Així es van tornar carnívores les plantes

Les plantes carnívores d’Àsia, Austràlia i Amèrica comparteixen un tret comú malgrat la distància que les separa: la maquinària genètica per digerir insectes. Un estudi internacional de científics amb participació espanyola, que ha analitzat tres espècies -una en cada continent-, revela que les plantes utilitzen les mateixes rutes evolutives que les porten a ‘assaborir’ la carn de les seves preses.

Un nou estudi, publicat a Nature Ecology & Evolution, ha aprofundit en l’origen d’aquests vegetals i ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes. Per a això, l’equip, liderat pel National Institute for Basic Biology del Japó i amb participació de la Universitat de Barcelona (UB), va examinar tres espècies: l’australiana Cephalotus follicularis, l’asiàtica Nepenthes alata i l’americana Sarracenia purpurea.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-se-volvieron-carnivoras-las-plantas Continua la lectura de Així es van tornar carnívores les plantes

Nous avenços a l’entorn de l’Antropocé

Ara ja fa un cert temps vaig fer un post sobre l’Antropocé (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2015/01/25/sobre-lantropoce/), terme que es va proposar per designar la nova època geològica dins del període quaternari on les activitats humanes estarien sobrepassant els límits de seguretat de diversos paràmetres ambientals claus pel funcionament de l’ecosfera (veurehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Antropocè) .

En un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/amanecer-nueva-epoca-bienvenidos-Antropoceno_6_607249283.html), podem llegir com el grup de treball sobre l’antropocè (GTA) – ubicat dins de la comissió internacional d’estratigrafía – ha decidit situar l’inici de l’Antropocè en la primera detonació nuclear (feta al desert d’Alamogordo – New Mexic –  el 16 de Juliol de 1945). Aquesta dada va significar que per primera vegada i a tot el món al mateix temps (el que anomenem un registre sincrònic) quedessin enregistrades en els sediments les traces de l’activitat humana; en aquest cas els isòtops radioactius alliberats en la dita explosió nuclear. Per tant, qualsevol ésser amb suficient tecnologia com per fer una anàlisi químico-estratigràfic seria capaç de reconèixer la contaminació produïda per l’home en tot el món (el que anomenem un nivell guia).

Sembla a més, que el terme Antropocè s’esta popularitzant i expandint segons els seus defensors per: “su capacidad para albergar geológicamente y de forma satisfactoria la situación de excepción ecológico-social en la que nuestro planeta se halla en los inciertos albores del siglo XXI.” Continua la lectura de Nous avenços a l’entorn de l’Antropocé