Pels defensors de que la energia nuclear és la solució als nostres problemes energètics, que encara n’hi ha que ho defensen, penjo avui aquest post. Ja hem comentat en altres posts que la energia nuclear tant sols produeix energia elèctrica i que per tant no és la solució als nostres problemes de transport (al menys mentre no s’electrifiqui tot…..i els camions, necessaris avui en dia per fer arribar i transportar recursos de tot tipus, no poden anar amb bateries). També hem comentat que NO és cert que no emeti CO2. L’emet, i en concentracions grans, durant la mineria, processat del mineral, elaboració de les barres de combustible, construcció de la central, transport de material i transport dels residus (i no tenim en compte la construcció del magatzems i la gestió dels mateixos). Hem comentat també el problema dels residus i, com no, la diferència entre un accident en una central nuclear i una central de cicle combinat o de carbó (tant en termes de durada dels efectes, com en els econòmics i afectats).
Avui, penjo un article de Ugo Bardi (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/01/peak-uranium-future-of-nuclear-energy.html ) sobre el pic de l’Urani. Si, senyors defensors de la energia nuclear, si…….també s’acaba l’urani. I si ja la TRE de la energia nuclear era baixa i, a més, és una energia que necessita d’un recolzament explícit i demandat dels ens públics per part de les cies privades (per garantir el pagament de les responsabilitats en cas d’accidents; veure el cas de Fukushima o de Chernòbil on els diners per reparar els danys han sortit de l’estat (o sigui de tots els ciutadans d’aquests països i, en el cas de Chernòbil i el seu embolcall extern de tots els ciutadans europeus…)), ara li afegim el fet de que dins de no res no hi haurà prou urani.
En el cas de l’article d’avui cal destacar del mateix els següents paràgrafs:
- Encara que hi ha un renovat interès per l’energia nuclear, es tracta d’un recurs mineral que existeix en quantitats limitades
- Cal recordar que tot el parc de camions existent no pot anar amb electricitat, que és el que produeix una central nuclear. No de moment. I no sembla factible poder substituir un parc de més de 1000 milions de camions en un temps raonable abans de que els problemes energètics ens afectin.
- Des dels anys 50 s’era conscient de que els recursos nuclears existents no podien donar lloc a una era nuclear més enllà d’unes poques desenes d’anys.
- Els reactors reproductors (els breeders), que suposadament generen més material fisible en el combustible del que consumeixen i que es venien com la solució de futur, no han resultat ni econòmicament viables ni segurs davant de fallides i accidents.
- Les dades més recents mostren que la mineria del urani tant sols garanteix avui en dia el 80% de les necessitats d’aquesta indústria. La resta prové de l’urani que s’extreu dels arsenals nuclears desmantellats de les potències nuclears. Tot i ser aquests arsenals grans, l’urani present en ells també és finit.
- Mirant les anàlisi fetes pels diferents grups (veure Fig.1.), podem veure com el pic de l’urani es pot ubicar entre el 2015 i el 2025.
Fig. 1. Oferta i demanda de Urani fins al 2030 (extret de http://energyskeptic.com/2017/peak-uranium-from-ugo-bardis-extracted/uranium-supply-and-demand-to-2030-ugo-bardi/)
- Aquest declivi en la producció d’urani farà impossible l’obtenció d’un increment significatiu en la potència elèctrica subministrada per l’energia nuclear en les properes desenes d’anys.
Per tant, si bé cal diversificar al màxim les fonts energètiques cara a garantir una oferta energètica futura davant del declivi dels combustibles fòssils, la aposta hauria d’anar encaminada vers la potenciació de les energies renovables – dins d’aquestes les menys tecnificades i per tant de més fàcil manteniment i reposició – i al decreixement del consum energètic i en general de la majoria de recursos.