14 elements que formen part del nostre mòbil i que ens haurien de preocupar

Que molts de nosaltres depenem del mòbil no és res de nou. Per a molts és quelcom més que un objecte. Un objecte que conté una bona part de la nostra vida, a saber: cites, fotos, apunts i notes, aplicacions per calcular l’esport que fem….etc. Informació que en ocasions pot ser robada o utilitzada per altres persones per motius espuris.

Però, com ja hem dit altres cops, el mòbil inclou en la seva composició determinats components – com seria el cas del coltan – que comporten històries d’explotació i mort.

Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/por_derecho/elementos-presentes-movil-preocuparnos-seriamente_0_627838032.html), podem llegir com no tant sols ens hauria de preocupar el coltan. Hi ha 12 elements més que també porten associada una història de explotacions, morts i contaminació. Elements i història que ens haurien de servir per pensar dues vegades el fet de voler canviar contínuament de mòbil per una simple qüestió de moda. Continua la lectura de 14 elements que formen part del nostre mòbil i que ens haurien de preocupar

Per què és necessària una alimentació sostenible?

El menjar és essencial per a la vida, forma part de la nostra identitat cultural i juga un paper important en l’economia. Les persones són conscients que la qualitat dels aliments pot afectar la seva salut, però el que és menys conegut és l’impacte de la producció i el consum d’aliments, en els recursos del món

El concepte sostenible, aplicat als productes d’alimentació, és aquell producte alimentari que compleix amb tres característiques principals: de qualitat, respectuós amb el medi ambient i socialment just.

http://www.ecoticias.com/alimentos/134298/Porque-es-necesaria-una-alimentacion-sostenible

Informe de impacto medioambiental Los coches que conducimos y la energía que utilizamos para calentar nuestras casas, junto con los alimentos que producimos y consumimos tienen un impacto significativo en el Medio Ambiente, ejemplo de ello son las emisiones de gases de efecto invernadero, el uso de la tierra y los recursos hídricos, la contaminación, el agotamiento del fósforo y el impacto de productos químicos tales como herbicidas y pesticidas.

Un número creciente de análisis cuestionan la sostenibilidad a largo plazo, de las tendencias actuales en la producción y el consumo de alimentos. Un comité consultivo sobre el futuro de la agricultura, compuesto por expertos de los Estados miembros de la UE, conocido como Comité Permanente de Investigación Agrícola o SCAR, por sus siglas en inglés, presentó su último informe. En él concluyen que muchos de los sistemas actuales de producción de alimentos comprometen la capacidad de la Tierra para producir alimentos en el futuro. A escala mundial, la producción de alimentos supera los límites medioambientales o está a punto de hacerlo. Continua la lectura de Per què és necessària una alimentació sostenible?

Existeix un vincle entre la diabetis i el canvi climàtic?

Com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224678), els científics s’estan preguntant si existeix una relació entre la diabetis de tipus II (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Diabetis_mellitus_tipus_2) i el canvi climàtic. I és que els científics han vist que el augment de les temperatures externes va seguit d’un increment en els casos de diabetis tipus II. Però existeix de debò la relació causa-efecte? Doncs com sempre, no té perquè. Mentre és bo investigar per si de cas però sense cap supòsit previ.

El que està clar, però, és que l’augment progressiu de les temperatures esta provocant ja tota una sèrie d’efectes que no son precisament bons per a la salut de la població humana….Però podem seguir negant el canvi climàtic fins el final.

¿Existe un vínculo entre el cambio climático y la diabetes?

Continua la lectura de Existeix un vincle entre la diabetis i el canvi climàtic?

Descobreixen la solució al misteri del gel verd a l’Àrtic

El fitoplàncton sosté tota la xarxa alimentària de l’Àrtic, de manera que, cada estiu, quan el gel del mar es retira, la llum del sol que colpeja l’aigua oberta provoca una floració massiva del plàncton. Això atrau els peixos, que criden a depredadors més grans i proveeixen aliment a les comunitats indígenes que viuen a l’Àrtic.

Segos l’article, fa vint anys, només al voltant d’entre el 3 i el 4 per cent del gel marí de l’Àrtic era prou prim com per permetre que grans colònies de plàncton florissin per sota. Avui dia, els investigadors han descobert que gairebé el 30 per cent del gel que cobreix l’Oceà Àrtic permet aquesta floració per sota del gel en els mesos d’estiu. El gel de l’Àrtic s’ha tornat més fosc i més prim causa de l’escalfament de les temperatures, permetent que més i més llum solar penetri a l’aigua de sota. La base de la xarxa alimentària de l’Àrtic ara està creixent de una manera  diferent i en llocs que són menys accessibles per als animals que necessiten oxigen “.

http://www.publico.es/ciencias/descubren-solucion-al-misterio-del.html Continua la lectura de Descobreixen la solució al misteri del gel verd a l’Àrtic

El primer mapa tridimensional de l’interior de la Terra.

L’interior de la Terra, un enorme espai del que no tenim dades directes. Les millors són les subministrades per les ones sísmiques.

Ara, en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/cientificos-preparan-primer-mapa-tridimensional.html), podem llegir com un equip de científics de la universitat de Princeton (USA) estan creant una imatge molt detallada de l’interior de la Terra mitjançant la tècnica de la tomografia sísmica i l’ajut d’un dels superordinadors més potents del món (veure https://www.princeton.edu/main/news/archive/S42/59/33Q27/index.xml?section=featured). Aquest estudi ens permetrà millorar el coneixement – entre d’altres fenomens –  de com funciona la tectònica de plaques (que recordem és l’actual paradigma en geologia). Continua la lectura de El primer mapa tridimensional de l’interior de la Terra.

Una igualtat plena de bellesa

Richard  Feynman   deia que les matemàtiques són el llenguatge en què parla la natura, i per això la seva bellesa és la de la mateixa natura. Aquesta frase sempre m’ha agradat, perquè és així com jo entenc las matemàtiques. Va ser un físic nord-americà que va revolucionar la manera en què la ciència entenia la naturalesa de les ones i les partícules elementals, considerat un dels físics més importants del seu país al segle XX.  També va fer moltes reflexions sobre la vida, perquè realment la vida és ciència. Alguna d’aquestes reflexions que més m’agrade és:«Enamora’t d’alguna activitat i fes-ho! Mai ningú realment es dóna compte del que es tracta la vida en realitat, i això no importa. Explora el món. Pràcticament tot al nostre voltant és realment interessant, si ho observes profundament. Treballa dur i com puguis en les coses que més t’agrada fer. No pensis en el que vols ser, sinó el que tu vols fer ».

No és una equació ni una fórmula, és una  identitat . La identitat d’Euler és una igualtat que relaciona d’una manera preciosa cinc dels nombres més importants i representatius de les matemàtiques: 0, 1, e, i i π.En aquest article s’explica   com es va arribar a aquesta meravellosa relació.

Per si algú li resulta una identitat estranya, a més de deduir el seu origen, l’article  ens recorda també com apareix amb molts més llocs que no ens pensem…

La identidad de Euler en 'Los Simpson'

http://elpais.com/elpais/2017/03/29/el_aleph/1490804008_573165.html Continua la lectura de Una igualtat plena de bellesa

Quant el decreixement entra al parlament

Interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/decrecimiento-entra-parlamento_6_623697642.html) sobre el perquè el decreixement no figura dins de l’agenda de molts polítics (tot i que si n’hi ha que l’accepten i el defensen). Si bé això és cert, també ho es que cada cop més població (ara ja un terç segons un estudi de la UAB) entén que no cal un el creixement com a fi en si mateix i fins i tot veu amb bons ulls que hi hagi un decreixement. Per tant, perquè no ha de passar a formar part de l’agenda de la majoria de polítics?

Última llamada

Cuando el decrecimiento entra en el Parlamento

¿Por cuánto tiempo seguiremos sacrificando todo con políticas de austeridad en nombre del crecimiento? ¿Hasta qué punto los debates dominantes serán capaces de apoyar el espejismo del crecimiento? ¿Cómo y quiénes van a desafiar el descontento que surge del lento crecimiento en las sociedades basadas en el crecimiento?

C:\fakepath\2015-01-16-Ilustracin3elefantesycaracol (2).jpg
BARBARA CASTRO

Continua la lectura de Quant el decreixement entra al parlament

Els desastres climàtics que s’acosten aquest estiu

Els moviments d’aire són en gran mesura impulsats per les diferències de temperatura entre l’Equador i els pols. Atès que l’Àrtic s’escalfa més ràpidament que altres regions, aquesta diferència de temperatura està disminuint; a més de que les masses de terra s’estan escalfant més ràpidament que els oceans, especialment a l’estiu. Tots dos canvis tenen un impacte en els moviments d’aire globals, incloent els corrents d’aire gegants anomenades ones planetàries perquè circumden des de l’hemisferi nord de la Terra en enormes voltes entre els tròpics i l’Àrtic.

Situacions com la sequera de 2016 a Califòrnia, l’onada de calor de 2011 a Estats Units, la inundació del Pakistan el 2010 i l’onada de calor a Europa 2003 podrien repetir-se els propers estius.

http://www.ecoticias.com/co2/134165/Los-desastres-climaticos-que-se-avecinan-este-verano Continua la lectura de Els desastres climàtics que s’acosten aquest estiu

Consum i patiment

Ja hem comentat en altres posts que el que mengem, el que posem a taula, determina i molt el tipus d’agricultura. Si els consumidors aposten per aliments produïts a gran distància, fora de l’estació que toca i no els importa com han estat tractats, fan una aposta per una agricultura no ecològica.

De la mateixa manera quan decidim comprar un producte sense mirar com ha estat produït, també poden passar situacions com la descrita en l’article que avui penjo. Article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/trabaja-productos-quimicos-Bangladesh-morira_0_625038013.html) i que ens descriu la situació en la qual treballen molts nens a Bangladesh. Treball que fan en fàbriques de cuir i que els suposa morir abans dels 50 anys. Fàbriques que utilitzen quantitat de substàncies contaminants que alliberen al medi ambient sense cap tipus de problema ni ètic ni econòmic. Substàncies que maten als seus empleats i als habitants que es troben al voltant.

Poder es hora de saber el poder que tenim els consumidors. La nostra tria si influeix en com es produeix. Quan triem una samarreta el  més barata possible, molts cops triem una samarreta produïda en condicions laborals i ambientals deplorables. Quan triem un aliment el més barat possible sense importar-nos res mes també triem un model agrícola i de relació amb el medi ambient concret. Per tant, si podem convé mirar els productes amb altres ulls tot i que siguin més cars. Continua la lectura de Consum i patiment

Palm oil

A 2n d’ESO a l’assignatura que anomenem projecte xarxa es fomenta l’autonomia dels alumnes i el treball cooperatiu. Al tercer trimestre, el tema transversal estudiat és l’alimentació. L’objectiu general del projecte és generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària. Treballem juntament amb VSF Justícia Alimentària global.

Un tema concret és la desforestació com a primer mecanisme de l’agricultura que provoca el canvi climàtic. Ho farem a través de l’exemple de dos productes: el sucre i l’oli de palma. Avui ens centrarem en l’oli de palma.

L’oli de palma és el més utilitzat del món. Està en multitud de productes que consumim diàriament tot i que no és una alternativa idònia des del punt de vista nutricional. A més, la seva producció comporta excessos mediambientals i socials.

La palma d’oli es conrea en països tropicals, on sovint són una base important per a les economies locals, així com una matèria primera per a la indústria local.
El seu cultiu a Indonèsia i Malàisia, els dos països que concentren el 85% de la producció mundial, ha tingut un fort impacte ambiental i social. Altres països exportadors d’oli de palma són Papua Nova Guinea, Colòmbia, Tailàndia, Cambodja, el Brasil, Mèxic i Àfrica occidental.
L’expansió de monocultius intensius, com les plantacions d’oli de Palma, especialment en el sud-est asiàtic, s’ha associat amb la desforestació dels boscos tropicals, l’apropiació de terres pertanyents a comunitats autòctones, abusos contra els drets humans i la mort d’exemplars de diferents espècies animals, com elefants, orangutans i tigres de Sumatra. Continua la lectura de Palm oil