L’engany de l’hidrogen metàl·lic

Ara fa uns dies, aquest bloc es feia ressò de l’anunci d’una troballa que havia de canviar el món: l’hidrogen metàl·lic (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/27/vuit-decades-despres-lhidrogen-es-fa-metall/). Ara resulta, com ja ha succeït altres cops, que sembla ser que va ser un error. Ho podem llegir en un article publicat per Ugo Bardi en el seu Blog Cassandra’s Legacy (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/01/another-defeat-for-science-metallic.html).

La història va començar quan un grup de científics de Harvard va col·locar una mostra d’hidrogen dins d’una enclusa i el van comprimir a altes pressions. En algun moment van veure una cosa brillant que apareix i van arribar a la conclusió de que era hidrogen metàl·lic. Immediatament després, es va procedir a publicar la seva història amb tot un seguit d’afirmacions extravagants associades de naus espacials, l’alquímia, vehicles ultra-eficients, imants superpotents…etc. Un altre cop un descobriment apte pels cornucopiants ja que havia de salvar a la humanitat de tots els seus mals…..

Però el problema és que en ciència hi ha una sèrie de principis bàsics en l’experimentació que no han complert:

a. L’experiment ha de ser repetible per altres grups de científics (per poder contrastar)

b. Cal sempre fer un assaig en blanc, una prova que permeti veure que el que has obtingut no es deu als aparells que has utilitzat

c. No es pot reclamar res pel qual no es té proves.

I aquests principis són els que no han complert i ara comencen a rebre les crítiques. Però el més important és la imatge que torna a donar la ciència, ja que no és la primera vegada que això succeix (veure per exemple  http://cassandralegacy.blogspot.com.es/search?q=e-cat). I el problema és que la percepció que comença a tenir la gent és de que els científics els enganyen, quan en realitat són tant sols uns pocs (que ho fan sovint per tal de guanyar diners per a les seves investigacions i interessos). Continua la lectura de L’engany de l’hidrogen metàl·lic

Els deu rius més contaminats del món

Deia Jorge Manrique en “Coplas a la muerte de su padre : Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir……” Aquests rius, la majoria ja morts o portadors de la mort per l’alta contaminació que les nostres activitats provoquen, són la causa de la degradació – entre d’altres – dels nostres mars. En el cas de la conca mediterrània aquest fet és més que preocupant.

Per a molts els rius tant sols són cursos d’aigua on poden llençar els residus procedents de les seves activitats de forma que no els molestin més. No se’n adonen que el riu és un ecosistema viu del qual depenen una gran quantitat d’espècies inclosa la nostra. Una bona salut dels cursos fluvials garanteix una bona salut del medi ambient d’una zona o com a mínim l’existència d’una reserva gènica que pugui servir per recuperar una zona degradada.

Per altres els rius tant sols són un recurs amb el qual fer un bon negoci venent un aigua que hom necessita per viure. No importa que s’extregui més de la que es pot regenerar, ni tampoc importa respectar el cabal mínim que garanteixi que l’ecosistema fluvial podrà funcionar.

Si un es para a pensar, realment els nostres rius i les nostres vides estan units de forma semblant a una simbiosi. Malauradament una gran part de la població humana encara no ho ha entès tal i com podem llegir-ho en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/medio-ambiente/diez-rios-mas-contaminados-nuestro-planeta/20170126095021136052.html). Continua la lectura de Els deu rius més contaminats del món

L’error de càlcul que va deixar a dos estudiants de ciència en teràpia intensiva

Fa poc vaig estar en un tribunal del treball de recerca d’una alumna de batxillerat,  anava sobre matemàtiques, explicava en càlcul de probabilitats les expectatives de guanyar al casino, a la ruleta i als daus, diem que no eren moltes. Era clar i simple, pura lògica, ben estructurat, sense una paraula de més ni una de menys . Com deia John Louis von Neumann “Si la gent no creu que les matemàtiques són simples, és només perquè no es donen compte del complicat que és la vida. “

El càlcul ens envolta i regeix les nostres vides sense que ens n’adonem, només quan aquest falla és quan el trobem a faltar, com la majoria de les coses, fets i persones, quan no estan presents sentim que alguna cosa ens falta. D’altra banda Albert Einstein va dir que “no tot el que compta pot ser explicat” i “no tot el que pot ser explicat compte” i potser tingui raó, però el que està clar és que un error simple de càlcul pot costar moltes vides, com és el cas d’aquest article en qüestió:

http://www.bbc.com/mundo/noticias-38771381 Continua la lectura de L’error de càlcul que va deixar a dos estudiants de ciència en teràpia intensiva