El miratge del reciclatge (dels plàstics)

El títol en aquest cas ho diu tot. Podem seguir enganyant-nos i pensar que quan llencem un plàstic al contenidor groc – el del plàstic – aquest serà reciclat i tornat a incorporar al cicle. NO és veritat. El millor que pot passar, com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=222835), és que acabi transformat en un objecte no reciclable. Pel general reciclar el plàstic és complicat i car, ergo no és recicla. En Alemania, on és recicla molt, més d’un 50% del plàstic es crema directament en incineradores. Per tant, llençar el plàstic en els contenidor no ens pot portar a engany alleugerant la nostra consciència de qualsevol responsabilitat. De moment, tal i com estan les coses aquesta acció suposa un benefici per molt pocs – determinades empreses que fan negoci – i un gran perjudici per molts (ja que la qualitat mediambiental es veu greument afectades).

Si en països com Estats Units el percentatge de plàstic recuperats davant dels produïts és d’un 7% i a Europa d’un 25%, imaginem el que pot succeir en un país en vies de desenvolupament o subdesenvolupat…..

Esta bé que minvem la nostra addicció al plàstic, que utilitzem envasos reutilitzables, que dissenyem productes sostenibles, però poder una solució molt efectiva al problema seria la que es proposa en l’article (que sembla de sentit comú): “Si los fabricantes fuesen responsables de pagar por los residuos que generan veríamos cambios radicales en la manera que los productos se diseñan, envasan y distribuyen.”

Descubre la verdad que nadie quiere que sepas

La ciutat amb més pèrdues d’aigua

Els models del canvi climàtic suggereixen que en el pròxim segle el nostre planeta s’escalfarà entre 1,4 i 5,8 graus centígrads, depenent dels nivells d’emissions de gas d’efecte hivernacle. Els canvis del clima afectaran tant a la qualitat com a la quantitat d’aigua disponible per als éssers humans i el medi ambient. Els fenòmens climàtics extrems, com les inundacions i les sequeres, és probable que augmentin en intensitat i freqüència. S’espera que el canvi climàtic afecti també la qualitat de l’aigua de diverses formes. Per tant hi ha una necessitat clara d’adaptar-se. La pèrdua i malbaratament d’aigua és un luxe que com a espècie no ens podem permetre.

L’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) va realitzar fa una enquesta a 48 ciutats sobre els usos, l’eficiència de la xarxa i la qualitat de l’aigua. Entre aquestes, destaquen Barcelona, Màlaga i Saragossa a Espanya, capitals europees com París, Amsterdam, Lisboa i Atenes,  i grans metròpolis com Hong Kong, Nova York i Rio de Janeiro. La principal conclusió va ser que, de mitjana, es perd un 20% del recurs, però aquesta xifra s’arriba a triplicar en moltes ciutats de Mèxic.  Tot plegat, massa aigua desaprofitada.

http://www.iagua.es/blogs/xavi-duran-ramirez/ciudad-mas-perdidas-agua Continua la lectura de La ciutat amb més pèrdues d’aigua