Quan et parlen del ivori et venen al cap imatges de ullals d’elefants profusa i delicadament tallats, polseres, figures i estàtues…. (veure Fig1)
Fig 1. Aspecte d’obres d’art elaborades en ivori
Però el que alguna gent no sap és que molts animals són morts cada any per tal de mantenir una demanda creixent d’aquest producte. I estan sent eliminats mitjançant la caça furtiva ja que existeix una prohibició de la caça d’elefants i rinoceronts donada la seva població minvant i en perill d’extinció. El problema és que com que el preu ha pujat sense parar, la caça furtiva és cada vegada una activitat molt lucrativa.
En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Gigantes-extincion-codicia-infima-cuerpo_0_591441183.html) podem llegir com el tràfic de ivory, sobretot de ullals d’elefant i de banyes de rinoceront no deixa d’augmentar. A més, no tant sols són apreciats per la joieria sinó que s’aprofiten parts com la cua per demostrar poder, amb les fibres es fan polseres i altres objectes ornamentals, i fins i tot la pols de les banyes es preuada per les seves propietats màgiques i curatives.
I a on va la major part de tot aquest arsenal de parts d’organismes? Doncs sembla ser que al mercat xinés. La ruta que segueix passa per Malàsia, i per Espanya com a país receptor i distribuïdor dels enviaments procedents de Tanzània, Sudàfrica, Guinea Bissau i Costa de Marfil (que són els països subministradors). Continua la lectura de El negoci del ivori
