L’aigua al rerafons

L’accés a l’aigua és i hauria de ser un dret fonamental per a tothom. En el món cada dia moren milers de persones per beure aigües contaminades. En molts llocs no tenen prou aigua per a les seves necessitats. En d’altres l’aigua es malbarata. La seva distribució no es igual a tot arreu i, a més, el canvi climàtic agreuja en molts casos el problema.

Avui en el diari “Público” poden llegir-se dos articles que tenen en comú l’aigua.

En el primer podem veure com a Múrcia 160000 persones no poden beure aigua de la aixeta amb garanties (veure http://www.publico.es/sociedad/murcia-recomienda-160-000-residentes.html) per estar aquesta contaminada per trihalometans (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Trihalometano). Aquests compostos es generen quan es potabilitzen, de manera defectuosa, aigües carregades en matèria orgànica. El més usual és que la Cia encarregada de la potabilització no faci una correcta filtració i separació de la matèria orgànica de manera que al afegir clor aquest es combina amb la matèria orgànica i s’originen els trihalometans. Sovint, si la l’encarregada de fer la potabilització és una Cia privada es prioritzin els guanys al màxim i es deixin de banda les despeses de manteniment de les instal·lacions, entre elles les encarregades del filtratge (que son cares). El resultat son episodis com l’esmentat en l’article.

En el segon article (veure http://www.publico.es/sociedad/goteo-vez-mas-intenso-remunicipalizaciones.html), podem veure com cada vegada més municipis remunicipalitzen el servei d’aigües. La raó es que davant de la pretesa millora que suposa la gestió privada, raó que argumenten sobretot els neoliberals, la gestió pública és més efecient i molt més barata. Sorprenent?… Doncs no. A Anglaterra els estudis fets sobre la sanitat pública vs sanitat privada demostren el mateix. El problema és que els mass media – controlats per les elits neoliberals – no comenten ni fan publicitat d’aquests estudis. Ans al contrari…. tant sols expandeixen el mateix missatge: lo privat funciona sempre millor que lo públic. Ara sembla que la realitat, com sempre tossuda, demostra el contrari ja que en tot el món s’està produint aquesta tendència a remunicipalitzar un servei bàsic com és el de l’aigua.

Poder fora bo aprendre i repetir-ho en camps com el sanitari i el de l’educació. Camps on els nous tractats del TTIP, TISA, CETA i demés – els cavalls de troia neoliberals – volen fer privatitzacions. Privatitzacions que com sempre volen donar beneficis a les elits, deixant les pèrdues per a la població. La socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys (quelcom del que alguns presidents de clubs de futbol, per posar un exemple, en saben un munt). Continua la lectura de L’aigua al rerafons

Enllaç entre dues estrelles de la química: grafè i porfirina

Com hem comentat altres vegades, a partir del carboni s’aconsegueix el grafè. Aquest material sorgeix quan petitíssimes partícules de carboni s’agrupen de forma molt densa en làmines de dues dimensions molt fines (tenen la mida d’un àtom), i en cel·les hexagonals. La seva estructura és similar a la que resulta de dibuixar una bresca d’abelles en un full com  una superfície plana, de dues dimensions, com el grafè. El grafè s’obté a partir d’una substància abundant en la naturalesa, el grafit.

Malgrat que el grafè es coneix des de la dècada de 1930, va ser abandonat per considerar-lo massa inestable. No va ser fins molts anys després, el 2004, quan els científics d’origen rus Novoselov i Geim van aconseguir aïllar-lo a temperatura ambient. Aquest descobriment no va ser intranscendent, ja que gràcies a ell van obtenir el Premi Nobel el 2010.

És un material molt dur, resistent, flexible i molt lleuger; el que permet modelar segons les necessitats de cada cas. Condueix molt bé tant la calor com l’electricitat; i roman en condicions molt estables quan se’l sotmet a grans pressions.

Per altra banda, per a l’existència de la vida com la coneixem, són indispensable les biomolècules, les quals agrupem en carbohidrats, proteïnes, lípids i àcids nucleics. A part,  hi ha altres molècules que, si bé no estan classificades dins d’aquests grups, també són de gran importància en diversos processos bioquímics que donen lloc a aquesta. Un d’aquests grups són les porfirines, la seva estructura i característiques les fa un grup de molècules indispensables per a la vida, a més, són més comuns del que sembla. Entre els compostos més coneguts d’aquest grup hi ha la clorofil·la i el grup hemo.

Hi ha porfirines que són compostos complexos ja que el macro cicle en aquests, s’uneix a metalls per mitjà d’enllaços covalents coordinats. Els complexos entre ions metàl·lics i els lligands de porfirina estan compresos entre els mes importants compostos que contenen metalls en els sistemes biològics. L’accessibilitat de la porfirina i els seus anells derivats és un dels factors que permet als sistemes biològics captar i modificar per als seus propòsits, les propietats d’òxidació, reducció i coordinació dels metalls. Per aquesta propietat ells anells proteics que formen part de la clorofil·la són essencials per a la fotosíntesi en les plantes, i de l’hemoglobina, encarregada de transportar l’oxigen a la sang dels animals.

La unió del grafè i la porfirina permetrà fer-lo servir en el camp de l’electrònica molecular -on els circuits electrònics estan compostos per unitats moleculars-, així com en processos catalítics amb els quals s’acceleren multitud de reaccions químiques, i en el desenvolupament de nous sensors de gasos

Entre les diferents investigacions fetes, i factibles aplicacions per a dispositius creats amb l’electrònica molecular, podem trobar: dispositius com els díodes orgànics emissors de llum (OLED per les sigles en anglès), transistors orgànics d’efecte camp (OFET per les sigles en anglès) o panells solars orgànics, molt importants avui en dia, donat que les energies renovables tenen un paper molt important en el nostre dia a dia. Continua la lectura de Enllaç entre dues estrelles de la química: grafè i porfirina