9 milions d’espanyols soporten nivells de sorolls superiors als recomanats per la OMS

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/nueve-millones-espanoles-soportan-niveles.html), podem veure que el soroll és un problema greu a la península Ibèrica. De fet la defensora del poble ja ha hagut d’intervenir en més de 14 ciutats per l’esmentat problema.

La OMS proposa que per qüestions de salut – el soroll afecta al sistema nerviós, a la son, al tracte digestiu i a l’aparell auditiu – no se superin els 65 decibels durant el dia i els 55 durant la nit. En el cas de la ciutat de Vigo, el 54% de la població esta exposats a nivells superiors als 65 decibels durant el dia i 71% a més de 55 decibels durant la nit. En la ciutat de Madrid tant sols un 4% esta exposat a nivells superiors als 65 decibels durant el dia i més d’un 14% a nivells superiors als 55 decibels durant la nit.

Després de la ciutat de Vigo, que és la més sorollosa, tenim altres ciutats com Girona, Barcelona, Logroño, Castelló de la Plana, A Corunya i Getafe. En tots els casos la font principal de soroll és el trànsit rodat (cotxes, camions, motos…). Altre font important de soroll en les ciutats la constitueixen els avions que aterren en els diferents aeroports (sent el més sorollós el de Madrid).

Des de fa anys els ajuntaments han de tenir un mapa del soroll. En aquest surten reflectits els nivells de soroll en cada zona del municipi, de forma que cara a la planificació del poble o ciutat es tingui en compte. El problema rau en el fet que en la majoria de casos aquest mapa dorm en un calaix sense que ningú li faci cas. Continua la lectura de 9 milions d’espanyols soporten nivells de sorolls superiors als recomanats per la OMS

El que vam veure a Madagascar

El canvi climàtic, causat, de manera desproporcionada per les emissions de carboni, sembla estar darrere d’una greu sequera que ha portat els cultius a fer-se malbé en set països del sud d’Àfrica. El resultat és la malnutrició aguda d’1,3 milions de nens de la regió, segons les Nacions Unides. El canvi climàtic  és tan tangible com les seves víctimes. La situació ha estat particularment greu a Madagascar. Les famílies estan morint de fam lentament a causa de que les pluges i els cultius han fracassat en els últims anys. Estan obligats a menjar cactus i fins i tot roques o cendres. Les Nacions Unides estimen que prop d’un milió de persones a Madagascar necessiten assistència alimentària d’emergència. La injustícia bàsica és que els països rics produeixen el carboni que està devastant les persones empobrides de Madagascar a Bangla Desh

Nicholas Kristof viatja a Madagascar, regió afectada per la sequera, per veure per si mateix la crisi que es desenvolupa .  Aquest és el vídeo i l’article que va fer al New York Times.

Per ADAM B. Ellick, BEN C. Solomon i Nicholas Kristof 6 gener 2017 | 07:18

Es pot veure l’article complert a

https://www.nytimes.com/2017/01/06/opinion/sunday/as-donald-trump-denies-climate-change-these-kids-die-of-it.html?_r=0 Continua la lectura de El que vam veure a Madagascar