L’embassament de Yesa

Yesa és un municipi navarrès ubicat en la comarca de Sangüesa, a uns 48 km de Pamplona. Des de fa anys és l’escenari d’una lluita entre els partidaris de la no construcció de l’embassament (la plataforma Yesa+NO) i la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) i el MAPAMA (Ministeri d’Agricultura i Pesca).

En l’actualitat, tal i com podem llegir en un article publicat en el diari digital “Kaos en la red” (veure http://kaosenlared.net/las-laderas-de-la-presa-de-yesa-aumentan-el-movimiento/), els vessants de l’embassament s’estan movent. Aquest desplaçament, ja predit pels geòlegs de la Universitat de Saragossa (Antonio Casas) i de Navarra (Antonio Aretxabala), així com d’altres, pot arribar a ser inclús més ràpid i caòtic. De moment les urbanitzacions i infraestructures viàries del voltant dret es veuen afectades. A més la situació podria encara empitjorar si les esllavissades omplissin parcialment l’embassament ja que llavors es podria  posar en perill les poblacions ubicades al voltant.

Porten gastats 200 milions d’euros en l’embassament i es preveu que l’obra, la faraònica obra que és inviable, acabi costant una quantitat de 400 milions en total. Milions que no seran suficients ja que periodicament s’hauran de gastar més per garantir l’estabilitat dels vessants i milions que caldrà pagar de més per subsanar els problemes que ja han aparegut. La pregunta és obvia: Perquè no es fa cas dels informes dels experts consultats? i és més, perquè cal gastar més diners públics (de tots) en una obra que ja se sap d’entrada que no funcionarà?

Després, si l’embassament cedeix i hi ha morts aigües avall, sempre podrem recórrer a la paraula catàstrofe. Com quan va succeir la catàstrofe del camping “Las nieves” a Bielsa (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Riada_del_camping_de_Biescas), on més de 80 persones van perdre la vida i on els informes geològics advertien de la no idoneïtat i perill de la seva ubicació. Però ja se sap que per aquestes terres i conrades tant sols es posa fil a l’agulla quan hi ha morts. Continua la lectura de L’embassament de Yesa

Primera imatge d’una galàxia amb doble anell i nucli no connectats

Les galàxies es mostren en el cel nocturn en una gran varietat de formes. Les seves semblances i diferències marquen diferents pautes en el seu desenvolupament.

En aquest sentit, la col·lisió entre dues o més galàxies amb una forma i estructura determinades pot desembocar en una galàxia molt més gran i amb una forma totalment diferent. Va ser a partir d’aquestes col·lisions que el 1936 l’astrònom nord-americà Edwin Hubble va efectuar una classificació detallada dels diferents tipus de galàxies que es podien observar.

Aquesta classificació anomenada Seqüència de Hubble o Diagrama Diapasó, ha sigut la base sobre la qual s’han formulat les posteriors classificacions proposades per diferents astrònoms al llarg del segle XX i XXI.

En la Seqüència de Hubble hi podem distingir 4 grans grups: les galàxies el·líptiques, les galàxies espirals, les galàxies lenticulars i les galàxies irregulars.

Hi ha un altre tipus, les galàxies tipus Hoag: són nuclis rodons envoltats per un anell circular, sense res que els connecti visiblement. Menys del 0,1% de totes les galàxies observades són galàxies tipus Hoag.

L’article explica perquè amb els coneixements actuals és impossible saber com es van formar els anells d’aquesta galàxia en particular…. Continua la lectura de Primera imatge d’una galàxia amb doble anell i nucli no connectats