L’escalfament global amenaça amb col·lapsar ciutats a Rússia

Els efectes col·laterals del canvi climàtic no han fet més que començar. Els óssos polars no són els únics que es poden quedar sense el seu habitatge .Científics han advertit sobre el risc d’ensorrament que corren els edificis construïts sobre permafrost -sòl sempre congelat- a causa del clima.

Els autors conclouen: “Això pot tenir un efecte devastador en les ciutats construïdes sobre el permafrost”. La descongelació del permafrost “pot conduir potencialment a la deformació i al col·lapse de les estructures”.

L’estudi va examinar quatre ciutats i regions de Sibèria en detall, tot dins del 63 per cent del territori rus que abasta el permafrost. El treball va ser finançat per la Fundació de Ciència Russa i la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units. Continua la lectura de L’escalfament global amenaça amb col·lapsar ciutats a Rússia

2017, any decisiu per a la energia nuclear a Espanya

Mentre a Espanya al llarg del 2016 hi havia un suposat desgovern amb diferents eleccions, la suposada pèrdua del bipartidisme i baralles polítiques constants, sota l’ombra – per variar – la indústria nuclear seguia fent de les seves.

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=221159), podem llegir com la indústria nuclear va aconseguir treure partit de la situació política. De fet, van seguir difonent el seu missatge de la necessitat de potenciar la energia nuclear per combatre el canvi climàtic i garantir energia davant la suposada davallada progressiva dels combustibles fòssils. Ambdós missatges són falsos com ja hem anat escrivint en altres posts. El primer pel fet que durant la mineria dels compostos d’urani, processament dels mateixos, preparació de les pastilles de concentrat, construcció de les centrals, gestió de residus i elaboració de diferents components, s’emet una quantitat de CO2 igual o superior als suposats guanys un cop es procedeix a fisionar el combustible nuclear i obtenir electricitat. El segon perquè els compostos d’urani també experimentaran un pic en relativament poc temps (pic que fins i tot l’agència internacional d’energia admet).

Però el millor que han aconseguit pels seus interessos ha estat l’allargament de la vida de les centrals nuclears fins als 60 anys, contravenint totes les qüestions de sentit comú sobre al seguretat nuclear i dues decisions més que es van prendre el 30 de Novembre en el si del CSN. La primera va ser la desvinculació de les revisions períodiques de seguretat de cada redactor (fetes pel CSN) de la concessió de llicència que atorga el govern. La segona decisió del CSN suposa que de facto el futur dels reactors serà competència exclusiva de les empreses, de la indústria nuclear i dels seus seguidors (i que la societat no té res que opinar sobre assumptes pels que no té competències).

Mentre no hi hagi un canvi important en la situació, els canvis esmentats suposaran que el CSN passarà a ser un organisme subordinat a la indústria nuclear i que en cas de tancament d’una central nuclear les empreses (Enel-Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa) poden reclamar una indemnització.

El que ja anem dient sempre: “Privatització dels guanys i socialització de les pèrdues”. Guanyen pocs i perden molts. La salut, el medi ambient i la seguretat subordinats als interessos econòmics de les oligarquies de sempre. Continua la lectura de 2017, any decisiu per a la energia nuclear a Espanya