Enresa i els residus nuclears de cofrentes

Els residus nuclears són, encara ara (després de més de 50 anys), un dels punts febles de l’energia nuclear. Donat que el magatzem temporal centralitzat de Villar de Cañas (Cuenca) està de moment aturat, i que la  la situació va per llarg (ja hem comentat en altres ocasions la poca idoneïtat del emplaçament), Enresa (que és l’empresa encarregada de la gestió dels residus nuclears a Espanya) ha decidit treure a concurs un contracte pel subministrament de contenidors per tal de poder emmagatzemar els residus. La quantitat total pressupostada és de uns 34,3 milions d’euros.

El problema és que, tal com podem llegir en un article publicat a “Kaosenlared” (veure http://kaosenlared.net/enresa-presupuesta-343-millones-para-guardar-la-basura-nuclear-de-la-central-de-cofrentes/), els residus desborden la majoria de les centrals nuclears espanyoles. Traduït en altres paraules, probablement començarem a veure més projectes similars d’ATI’s (magatzems temporals individualitzats) en moltes d’aquestes centrals. I cal recordar que en el cas de Almaraz el projecte d’ATI ha suposat un conflicte amb el veí Portugal. Continua la lectura de Enresa i els residus nuclears de cofrentes

Així van ajudar les matemàtiques a calcular la propagació d’epidèmies

Daniel Bernoulli, nascut un dia com avui el 1700, va ser un matemàtic, estadístic, físic i metge neerlandès-suís. Va destacar no només en matemàtica pura, sinó també en les anomenades aplicades, principalment estadística i probabilitat.

Un dels seus estudis va ser formular un model epidemiològic per a la verola. La verola va ser una malaltia infecciosa greu, contagiosa, causada pel Variola virus, que en alguns casos podia provocar la mort.La verola va ser una malaltia devastadora a l’Europa del segle XVIII, que s’estenia en forma d’epidèmia matant i desfigurant a milions de persones, va ser una época especialment terrible.

No hi va haver mai tractament especial per a la verola i les úniques formes de prevenció eren la inoculació o la vacunació. La inoculació consistia a introduir una petita quantitat de material biològic procedent d’un malalt en una persona sana, de manera que aquesta desenvolupés una versió benigna de la malaltia, amb l’esperança que un cop superat aquest trastorn la persona adquirís immunitat. La pràctica no estava exempta de riscos, ja que un petit percentatge dels inoculats podia desenvolupar la verola i morir com a conseqüència de la mateixa.
Encara que en la seva època es desconeixia l’agent causant de la malaltia, Bernoulli va postular les següents hipòtesis epidemiològiques: la probabilitat de contraure la verola (q) és la mateixa per a cada persona amb independència de la seva edat; entre els que emmalalteixen de verola, la probabilitat de morir per la seva causa (p) és també independent de l’edat; els que pateixen la verola i la superen, no tornen a contraure-se mai.

Fent servir els mètodes del recentment inventat càlcul infinitesimal (al qual va contribuir de manera significativa), Bernoulli va obtenir una fórmula per descriure la transmissió de la malaltia en una població i matemàticament va obtenir així l’esperança mitjana de vida per als inoculats (29,65 anys) i la va comparar amb el valor deduït directament de les taules, sense excloure la mortalitat per verola (26,57 anys). Va deduir així que, si la verola fora inoculada sense conseqüències, l’esperança mitjana de vida augmentaria uns 3 anys.

Avui en dia segons l’OMS, la verola ha estat completament eliminda.

http://elpais.com/elpais/2017/02/06/ciencia/1486386507_636571.html Continua la lectura de Així van ajudar les matemàtiques a calcular la propagació d’epidèmies