Incineradores i càncer

Segons el que podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/salud/aumenta-riesgo-muerte-cancer-localidades-proximas-incineradoras/20170221173242136968.html), un estudi recent dut a terme per Casmadrid.org ha conseguit determinar que les substàncies alliberades per les incineradores incrementen la probabilitat de càncer tant en homes (un 8%) com en dones (3%) que es trobin en zones properes a la incineradora (< de 5Km). En el cas concret de l’article, els habitants de l’eixample de Vallecas demanen el tancament de la incineradora de Valdemingómez (que estroba a menys de 5Km de la població).

Aquest estudi, de la mateixa manera que un altre dut a terme per la universitat Carles III al 2013 (http://www.casmadrid.org/comunicados/ESTUDIO_MORTALIDAD_CANCER_INCINERADORAS.pdf), recolza la tesi de la Unió Europea que porta temps aconsellant el desús de la incineració dels residus. Incineració que si bé en el nostre país no té gaire força en països com Alemania, Bèlgica i Dinamarca – entre d’altres – és el sistema d’eliminació de residus més habitual.

Però no tant sols les incineradores produeixen residus cancerígens. La indústria en general i la química en particular produeixen milers de substàncies contaminants. Substàncies que afecten a la població que es troba en zones properes.

Com molt bé diuen el millor residu és el que no es produeix. Haurem cada vegada més de treballar per tal de reduir al màxim la producció de residus si no volem tenir espais inhabitables. Continua la lectura de Incineradores i càncer

No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

“La dosi fa el verí”. Aquest principi assumeix que una vegada que un producte químic s’esborra de l’organisme (recuperació toxicocinètics), ja no té cap efecte. No obstant això, passa per alt l’altre procés de restabliment de l’homeòstasi, la recuperació toxicodinámica, que pot ser ràpida o lenta depenent de la química. Per tant, quan els organismes estan exposats a dues substàncies tòxiques en la seqüència, la toxicitat pot diferir si el seu ordre s’inverteix. Si es posa  a prova aquesta hipòtesi amb el crustaci d’aigua dolça Gammarus pulex i quatre substàncies tòxiques que actuen sobre diferents objectius (diazinó, propiconazol, 4,6-dinitro- o -cresol, clorur de 4-nitrobencil).Es troba clarament diferent toxicitat quan l’ordre d’exposició dels dos agents tòxics es va revertir, mentre es manté la mateixa dosi.

La seqüència d’exposició i la toxicitat acumulada no es consideren a dia d’avui en l’avaluació de riscos ambientals, així que les implicacions d’aquest estudi són molt àmplies.

L’exposició a múltiples tòxics, en seqüències amb alta variabilitat, afecta en el dia a dia als éssers humans i als altres organismes, així que és vital que parem atenció als possibles efectes nocius per a la salut que es derivin. ” Continua la lectura de No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

Fukushima i el oceà pacífic

El desastre provocat a la central de Fukushima l’any 2011 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_nuclear_de_Fukushima_I), ha provocat que les restes que queden alliberin cada dia 300 tones de material radioactiu al oceà pacífic. Això ja ha provocat la contaminació per radiació de tot aquest oceà, de manera que els valors mesurats siguin de 5 a 10 vegades més alts que quan el govern dels USA va deixar caure diverses bombes nuclears durant la segona guerra mundial

Tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223263), el més curiós és que pràcticament no hi ha notícies sobre l’estat del complex format per les tres centrals. Complex que era propietat de TEPCO que és una filial de General Electric. Companyia dels USA amb interessos en diverses parts del món i amb un gran poder que té un gran control sobre medis de comunicació i polítics.

Fins ara i probablement en bastant anys la situació seguirà com fins ara, ja que no hi ha manera d’apropar-se al lloc afectat perquè les temperatures són tant altes que no homes ni robots ho poden fer. El resultat és el “Pitjor accident nuclear de tots els temps”. Però com ja hem dit el silenci – trencat de tant en tant – és el més comú per part de polítics, premsa, funcionaris i científics.

Com sempre, la indústria nuclear ha aconseguit “la socialització de les pèrdues (que pagarem entre tots) i la privatització dels guanys (els que es van endur durant anys i anys sabent que l’estat dels reactors no era el millor)”. Continua la lectura de Fukushima i el oceà pacífic