França i els escorxadors

De nou torna a sortir el maltractament animal en els escorxadors de França. De nou llegim en un article publicat al diari “Público” (veure  http://www.publico.es/internacional/internacional-francia-levanta-velo-maltrato.html) com la matança industrial, pública o privada, sacrifica els animals sense cap mirament. L’animal, sigui el que sigui, ha de ser sacrificat el més ràpid possible per tal de poder assolir les quotes diàries. Això implica que en molts casos els animals pateixin innecessàriament per no estar degudament atordits abans de ser degollats, o que rebin més descàrregues elèctriques de les necessàries, o que siguin escorxats encara vius…. A més, els operaris que han de sacrificar els animals també pateixen – degut a la gran quantitat de feina que han de fer en poc temps – cosa que fa que el tracte vers als animals no sigui l’adient.

Com a mesura per a tractar de millorar aquesta situació: Posar càmeres als escorxadors. Però aquestes càmeres, que serien controlades per veterinaris i personal autoritzat, ja hi són en molts llocs i no serveixen per millorar el tracte. Segons molts dels implicats el millor seria que els veterinaris estiguessin presents en les sales d’execució i que també es preocupessin del benestar animal i no tant sols de la qualitat sanitària. I altres accions que podrien encara millorar més el benestar animal seria limitar el ritme industrial i acabar amb el tabú que envolta als escorxadors.

Com ja vaig dir en un altre article (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/18/la-sang-de-cavall-i-els-porcs/) : Cal recordar que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de França i els escorxadors

Energia nuclear, una hipoteca de per vida

Que el manteniment de l’energia nuclear actual, en les condicions de les centrals nuclears velles, és la compra de bitllets per a la nostra creixent inseguretat no és notícia, i ha estat diverses vegades esmentat en aquest bloc. Però aquest article inclou un matís molt important, més en la situació econòmica en què ens trobem ara. Segons aquest article, el paper del CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) consisteix en blindar jurídicament als titulars de la central, de tal manera que si hi ha un Govern que vulgui tancar la planta, aquesta decisió hagi de donar peu a una extraordinària indemnització per lucre cessant. Però, recordem, que  tot això és molt més que un problema econòmic…

http://blogs.20minutos.es/la-energia-como-derecho/2017/02/27/energia-nuclear-una-hipoteca-de-por-vida/ Continua la lectura de Energia nuclear, una hipoteca de per vida