Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

Som com som, i som conscients que cada persona és única e irrepetible, però mai sabem si això és bo o dolent. En l’últim estudi realitzat per l’Institut de Neurociència de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències han arribat a la conclusió que l’espècie de macacos Rhesus és també conscient d’això com els dofins i els ximpanzés, tal com mostra aquest vídeo.

Aquesta notícia m’ha recordat el treball de recerca que vaig tenir el privilegi de seguir amb una alumna, tot i que és una varietat d’espècie diferent, que va fer un estudi de l’etologia dels macacos Sylvanus. El seu objectiu va ser relacionar e identificar les seves conductes més habituals per determinar el millor recinte possible. Aquesta espècie està en perill d’extinció a causa del tràfic il·legal i de la desforestació dels boscos de Marroc, el seu hàbitat natural. Va fer el seu seguiment durant 40 dies. Al final parlava d’ells referint-se als “seus macacos” potser també ells van acabar parlant d’ella.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170214/4217798941/monos-aprenden-reconocerse-espejo.html Continua la lectura de Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global