Preparant el cop nuclear

El títol correspon a un article publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/malas-hierbas/2016/12/22/preparando-el-golpe-nuclear/). Ha estat elaborat per Juantxo López de Uralde (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_López_de_Uralde), conegut activista de l’ecologisme i coportaveu de Equo. En aquest article ens parla de totes les maniobres que l’indústria nuclear està fent a Espanya per tal d’aconseguir millorar els seus guanys a costa de l’erari públic. La més important, per el moment, d’aquestes maniobres es aconseguir perllongar la vida útil de les centrals nuclears espanyoles. Centrals que en el cas de Garoña han arribat als 40 anys previstos inicialment i que gràcies a les maniobres fetes en la foscor podran perllongar-se fins a 20 anys més. Si la indúsytria nuclear aconsegueix que la vida de Garoña sigui ampliada en 20 anys més, haurà aconseguit una bretxa per tal que les altres centrals també puguin seguir el mateix camí. I un cop assolida aquesta fita, si per qualsevol motiu es vol tancar una de les centrals – per exemple per raons de seguretat – l’estat haurà d’indemnitzar a la companyia propietària. Tot un negoci que paguem els ciutadans de a peu.

Però la indústria nuclear no tant sols actua i es mou per Garoña, sinó també per Almaraz, per aconseguir minvar el paper del Consell de Seguretat Nuclear en les revisions de les centrals i per el magatzems temporals de residus nuclears. Tot això, i com els partits polítics es posicionen davant d’aquests fets, ho podem llegir en un article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=222603).

Com ja hem dit altres vegades, el lobby nuclear té molta força a Catalunya i a Espanya. Aquesta força garanteix el màxim secretisme per a les seves operacions i que al final acabi pagant l’estat (català o espanyol) les seves pèrdues. Els guanys evidentment son per les companyies…..Estem davant altre cop de la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys. Continua la lectura de Preparant el cop nuclear

Has sentit parlar de la Teoria de Cordes?

La teoria de cordes és una de les hipòtesis més esmentades, complicades i estudiades de la física. En un capítol de la famosa serie,The Big Bang Theory, Sheldon discuteix amb un nou i jove alumne sobre ella, el que ens ajudarà a analitzar-la a fons i descobrir per què és tan important per a la ciència.

La teoria de cordes és un model físic que tracta d’unificar totes les forces de la natura. “Una teoria per governar-les totes”

Actualment es coneixen quatre tipus de forces que són les que s’estan intentant unificar: la gravetat, l’electromagnetisme i les dues forces dels àtoms les forces nuclears dèbils i les fortes.El problema de la física respecte a aquestes forces es dóna quan es pretén explicar les interaccions entre elles.

De les quatre forces anteriorment citades la més coneguda és sens dubte la de la gravetat que Newton (Mecànica clàssica) ens va donar a conèixer i que Einstein (Mecànica relativista) va revisar dient que l’espai en si està sent retorçat i corbat contínuament per la matèria i l’energia movent-se dins d’ell, i el temps flueix a diferents velocitats per a diferents observadors. Això vol dir que la gravetat és una deformació de la geometria de l’espai temps representada a la imatge anterior com una maia que és deformada per la terra. A més ja que la terra gira, aquesta curvatura es distorsiona fins a un vòrtex poc profund.

Ara, fins i tot la teoria d’Einstein sembla que no ofereix una explicació completa, ja que la mecànica quàntica és incompatible amb la teoria d’Einstein ja que quan aquestes dues teories es fan servir conjuntament, les equacions combinades produeixen solucions sense sentit. Davant està problemàtica sorgeix la teoria de les cordes, com una imaginativa solució que podria funcionar.

Essencialment la teoria de cordes explica que tot l’univers, des de la partícula més ínfima a l’últim confí de l’espai, està conformat per petites brins d’energia que es coneixen com a “cordes”. D’aquesta manera, cada partícula subatòmica neix de les maneres de vibració de la “corda”. I el realment interessant és que aquesta teoria unifica les dues grans teories físiques del segle XX, la teoria de la relativitat d’Einstein i la mecànica quàntica.

No obstant això no tot és perfecte en aquesta teoria. Segons aquesta concepció teòrica vivim en un món de 10 dimensions (nou espacials i una temporal), tot i que no veiem més que quatre. I per altra banda, aquesta teoria produeix una superabundància (milions de milions de milions) d’universos compatibles amb el nostre, el que sembla una cosa completament impossible

http://www.taringa.net/post/ciencia-educacion/10908844/Teoria-de-las-cuerdas-Para-saber-de-que-habla-sheldon.html

http://www.muyinteresante.es/ciencia/video/la-ciencia-en-big-bang-que-es-la-teoria-de-cuerdas