Els set peixos més perillosos per a la salut

Incloure peix en una dieta equilibrada (que també contingui abundants cereals, llegums i vegetals) és sempre una bona idea. El peix, consumit amb moderació, és un aliment molt saludable per diferents raons. Però no totes les classes de peix són beneficioses, ja que la contaminació que pateixen els mars i oceans també passa factura al nostre organisme a causa de les grans quantitats de mercuri i altres elements indesitjables presents en algunes espècies.

Tot i que el consum moderat de peix i variat en espècies pot aportar-nos molts avantatges , el consum excessiu també ens pot comportar alguns problemes per diferents motius: excés de proteïnes, residus tòxics y metalls pesats.

Aquest article fa referència als menys saludables

http://www.elcomercio.es/sociedad/201512/02/siete-pescados-peligrosos-para-20151202191315.html?platform=hootsuite Continua la lectura de Els set peixos més perillosos per a la salut

The oil crash: any 11

Fa 11 anys que la producció de petroli convencional, aquell que era fàcil d’aconseguir (amb una TRE de més de 30:1) i que sovint recordem en pel·lícules com “Gigante” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Gigante_(película)). Ara el petroli és difícil d’aconseguir (podem visualitzar-lo en pel·lícules com “En tierra peligrosa” (veure http://www.elblogalternativo.com/2009/04/22/discurso-de-steven-seagal-en-la-pelicula-en-tierra-peligrosa/)) i té una TRE d’uns 10:1.  Aquest fet comporta que, com diu Antonio Turiel en el seu darrer post (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/12/the-oil-crash-ano-11.html): ” Durante todo este tiempo se ha intentado compensar el estancamiento (y últimamente el declive) de la producción de petróleo convencional introduciendo otros hidrocarburos líquidos, no convencionales, que se parecen más o menos al petróleo (aunque no puedan replicarlo en todos sus usos). Estos “petróleos no convencionales” han introducido un montón de nuevos problemas, no sólo por su repercusión ambiental sino también por su baja rentabilidad, que ha arrastrado a las compañías productoras a los números rojos incluso mientras el petróleo fue caro (hasta 2014). Pero incluso con esos malos sustitutos, la producción total de hidrocarburos líquidos más o menos asimilables a petróleo (lo que en un abuso de notación se conoce como “todos los líquidos del petróleo”) probablemente llegó a su máximo absoluto histórico el año pasado – aún faltan un años para saber si 2015 marca realmente ese valor máximo, aunque en todo caso la cifra de 2015 no será nunca superada de manera significativa, y la fecha del inicio del declive terminal no puede estar demasiado lejana.”

Però aquest no és l’únic tema que l’esmentat Antonio Turiel tracta en el seu darrer post sobre l’any 2016 que ja s’acaba. També fa referència al preu del petroli, a la desinversió de les companyies petrolieres, a la guerra de Síria i a altres guerres que semblen estar a la cantonada, al problema dels refugiats, als atemptats yihadistes indiscriminats a Europa i altres països, a la crisi global de l’establishment polític (sobretot de la “casta” en els diferents països), i a la transició climàtica.

Respecte a aquest darrer punt cal mirar amb atenció la gràfica que posa dins de l’article (Fig.1), al principi de tot. Si la mirem amb atenció veurem com per primer cop en la història: “la cobertura de hielo marino del Ártico y del Antártico están al mismo tiempo por debajo de los mínimos propios de la época. No hace tanto, los años en los que el hielo ártico avanzaba el antártico retrocedía y viceversa. Ahora ya no. Como muestra la gráfica que abre el post, la cobertura global de hielo marino se separa completamente de la evolución de los últimos años; no es simplemente la paulatina disminución de la superficie marina helada, este año algo ha cambiado de manera radical. Alguna cosa del sistema climático está experimentado un cambio de fase, un cambio de comportamiento, y las consecuencias son impredecibles: el mundo podría cambiar para siempre. O para lo que le resta a la Humanidad sobre este planeta, que para el caso, para nuestro caso, es lo mismo. “.

Fig. 1. Gràfica on podem veure l’evolució global del gel marí al llarg de diversos anys. Cal fixar-se en la línia de color vermell corresponent a l’any 2016. No cal ser un entès per veure que s’ha produït un canvi dràstic respecte al comportament d’altres anys.

Però no cal preocupar-se perquè com bé diu Mr. Trump (…peta), el canvi climàtic no existeix i és una invenció. I per si això no fos poc, aquí tenim el “primo de Sevilla” del Sr Rajoy que ho corrobora (veure https://www.youtube.com/watch?v=CiUAovbXtwU). Com podeu veure, estem en mans de gent certament perillosa ja que la “ignorància és sempre agosarada”. Continua la lectura de The oil crash: any 11