Que passaria si deixéssim de reciclar?

Crec que tothom és conscient, recicli o no, de la importància de reciclar envasos domèstics i l’impacte positiu que té la separació de residus al nostre entorn. A poc a poc s’han anat imposant els diferents tipus de contenidors que envaeixen el nostre paisatge.

Al Nadal, quan el consum a les llars augmenta entre el 6 i el 8%, és un moment perfecte per a conscienciar-nos sobre la importància i les conseqüències del reciclatge.

Avui en dia el 82,7% de la població de Catalunya pot ser considerada ecofriendly (persona respectuosa amb el medi ambient), almenys pel que fa a la declaració dels seus hàbits en la separació de residus per al seu reciclatge. Encara queda gent que no realitza aquesta acció, però poc a poc el reciclatge s’ha fet un lloc en les nostres vides.

L’ article de la Vanguardia, ens fa la reflexió inversa a l’esperada:  que passaria si ara, tot això que hem aconseguit ho deixéssim de fer…? Continua la lectura de Que passaria si deixéssim de reciclar?

Ciutats i contaminació atmosfèrica

Com ja havíem dit en el darrer article sobre el tema de la contaminació atmosfèrica en les ciutats (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/28/madrid-i-lanticiclo/), no tant sols Madrid – en el cas d’Espanya – sobrepasa els límits permesos de NO2 i de Pss (partícules sòlides en suspensió). En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/contaminacion_del_aire-Madrid-ciencia_0_595991063.html), també Barcelona, Granada, València, Còrdova i Múrcia, sobrepassen amb escreix aquests límits.

Els principals contaminants de l’aire de les ciutats els pode visualitzar en la Fig. 1.

Fig. 1. Principals contaminants de l’aire de les nostres ciutats. Parlem de tipus primari quan es generen o produeixen de manera directa (p.exemple: la generació de CO per combustió de gasolina en un motor de combustió). Parlem de tipus secundari quan són el resultat de reaccions d’oxidació-reducció a partir d’altres compostos (p. exemple: l’ozó que es forma per acció de la radiació solar sobre el NO2 , veure Fig. 2)

Fig. 2. Formació del ozó troposfèric.

En el cas de les emissions de NOx (tant les de NO com NO2), ja vàrem dir que es produeixen per la combustió en els motors d’explosió dels nostres vehicles on en les calderes de les calefaccions a gasoil. Aquests gasos són tòxics per la nostra salut (provocant bàsicament problemes en l’aparell respiratori com bronquitis, irritacions del tracte respiratori, agreujament de l’asma i de les MPOC, irritacions oculars….etc) i la seva acció més o menys intensa depen de la seva concentració. A més, el NO2 contribueix a la generació del ozó troposfèric, sobretot en períodes d’alta insolació tal i com els que es produeixen durant els anticiclons.

Es consideren concentracions perilloses de NOx les superiors a 40 µg/m3 de mitjana anual i aquelles superiors  a 200 µg/m3 de mitjana en una hora. El color morat del casquet que es veu pel damunt d’algunes ciutats, i que contribueix al “skyline” que veiem quan ens aproximem per exemple a Barceloan, es deu als NOx (i altres gasos que es formen per reaccions secundàries). També cal recordar que els motors dièsel son els que més NOx produeixen (3 vegades més que un de benzina; també cal destacar que produeixen 29 vegades més NO2 per Km recorregut que un de benzina), raó per la qual volen limitar-ne el seu ús en moltes ciutats europees.

Les Pss, poden tenir diferents mides, sent més perjudicials quan més petites són . Així podem distingir entre:

Nom Mida
PM10 (partícules toràciques) ≤10 μm
PM2.5 (partícules respirables) ≤2.5 μm
PM1 ≤1μm
Ultrafines (UFP o UP) ≤0,1μm
PM10-PM2.5 (Partícules grolleres) 2.5 μm – 10 μm

En el cas de Barcelona, podem veure les fonts de producció de partícules en suspensió pèl que fa a PM10, PM2,5 i PM1 en la Fig. 3.

Fig. 3. Fonts de producció de Pss en la ciutat de Barcelona (durant el període 2003-2007). Podem veure com la major contribució de Pss prové dels sulfats i dels motors de combustió. En el cas dels sulfats aquests son produïts per les centrals tèrmiques, la calefacció a carbó….en general el que anomenem plantes de combustió no industrial.

Els efectes de les Pss en la nostra salut, com ja he dit, depenen de la seva mida (veure Fig. 4)

Fig. 4. Esquema on es pot veure fins a on arriben les diferents partícules en funció de la seva mida. Partícules més grans de 10 micres son retingudes pels pèls nasals. Partícules inferiors a 1 micra poden penetrar en el torrent sanguini.

Pel general podem dir que les concentracions elevades de Pss poden incidir en: sistema nerviós, aparell respiratori, en el sistema cardiovascular, en el sistema endocrí, en l’aparell reproductor, poden produir diferents tipus de càncer… A mesura que hi ha més trànsit hi ha més quantitat de Pss. A mesura que augmentem la velocitat d’un cotxe també produïm més Pss.

Pel que fa a la presència de SOx en les nostres ciutats (SO2 i SO3, a més de H2SO4 resultat de la combinació amb el vapor d’aigua), podem dir que aquests son produïts per la crema de carbó en centrals tèrmiques, en la combustió de carbó en calefaccions i en determinats processos industrials. La seva acció sobre la nostra salut incideix sobretot en el tracte respiratori i el ocular, sobretot en els bronquis.

Si a tot l’esmentat, afegim l’efecte de a inversió tèrmica que sovint es presenta en un període anticiclònic durant l’hivern (veure Fig. 4) i que dona lloc a una acumulació de gasos en les capes baixes degut a una no renovació de l’aire, el problema ja està servit.

Fig. 4. Esquema d’una inversió tèrmica. La no remoció de l’aire dona lloc a una alta concentració de contaminants i als problemes que avui en dia veiem en moltes ciutats.

Amb tot i com bé diu Xavier Querol (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Querol_Carceller) en l’article que avui penjo, el problema és més a llarg termini que a curt termini i les solucions puntuals no serveixen per reduir-lo. Cal actuar sobre la font del problema que és l’actual model on el trànsit de vehicles domina tots els aspectes de la ciutat. Un model basat en la crema de combustibles fòssils i on la salut ha quedat supeditada a aquesta. Cal repensar el model de ciutats i de civilització que volem. Una civilització basada menys en els combustibles fòssils seria una bona solució, però per poder-la tenir cal començar a explorar i dissenyar altres vies (en aquest sentit el projecte MEDEAS és molt interessant; veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/23/projecte-medeas/)

Continua la lectura de Ciutats i contaminació atmosfèrica