Un experiment dispara un làser contra àtoms d’antimatèria per primera vegada

Matèria i antimatèria són idèntiques, però amb càrrega oposada, amb el que una aniquila a l’altra quan es toquen. Els resultats, publicats a Nature, són un primer pas per saber si realment són simètriques o hi ha subtils diferències entre ambdues. Resoldre aquest enigma pot contribuir a explicar per què l’univers no va quedar totalment condemnat en el seu origen, ja que fa 13.700 milions d’anys, després del Big Bang, havia d’haver la mateixa quantitat de matèria i antimatèria, amb el que el cosmos hauria evolucionat fins a convertir-se en un desert de radiació.

A on va anar a parar l’antimatèria? Continua la lectura de Un experiment dispara un làser contra àtoms d’antimatèria per primera vegada

Troben per primera vegada plomes de dinosauri dins d’ambre

L’ambre és reïna fossilitzada. La major part es va formar a l’Oligocé, però també n’hi ha del Cretaci. A banda de ser utilitzat en joieria, també ha estat utilitzat per prevenir malalties, com a filtre d’amor o per garantir la fecunditat (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Ambre).

En el post d’avui podem llegir en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/halladas-primeras-plumas-dinosaurio-trozo.html) que han trobat plomes de dinosauri dins d’un fragmante d’ambre. El fragment va ser localitzat i comprat  en un mercat de Myanmar. Del seu estudi han pogut deduir que l’espècie involucrada era un celurosauri (un petit dinosauri que ja caminava sobre dues potes). L’estructura de la cua indica que era un dinosauri teròpode (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Theropoda). L’estudi de les plomes indica que aquestes non són com les de les aus actuals i que li servien més per planejar que no pas per volar.

La troballa es considera com una fita històrica ja que permet als paleontòlegs tenir una millor visió de com les aus varen evolucionar a partir dels teròpodes.

Continua la lectura de Troben per primera vegada plomes de dinosauri dins d’ambre