El gegant nuclear francès fa aigües i afecta la nostra factura de la llum

Tot i l’alt nivell de sofisticació dels sistemes de seguretat de les centrals nuclears el component humà sempre té certa repercussió. Davant d’un imprevist o en la gestió d’un accident nuclear no es pot garantir que les decisions preses pels responsables siguin sempre les més apropiades.

L’accident nuclear de Txernòbil és, de moment, el pitjor accident nuclear de la història. Una successió de decisions equivocades pel personal que gestionava la central va acabar causant una forta explosió nuclear. En el cas de l’accident nuclear de Fukushima, un cop produït l’accident, l’actuació del personal encarregat de gestionar-va ser molt qüestionada.

Un desavantatge important és la difícil gestió dels residus nuclears generats. Com s’explica en el article d’ahir sobre la difícil Ubicació del magatzem en la localitat de Villar de Cañas “Salvar l’ATC”

Però un gran problema és que els reactors nuclears tenen data de caduciad.  Pasada aquesta data s’han de desmantellar, de manera que en els principals països de producció d’energia nuclear, per mantenir constant el nombre de reactors operatius s’haurien de construir aproximadament 80 nous reactors nuclears en els pròxims deu anys. Aquest és un gran problema a Europa.

A França el 75% de l’electricitat és d’origen nuclear. Per problemes de seguretat, d’un total de 58 centrals nuclears, han estat parades fins a 21, generant un dèficit d’oferta al país veí i forçant l’augment de la importació. La situació de les nuclears franceses està afectant la factura de la llum espanyola.

Com explica l’article, el mes d’octubre la premsa espanyola assenyalava que el tancament de nuclears franceses suposaria un augment de l’ordre del 6% en la nostra factura de la llum. El motiu és una major exportació d’electricitat des d’Espanya a França i un ajust dels preus a l’alça en ser més cara l’electricitat a França que a Espanya
Continua la lectura de El gegant nuclear francès fa aigües i afecta la nostra factura de la llum

La superfície marina tant calenta com en la darrera era interglaciar

Doncs si, desprès de grans esforços l’objectiu s’està aconseguint. Gràcies a l’ús massiu de combustibles fòssils, de l’agricultura i ramaderia intensives,d’una depredació sense límits de qualsevol recurs i de menystenir a qualsevol indret i/o ambient de Gaia, la temperatura dels oceans ha assolit els mateixos valors que tenia ara fa uns 125000 anys. En aquestes dades la temperatura mitjana dels oceans era semblant a la que s’ha detectat en el període comprés entre 1995 a 2014 (tenint en compte que l’any passat va ser el més calorós de la història recent, i que 2015 va ser-ho més que 2014… la situació sempre pot arribar a més temperatura).

Durant el darrer període d’interglaciació les capes de glaç de groenlàndia i l’antàrtida eren mes reduïdes que avui en dia i el nivell del mar estava de 6 a 9 metres per damunt del nivell actual. No sabem si això pot tornar a succeir però per aquest motiu ens estem esforçant, sense defallir, per millorar-ho amb el nostre model BAU de créixer-créixer. Cal persistir i no defallir per tal de millorar totes aquestes xifres i aconseguir fer de la Terra un ambient hostil per a la vida humana. We can….. Continua la lectura de La superfície marina tant calenta com en la darrera era interglaciar