte-tiene-ojos-de-cerdo/). Por no mencionar la huella ecológica que tiene criar a todos esos cerdos en espacios de ganadería intensiva que podrían ser perfectamente destinados a cultivos de cereales, por ejemplo.

Así que esa etiqueta amarillo fosforito en los envases de las tostadas y la margarina, que resalta el hecho de que eso que te estás comiendo está hecho con aceites de origen vegetal y no tiene azúcares añadidos, nos da cierta seguridad alimentaria o al menos nos indica que a nuestro estómago llegará un alimento con cierta calidad que no licuará nuestros órganos internos. Si la leemos con calma, nos daremos cuenta de que eso que estamos comiendo, libre de cualquier sustancia de origen animal, está en realidad empapado en aceite de palma. “Grasas de origen vegetal”, como les encanta llamarlo. Y es aquí donde se deshace el mito de “saludable” y “ecológico”.

Para empezar, sabemos desde hace años las terroríficas consecuencias ambientales de las plantaciones masivas de la palma aceitera, capaz de producir aceite de muy barata producción que no ha pasado desapercibido para grandes multinacionales como Kraft o Nestlé entre otras muchas. Y ha sido así como la palma aceitera se ha extendido como un cáncer en África, Sudamérica y especialmente en Asia, lugares donde genera masivas emisiones de CO2 y está poniendo en jaque la supervivencia de muchas especies, como la del orangután. “Pero oye, mira, que Malasia queda lejos. Además creía que ya no había orangutanes por el mundo. Por lo que el tema del boicot al aceite de palma no me incumbe demasiado”.

Greenpeace.png

Superficie boscosa deforestada en una de las concesiones destinadas a aceite de palma ubicadas en el centro de Borneo. La explota una empresa proveedora de Procter&Gamble, manufacturera del champú H&S. Foto: Ulet Ifansasti / Greenpeace

No solo la elevada contaminación, la exterminación de ecosistemas y la extinción de especies nos debe importar. Tenemos otra razón más para tratar de dejar de consumir esos aceites vegetales que provienen de la palma. Atentos, que vienen curvas:

En noviembre de este año, un grupo de investigación en el Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona liderado por Salvador Aznar, publicó un artículo en la prestigiosa revista Nature en el que demuestran en modelos animales que una dieta rica en grasas es capaz de acelerar la metástasis (https://www.irbbarcelona.org/es/news/las-celulas-tumorales-dependen-de-las-grasas-para-iniciar-metastasis). Un auténtico notición, porque  la metástasis no es algo para tomarse a la ligera: es el proceso por el cual las células cancerígenas salen de una masa tumoral a la sangre y colonizan otros órganos, pudiendo formar tumores secundarios en diversos lugares del cuerpo, siendo este proceso de metástasis el verdadero responsable de la muerte de los pacientes con cáncer. Pero los investigadores demostraron que no todas las grasas actúan por igual: es el aceite de palma la más dañina con diferencia.

Salvador.png

El jefe de grupo Salvador Aznar Benitah y la primera autora del artículo, Gloria Pascual, en el laboratorio de Células madre y cáncer del IRB Barcelona (M. Minocri, IRB Barcelona).

O sea, que consumir productos con aceite de palma no solo apoya la deforestación masiva sino que además ayuda a desencadenar la metástasis en los tumores. Una de las grandes preocupaciones ahora de este grupo de investigación es buscar financiación para continuar con sus estudios, que conllevaría concienciar a la población de la necesidad de un cambio de dieta. ¿Qué farmacéutica apoyaría un estudio así? Además, después de invertir tanto dinero en deforestar Sumatra y Borneo para darnos a todos el placer de llenarnos la boca de aceite de palma, ¿permitirá Nestlé o PepsiCo una concienciación para dejar de consumir sus productos estrella?

Es aquí donde la financiación pública de la ciencia responde, financiando estudios para mejorar la salud global independientemente del interés capitalista de las multinacionales. Bueno, quizá ya no tanto… pero al menos siempre nos queda fijarnos en que llevan los productos que compramos. Nuestro carro de la compra puede ser un gran activista.