Canvi climàtic i intensificació dels events extrems a Europa

Segons un article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-eventos-extremos-se-intensifican-en-Europa-por-el-cambio-climatico), els events extrems (com onades de calor, sequeres, inundacions, tempestes, pujada del nivell de mar…) s’intensificaran de no fer res per tal de minvar els efectes del canvi climàtic. Les dades estan extretes del darrer informe de l’Agència Europea del mediambient (EEA).

En el cas dels països de sud i sudest d’europa, entre els quals es troba Espanya, els efectes seran particularment intensos. De fet s’espera un increment en les sequeres extremes, un major nombre d’incendis forestals, una extensió de malalties procedents d’altres zones, una pèrdua en la biodiversitat i en les collites, així com un impacte important en les economies de la zona. No fer res, negant l’evidència científica – tal com fan Trump i Rajoy – significa entrar en una espiral d’efectes cada vegada més greus pel medi ambient i els habitants dels països afectats.

Ja sabem que no podem aturar el canvi climàtic, però si sabem que podem minvar els seus efectes i que no ha estat un invent dels xinesos per tal d’afectar l’economia dels Estats Units. Si ens posem tant sols a mirar el costat econòmic, l’informe es concluent: “A todo esto se suman los costes económicos del cambio climático que pueden ser muy elevados. Los fenómenos extremos relacionados con el clima en los países miembros de la Agencia Europea de Medio Ambiente (AEMA) representan más de 400.000 millones euros de pérdidas económicas desde 1980.”  Poder els poders econòmics controlats per les elits europees comencin – veient aquestes dades – a entendre que es millor intervenir que no fer res….. poder. Continua la lectura de Canvi climàtic i intensificació dels events extrems a Europa

Vuit dècades després, l’hidrogen es fa metall

Resultado de imagen de tabla periodic imagen

La taula periòdica dels elements és una disposició dels elements químics en forma de taula, ordenats pel seu nombre atòmic (nombre de protons), per la seva configuració d’electrons i les seves propietats químiques. Quan estudiem la taula periòdica a l’ESO sempre distingim tres tipus d’elements, els metalls, els no metalls, els gasos nobles i només queda l’hidrogen (H) que sol considerar-se no metall.

Els metalls tenen certes propietats físiques característiques: a excepció del mercuri són sòlids en condicions ambientals normals, solen ser opacs i brillants, tenir alta densitat, ser dúctils i mal·leables, tenir un punt de fusió alt, ser durs, i ser bons conductors de la calor i l’electricitat

Els  no metalls són elements químics que són mals conductors del corrent elèctric i la calor, són molt fràgils pel que no es poden estirar ni convertir en una làmina.

Aquesta setmana, s’ha publicat que refredant i estrenyent molt les seves molècules, l’hidrogen es fa metall. És a dir, probablement és capaç de conduir l’electricitat i la calor.

Així que haurem de canviar la classificació dels elements i incloure-ho amb els metalls…

L’hidrogen metàl·lic pot ser un superconductor d’electricitat a temperatura ambient. Si tot això fos possible, les opcions serien immenses. “Si és estable a temperatura ambient, es podrien fabricar potents imants. Si és superconductor, es podria transportar energia elèctrica en una xarxa elèctrica sense dissipació. També s’ha predit que serà el propulsor de coets més potent i revolucionaria la seva fabricació si es pogués produir en grans quantitats “. És el que explica a Big Vang per correu electrònic l’autor principal de l’estudi, el professor Isaac F. Silvera.  publicat a la revista Science. Continua la lectura de Vuit dècades després, l’hidrogen es fa metall