Ciutat de Mèxic, Chacaltaya i el canvi climàtic

El canvi climàtic segueix i cada vegada va manifestant-se amb més cruesa. Avui, dia en que la NASA ha fet l’anunci del descobriment d’un sistema solar a “tant sols” 40 anys llum (aproximadament 3,8 x 1014 Km….), penjo dos notícies que tracten sobre un dels tresors més preuats: L’aigua. Tresor que cada vegada serà més important i que esdevindrà en factor limitant en molts indrets i en motiu de conflictes importants i de migracions massives.

En el cas que avui ens ocupa, el primer article (veure https://www.nytimes.com/es/interactive/ciudad-de-mexico-al-borde-de-una-crisis-por-el-agua/) ens descriu la situació d’extrema gravetat (i augmentant en gravetat a mesura que passa el temps) que viu la ciutat de Mèxic. Ciutat que mai hauria d’haver assolit la mida que té avui en dia i que es veu sotmesa als efectes d’un canvi climàtic cada vegada més intens. Com es pot llegir en el extens i complert article els problemes s’han agreujat amb el temps i cada vegada seran pitjors. La tendència és a patir cada vegada més restriccions d’aigua i a que hi hagi migracions massives de gent sortint de la ciutat. Cap al nord? Cap on el president Trump ha decidit edificar un mur? Casualitat? Previsió?

El segon article (veure http://www.salyroca.es/articulo/roca/asi-desaparecio-glaciar-chacaltaya-estacion-esqui-mas-alta-mundo/20170220181926002936.html) ens explica com la gelera de Chacaltaya ha desaparegut. Aquesta gelera, localitzada a 30 Km de La Paz (la capital de Bolivia) i a més de 5000 m d’alçada, ens serveix per il·lustrar el poc grau d’encert que poden tenir algunes prediccions. En aquest cas havien predit que desapareixeria en el any 2030…… i això ja ha succeït. Ja hem comentat que en molts casos de les prediccions relacionades amb el clima aquestes són massa optimistes. És l’efecte de la pròpia autocensura, per la por a ser tatxats de pessimistes i apocalíptics, que fan els científics que treballen en aquest tema. Donat que la gelera subministrava un terç de l’aigua que consumia La Paz i que aquesta pateix una greu sequera, ara els problemes encara s’han agreujat més. I Chacaltaya il·lustra també els problemes que patiran molts pobles i ciutats que depenen del aigua provinent de les geleres andines. Amb la progressiva desaparició de les mateixes cada vegada hi haurà més problemes hídrics i més malestar social.

Les dues notícies tenen en comú, com veiem, el canvi climàtic – negat per Trump i Rajoy entre d’altres – a més de l’aigua. Fa uns dies vaig parlar del model ETP i els problemes energètics i finalitzava recordant que la humanitat s’enfronta amb tres crisis a la vegada. Torno a citar les paraules que ja vaig escriure ara fa anys:  cal canviar l’actual model BAU, basat en el créixer-créixer, per altre model basat no en el creixement sinó en la sostenibilitat. Un model amb una millor redistribució dels recursos entre la humanitat, un model amb una millora de la participació de les persones en el tarannà social, un model que contempli un descens en el consum i on es prioritzi el que es realment necessari, un model alimentari basat en l’agroecologia, un model energètic basat en energies renovables….. No ens queda gaire temps, poder gens, però cal intentar-ho com a mínim per apaivagar els efectes de les tres crisi que ja tenim al damunt (veure http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950). Continua la lectura de Ciutat de Mèxic, Chacaltaya i el canvi climàtic

Els furtius han matat més de la meitat dels elefants de selva en 10 anys

Un cadena tròfica és el procés de transferència d’energia alimentària a través d’una sèrie d’organismes, en què cada un s’alimenta del precedent i és aliment del següent. En altres paraules, les cadenes alimentàries indiquen quins éssers vius s’alimenten d’altres que habiten el mateix ecosistema.Però una altre realitat és que els humans maten per plaer, no necessàriament persones, sinó animals.Per exemple, en les curses de brau, és impossible no creure que els toreros no maten per plaer ,i que les persones que van a la sorra no senten plaer també en veure agonitzant, vençut, humiliat, sagnant i finalment mort. I pensar, també,que alguns consideren la caça un esport …

Per altra banda, la caça furtiva, vulnera les fronteres i arriba a tots els racons de l’Àfrica. Els elefants, una espècie que es mata indiscriminadament, són enginyers dels ecosistemes que tenen un paper important en la dispersió de llavors i el cicle de nutrients.Potser l’única manera de salvar els elefants és reduir la demanda d’ivori, és això possible, o serà únicament real quan ja no hi hagi elefants?

http://www.lavanguardia.com/natural/20170222/42203502964/cazadores-futivos-matan-mitad-elefantes-selva-africanos.html Continua la lectura de Els furtius han matat més de la meitat dels elefants de selva en 10 anys