Podem, però tant sols si sabem com

Interessant article de Margarita Mediavilla – investigadora del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid – i publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/consumo_6_604799517.html).

En ell reflexiona sobre el poder que tenim els consumidors a l’hora de decidir quins aliments posem a la taula. Som el que mengem. I allò que mengem transforma i molt la nostra societat. No és el mateix apostar, els que poden, per productes de proximitat i produïts de forma ecològica que apostar per productes produïts per l’agricultura industrial o convencional on la proximitat i l’ecologia ni importen ni se les espera.

De tot l’article destaco dos fragments per la seva importància i encert:

“Intentamos resolver nuestros problemas con las herramientas habituales de la política: manifestaciones, conferencias, artículos de opinión… Pero en muy escasas ocasiones bajamos a actuar en la economía que sustenta la política, y menos en el mundo físico que sustenta la economía. Y es que nuestros problemas políticos tienen más que ver con lo que cada día compramos, comemos y quemamos que con lo que cada cuatro años votamos.”

” Si las personas que todavía podemos comprar responsablemente no hacemos uso de nuestro poder, la concentración empresarial continuará y, en unas décadas, nos podemos encontrar en un mundo muy similar a los esos latifundios en los que los trabajadores están obligados a comprar en los almacenes de la empresa que los emplea y pagar los precios abusivos que ésta impone, lo que les convierten en esclavos de facto que apenas pueden satisfacer sus necesidades mínimas.”

Podem, però aquest podem té un preu. Poder és hora de valorar el que paguem respecte al que aconseguim pel bé comú (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Bien_común). Continua la lectura de Podem, però tant sols si sabem com

Petjades d’oxigen terrestre a la Lluna

Un grup de científics japonesos ha detectat que el vent solar de partícules energètiques arriba a la superfície lunar de manera contínua. L’anàlisi assenyala que el vent solar de partícules energètiques arriba a la superfície de la Lluna de manera contínua, amb excepció de cinc dies en cada òrbita lunar, quan el camp magnètic de la Terra se situa entre el Sol i la Lluna i desvia aquestes partícules.Durant aquests dies, indiquen els experts de la Universitat japonesa d’Osaka, els ions (àtoms que tenen una càrrega elèctrica) d’oxigen arriben a la Lluna. L’estudi s’ha publicat aquesta setmana a la revista Nature Astronomy.

A causa de que l’oxigen de la Terra és generat per la biosfera, aquest resultat suggereix que la Lluna ha estat contínuament «contaminada» per substàncies generadores de vida durant bona part de la seva història, afegeixen els científics. Això vol dir, també, que l’antiga atmosfera de la Terra pot estar preservada a terra lunar. Continua la lectura de Petjades d’oxigen terrestre a la Lluna

Trump i l’alimentació

Avui Trump està en la ment de molta gent degut a la seva última mesura sobre el veto migratori (veure http://www.eldiario.es/internacional/Bruselas-reacciona-cautela-migratorio-Trump_0_607190011.html), o bé sobre el seu pretès mur en la frontera amb Mèxic.

Però el que poca gent sap és el que hi ha darrera de Trump. Perquè Trump no ha arribat al poder perque si. Ha arribat, al igual que tots els presidents dels USA, per un seguit d’interessos que ara esperen “cobrar” amb interessos la seva ajuda.

En un article publicat a “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=222251), podem llegir com les seves polítiques afectaran a l’alimentació. I no sols a l’alimentació dels estadounidencs sinó a la de tot el món. Empreses com Monsanto i Bayer estan a l’aguait de poder dur a terme la seva fusió (i altres com Syngenta, Du Pont…etc, també seguiran el camí). Molts bancs estan pendents de poder negociar amb les terres de conreu, el nou dorado de l’especulació. Molts dels immigrants que treballen sense papers (veure https://www.youtube.com/watch?v=gR1WyiLaDOU) veuran les seves vides també afectades….

Tenint en compte les previsions de la FAO, gens optimistes sobre els problemes alimentaris a curt termini de la humanitat, tot el que llegim realment espaordeix l’ànim. És el neoliberalisme pur i dur sense cap màscara. Neoliberalisme que veu en les necessitats bàsiques com l’alimentació, la sanitat, l’educació i la vivenda, una font d’ingressos per explotar i obtenir guanys sense cap mena d’ètica.

Continua la lectura de Trump i l’alimentació

Aire tòxic en el món sencer

“Beijing, Londres, Ciutat de Mèxic, Nova Delhi i París estan entre les ciutats que han cridat l’atenció per les seves perillosament alts nivells de contaminació atmosfèrica a 2016, però no són les úniques. L’Organització Mundial de la Salut ha confirmat que el 92% la població urbana del món viu en ciutats on l’aire és tòxic.

Els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut estan ben documentats. Però ara, noves proves suggereixen un vincle entre la contaminació de l’aire i la demència i / o la malaltia d’Alzheimer, davant la sola l’exposició a la mala qualitat de l’aire equivalent a fumar passivament 6 cigarrets al dia.

Les investigacions del Banc Mundial van estimar que el cost econòmic global de les morts relacionades amb la contaminació atmosfèrica seria de 210.000 milions d’euros en pèrdua d’ingressos laborals (el 2013) i més de 5 bilions en pèrdues de benestar.

La sensibilització sobre les causes i efectes de la contaminació atmosfèrica és un tema fonamental, ja que cada un dels habitants del planeta, no només som víctimes, sinó també contribuents al problema.

http://www.ecoticias.com/co2/131799/Aire-toxico-mundo-entero

No se salva nadie

Un estudio realizado en la India encontró que 41 de sus ciudades que tienen una población de más de un millón de personas se enfrenta a una mala calidad del aire en casi el 60 por ciento del total de días vigilados. Tres ciudades: Gwalior, Varanasi y Allahabad, no tuvieron ni un solo día del año pasado un aire medianamente respirable. En Europa, se encontró que alrededor del 85 por ciento de la población urbana está expuesta a partículas nocivas finas, las denominadas PM2.5 y que ello ha ocasionado alrededor de 467.000 muertes prematuras en 41 países europeos.

En el continente africano, el aire sucio fue identificado como la causa de 712.000 muertes prematuras, más que las que se producen por consumir agua en malas condiciones (542.000), por malnutrición infantil (275.000) o por falta de saneamiento adecuado (391.000). En América del Norte se da la paradoja de que están algunas de las ciudades más limpias del mundo, como Toronto o Vancouver y también existen zonas como Denver o Washington, donde los índices de contaminación llegan a cifras inauditas y las políticas Trump no parece que vayan a solucionar nada.

América del sur tampoco se salva de esta problemática. Santiago de Chile presenta niveles de contaminación de una alta peligrosidad y es una preocupación mayor del gobierno nacional y regional controlar las emisiones de gases. Sin embargo, no todas son malas noticias: 74 de las principales ciudades chinas han experimentado desde 2014, una disminución bastante notable de las concentraciones promedio anuales de partículas tóxicas, dióxido de azufre y dióxido de nitrógeno, aunque la “guerra contra la contaminación del aire” del gobierno chino ha recibido críticas de todas partes.

Riesgos de salud Los efectos de la contaminación atmosférica sobre la salud están bien documentados. Pero ahora, nuevas pruebas sugieren un vínculo entre la contaminación del aire y la demencia y/o la enfermedad de Alzheimer, ante la sola la exposición a la mala calidad del aire equivalente a fumar pasivamente seis cigarrillos al día. Pero no solo es perjudicial la polución ambiental de forma directa, sino que se ha comprobado que cuanto más altos sean los índices de smog, también aumentó la cantidad de accidentes de tránsito porque los contaminantes que distraen a los conductores, causándoles ojos acuosos y picazón en la nariz.

La contaminación atmosférica es responsable de la muerte de 600.000 niños menores de cinco años cada año. Las minorías étnicas son más propensas a estar expuestas a altos niveles de contaminación que otros grupos. La contaminación atmosférica también afecta al clima regional, lo cual incide en la disponibilidad del agua y en la conservación y productividad de los ecosistemas. Un ejemplo de esta situación es el derretimiento de los glaciares en las mesetas del Himalaya y del Tíbet.

El carbono negro es una materia en forma de partículas creada a través de la quema de combustibles fósiles (como el diésel) y la biomasa que cuando se deposita sobre la nieve y el hielo oscurece las superficies, lo que resulta en una mayor absorción de la luz solar y una fusión más rápida. Las investigaciones del Banco Mundial estimaron que el costo económico global de las muertes relacionadas con la contaminación atmosférica sería de 210.000 millones de euros en pérdida de ingresos laborales (en 2013) y más de 5 billones en pérdidas de bienestar.

La OCDE predijo que los costos sanitarios globales relacionados con la contaminación atmosférica aumentarán de 21.000 millones de euros en 2015 a 176.000 millones en 2060, año para el cual se prevé que el número de días laborales perdidos que afectan la productividad laboral ocasione pérdidas por 3.700 millones (casi tres veces la cifra actual).

Aire creativo En 2016, en Londres, cientos de palomas se equiparon con sensores de contaminación y transmitían los datos directamente a una cuenta de Twitter, para crear conciencia sobre la polución del aire de la capital del Reino Unido. Otras innovaciones incluyeron el desarrollo de un inhalador barato de venta libre que protege los pulmones contra la contaminación del aire y la instalación de una torre de siete metros de altura en Beijing, que aspira los contaminantes del aire.

La sensibilización sobre las causas y efectos de la contaminación atmosférica es un tema fundamental, ya que cada uno de los habitantes del planeta, no sólo somos víctimas, sino también contribuyentes al problema. En muchas ciudades de todo el mundo se están llevando a cabo diferentes proyectos, que pretenden concienciar a los habitantes de la cantidad de responsabilidad que les compete en cuanto a contaminar y cuáles son los riesgos reales de dicha polución.

Fuente: medio ambiente

L’engany de l’hidrogen metàl·lic

Ara fa uns dies, aquest bloc es feia ressò de l’anunci d’una troballa que havia de canviar el món: l’hidrogen metàl·lic (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/27/vuit-decades-despres-lhidrogen-es-fa-metall/). Ara resulta, com ja ha succeït altres cops, que sembla ser que va ser un error. Ho podem llegir en un article publicat per Ugo Bardi en el seu Blog Cassandra’s Legacy (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/01/another-defeat-for-science-metallic.html).

La història va començar quan un grup de científics de Harvard va col·locar una mostra d’hidrogen dins d’una enclusa i el van comprimir a altes pressions. En algun moment van veure una cosa brillant que apareix i van arribar a la conclusió de que era hidrogen metàl·lic. Immediatament després, es va procedir a publicar la seva història amb tot un seguit d’afirmacions extravagants associades de naus espacials, l’alquímia, vehicles ultra-eficients, imants superpotents…etc. Un altre cop un descobriment apte pels cornucopiants ja que havia de salvar a la humanitat de tots els seus mals…..

Però el problema és que en ciència hi ha una sèrie de principis bàsics en l’experimentació que no han complert:

a. L’experiment ha de ser repetible per altres grups de científics (per poder contrastar)

b. Cal sempre fer un assaig en blanc, una prova que permeti veure que el que has obtingut no es deu als aparells que has utilitzat

c. No es pot reclamar res pel qual no es té proves.

I aquests principis són els que no han complert i ara comencen a rebre les crítiques. Però el més important és la imatge que torna a donar la ciència, ja que no és la primera vegada que això succeix (veure per exemple  http://cassandralegacy.blogspot.com.es/search?q=e-cat). I el problema és que la percepció que comença a tenir la gent és de que els científics els enganyen, quan en realitat són tant sols uns pocs (que ho fan sovint per tal de guanyar diners per a les seves investigacions i interessos). Continua la lectura de L’engany de l’hidrogen metàl·lic

Els deu rius més contaminats del món

Deia Jorge Manrique en “Coplas a la muerte de su padre : Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir……” Aquests rius, la majoria ja morts o portadors de la mort per l’alta contaminació que les nostres activitats provoquen, són la causa de la degradació – entre d’altres – dels nostres mars. En el cas de la conca mediterrània aquest fet és més que preocupant.

Per a molts els rius tant sols són cursos d’aigua on poden llençar els residus procedents de les seves activitats de forma que no els molestin més. No se’n adonen que el riu és un ecosistema viu del qual depenen una gran quantitat d’espècies inclosa la nostra. Una bona salut dels cursos fluvials garanteix una bona salut del medi ambient d’una zona o com a mínim l’existència d’una reserva gènica que pugui servir per recuperar una zona degradada.

Per altres els rius tant sols són un recurs amb el qual fer un bon negoci venent un aigua que hom necessita per viure. No importa que s’extregui més de la que es pot regenerar, ni tampoc importa respectar el cabal mínim que garanteixi que l’ecosistema fluvial podrà funcionar.

Si un es para a pensar, realment els nostres rius i les nostres vides estan units de forma semblant a una simbiosi. Malauradament una gran part de la població humana encara no ho ha entès tal i com podem llegir-ho en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/medio-ambiente/diez-rios-mas-contaminados-nuestro-planeta/20170126095021136052.html). Continua la lectura de Els deu rius més contaminats del món

L’error de càlcul que va deixar a dos estudiants de ciència en teràpia intensiva

Fa poc vaig estar en un tribunal del treball de recerca d’una alumna de batxillerat,  anava sobre matemàtiques, explicava en càlcul de probabilitats les expectatives de guanyar al casino, a la ruleta i als daus, diem que no eren moltes. Era clar i simple, pura lògica, ben estructurat, sense una paraula de més ni una de menys . Com deia John Louis von Neumann “Si la gent no creu que les matemàtiques són simples, és només perquè no es donen compte del complicat que és la vida. “

El càlcul ens envolta i regeix les nostres vides sense que ens n’adonem, només quan aquest falla és quan el trobem a faltar, com la majoria de les coses, fets i persones, quan no estan presents sentim que alguna cosa ens falta. D’altra banda Albert Einstein va dir que “no tot el que compta pot ser explicat” i “no tot el que pot ser explicat compte” i potser tingui raó, però el que està clar és que un error simple de càlcul pot costar moltes vides, com és el cas d’aquest article en qüestió:

http://www.bbc.com/mundo/noticias-38771381 Continua la lectura de L’error de càlcul que va deixar a dos estudiants de ciència en teràpia intensiva

Glaceres: un futur incert

Una glacera és una gruixuda massa de gel que s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, mostrant evidències de flux en el passat o en l’actualitat. La seva existència és possible quan la precipitació anual de neu supera l’evaporada a l’estiu. Gairebé el 70% de l’aigua dolça es troba congelada en glaceres.Des de mitjan segle XIX les glaceres han vingut retrocedint per causes diferents al desglaç natural. Això vol dir que les glaceres no arriben a recuperar el seu volum inicial en els mesos més freds, i any rere any van perdent cada vegada més gran terreny.

La causa principal d’aquests retrocessos és l’increment de la temperatura global i la disminució de precipitacions. L’abús de combustibles fòssils i l’activitat industrial segueixen sent els principals emissors dels gasos hivernacles que acceleren l’escalfament del clima.

Aquest desglaç provocarà inundacions en ciutats costaneres de tot el món, però el més lamentable és el desaprofitament de la tanta aigua dolça que està barrejant-se amb la sal.

Cap lloc de la terra s’escapa a l’acció del canvi climàtic, a l’increment de temperatura ocasionat per l’efecte hivernacle que canviarà la faç de la terra. Aquest és el cas de la zona glacera de l’Argentina. Continua la lectura de Glaceres: un futur incert

Canvi climàtic i intensificació dels events extrems a Europa

Segons un article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-eventos-extremos-se-intensifican-en-Europa-por-el-cambio-climatico), els events extrems (com onades de calor, sequeres, inundacions, tempestes, pujada del nivell de mar…) s’intensificaran de no fer res per tal de minvar els efectes del canvi climàtic. Les dades estan extretes del darrer informe de l’Agència Europea del mediambient (EEA).

En el cas dels països de sud i sudest d’europa, entre els quals es troba Espanya, els efectes seran particularment intensos. De fet s’espera un increment en les sequeres extremes, un major nombre d’incendis forestals, una extensió de malalties procedents d’altres zones, una pèrdua en la biodiversitat i en les collites, així com un impacte important en les economies de la zona. No fer res, negant l’evidència científica – tal com fan Trump i Rajoy – significa entrar en una espiral d’efectes cada vegada més greus pel medi ambient i els habitants dels països afectats.

Ja sabem que no podem aturar el canvi climàtic, però si sabem que podem minvar els seus efectes i que no ha estat un invent dels xinesos per tal d’afectar l’economia dels Estats Units. Si ens posem tant sols a mirar el costat econòmic, l’informe es concluent: “A todo esto se suman los costes económicos del cambio climático que pueden ser muy elevados. Los fenómenos extremos relacionados con el clima en los países miembros de la Agencia Europea de Medio Ambiente (AEMA) representan más de 400.000 millones euros de pérdidas económicas desde 1980.”  Poder els poders econòmics controlats per les elits europees comencin – veient aquestes dades – a entendre que es millor intervenir que no fer res….. poder. Continua la lectura de Canvi climàtic i intensificació dels events extrems a Europa

Vuit dècades després, l’hidrogen es fa metall

Resultado de imagen de tabla periodic imagen

La taula periòdica dels elements és una disposició dels elements químics en forma de taula, ordenats pel seu nombre atòmic (nombre de protons), per la seva configuració d’electrons i les seves propietats químiques. Quan estudiem la taula periòdica a l’ESO sempre distingim tres tipus d’elements, els metalls, els no metalls, els gasos nobles i només queda l’hidrogen (H) que sol considerar-se no metall.

Els metalls tenen certes propietats físiques característiques: a excepció del mercuri són sòlids en condicions ambientals normals, solen ser opacs i brillants, tenir alta densitat, ser dúctils i mal·leables, tenir un punt de fusió alt, ser durs, i ser bons conductors de la calor i l’electricitat

Els  no metalls són elements químics que són mals conductors del corrent elèctric i la calor, són molt fràgils pel que no es poden estirar ni convertir en una làmina.

Aquesta setmana, s’ha publicat que refredant i estrenyent molt les seves molècules, l’hidrogen es fa metall. És a dir, probablement és capaç de conduir l’electricitat i la calor.

Així que haurem de canviar la classificació dels elements i incloure-ho amb els metalls…

L’hidrogen metàl·lic pot ser un superconductor d’electricitat a temperatura ambient. Si tot això fos possible, les opcions serien immenses. “Si és estable a temperatura ambient, es podrien fabricar potents imants. Si és superconductor, es podria transportar energia elèctrica en una xarxa elèctrica sense dissipació. També s’ha predit que serà el propulsor de coets més potent i revolucionaria la seva fabricació si es pogués produir en grans quantitats “. És el que explica a Big Vang per correu electrònic l’autor principal de l’estudi, el professor Isaac F. Silvera.  publicat a la revista Science. Continua la lectura de Vuit dècades després, l’hidrogen es fa metall