Caixa negra

No som més que una coctelera d’electrons dins de de la qual s’agita l’ànima.

Aquesta és la frase que destaca d’aquest article.No sabem si parlem de física o de filosofia, potser algun dia descobrim que són la mateixa matèria o la mateixa idea. Aquest article, no és una notícia científica , sinó una reflexió, que ja ens va bé de tant en tant.

L’experiment del gat de Schrödinger o paradoxa de Schrödinger és un experiment imaginari concebut en 1935 pel físic austríac Erwin Schrödinger per exposar una de les interpretacions més contraintuitivas de la mecànica quàntica.

Erwin Schrödinger planteja un sistema que es troba format per una caixa tancada i opaca que conté un gat al seu interior, una ampolla de gas verinós i un dispositiu, el qual conté una sola partícula radioactiva amb una probabilitat de 0.5 de desintegrar-se en un temps donat , de manera que si la partícula es desintegra, el verí s’allibera i el gat mor.

En acabar el temps establert, la probabilitat que el dispositiu s’hagi activat i el gat estigui mort és de 0.5, i la probabilitat que el dispositiu no s’hagi activat i el gat estigui viu té el mateix valor. Segons els principis de la mecànica quàntica, la descripció correcta del sistema en aquest moment serà el resultat de la superposició dels estats «viu» i «mort». No obstant això, una vegada que s’obri la caixa per comprovar l’estat del gat, aquest estarà viu o mort.

Passa que hi ha una propietat que posseeixen els electrons, de poder estar en dos llocs diferents al mateix temps, podent ser detectats pels dos receptors i donant-nos a sospitar que el gat està viu i mort alhora, el que es diu Superposició. Però quan obrim la caixa i vulguem comprovar si el gat segueix viu o no, pertorbarem aquest estat i veurem si el gat està o viu, o mort.

Aquí radica la paradoxa. Mentre que en la descripció clàssica del sistema el gat estarà viu o mort abans que obrim la caixa i comprovem el seu estat, en la mecànica quàntica el sistema es troba en una superposició dels estats possibles fins que intervé l’observador, el que no pot ser possible pel simple ús de la lògica. Aquesta és la caixa a la qual es refereix el títol de l’article. 

És a dir, segons la física quàntica el dubte de Hamlet no té sentit perquè es pot ser i no ser al mateix temps…Potser això ens ajudi també a entendre les grans paradoxes de la vida.

http://elpais.com/elpais/2017/01/13/opinion/1484319052_432428.html Continua la lectura de Caixa negra

El problema elèctric a Espanya

Aquests dies tothom comenta i parla sobre el preu de la electricitat. Molts analistes surten per la tele i opinen sobre les causes d’aquest increment, entre elles la trampa de la factura elèctrica on existeix una part fixa incrementada gràcies al govern del PP (per la qual cosa encara que consumeixis poc la factura puja lo seu) i l’altre la del preu que es fixa de forma marginalista (és a dir el que paguem en cada moment per la energia generada és el cost de la més cara produïda…). Aquestes dues causes existeixen, però hi ha una sèrie de causes no visibles – ignorades o manipulades – que també expliquen el perquè d’aquest increment en el cost de la electricitat.

Aquestes causes invisibles o degudament manipulades, queden exposades en el darrer post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/01/descendiendo-desde-el-cenit-el-problema.html). Poder, com molt bé diu l’autor al final del post, fora bo entendre que “es indispensable hacer un análisis tranquilo y sosegado, pero sobre todo objetivo.” Cal recordar que el món que ve, el món post zenit funciona de manera diferent a com funcionava abans. Cal ser conscient d’això per tal de prendre decisions sobre que fer cara al futur. Continua la lectura de El problema elèctric a Espanya