Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Una supernova (del llatí nova, «nova») és una explosió estel·lar que pot manifestar-se de forma molt notable, fins i tot a simple vista, en llocs de l’esfera celeste on abans no s’havia detectat res en particular.Les supernoves produeixen espurnes de llum intensíssims que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment de la intensitat lluminosa fins a aconseguir una magnitud absoluta més gran que la resta de la galàxia. Posteriorment la seva brillantor decreix de forma més o menys suau fins a desaparèixer completament.

En aquesta simulació es pot veure com ha evolucionat la supernova des de l’ explosió inicial observada fa tres dècades a l’anell lluminós que es veu avui: primer, l’anell de material expulsat, després, l’explosió estel·lar que envia una ona de xoc cap a l’exterior. Quan aquesta ona colpeja l’anell, el material s’escalfa intensament i brilla, mentre que material de menor densitat surt capa l’exterior.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-telescopi-espacial-hubble-celebra-el-30-aniversari-del-descobriment-de-la-supernova-1987a/noticia/2775093/#

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

SN1987A (NASA, ESA, R. Kirshner i P. Challis / Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian)

SN1987A (NASA, ESA, R. Kirshner i P. Challis / Centre d’Astrofísica Harvard-Smithsonian)

El telescopi Hubble ha capturat una nova imatge de la Supernova 1987A, per celebrar el 30 aniversari del seu descobriment. L’observació de L’SN 1987A, la més propera a nosaltres, va permetre estudiar per primer cop i amb gran detall aquest tipus d’estructures, fet que va revolucionar la comprensió del procés de mort explosiva d’estrelles massives.

Una supernova és una de les últimes etapes evolutives d’una estrella massiva, que consisteix en una gran explosió que fa augmentar de manera brutal la brillantor de l’estel, en un últim esforç abans de desaparèixer durant mesos posteriors.

Fa 30 anys, el 23 de febrer de 1987, va arribar a la Terra la llum d’una d’aquestes explosions massives del passat, i ho va fer des de la zona del Gran Núvol de Magallanes, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia i llar de la Supernova 1987A.

El 1990, el Hubble va ser el primer a veure l’esdeveniment en alta resolució, amb imatges que mostraven  l’anell principal que crema al voltant de l’estrella que va explotar. També va descobrir els dos anells exteriors més febles, que s’estenen com imatges de mirall en una estructura amb forma de rellotge de sorra.

Des de llavors, el telescopi espacial ha fet moltes observacions de l’SN 1987A. Per celebrar el 30 aniversari de la supernova i comprovar com s’ha desenvolupat el seu romanent, el Hubble en va prendre aquesta imatge el gener de 2017: la supernova està situada al centre de la imatge. La supernova està envoltada de núvols de gas. El color vermell correspon a la resplendor de l’hidrogen.

L’anell brillant al voltant de la regió central de l’estrella es compon de material expulsat uns 20.000 anys abans de l’explosió. Aquesta forma va sorprendre els astrònoms, que esperaven una distribució esfèrica. Per efecte dels vents estel·lars, es va crear una estructura en forma d’anell.

I aquí teniu un muntatge que mostra l’evolució de la supernova entre 1994 i 2016, tal i com es veu des del  telescopi  espacial Hubble (NASA / ESA)

Les observacions d’aquest procés donen informació sobre com les supernoves poden afectar la dinàmica i la química del seu entorn i donen forma a l’evolució galàctica.