La croada parisenca per controlar el fort augment de les rates que es passegen per la ciutat…

Notícia curiosa, mentre París travessa un dels episodis de major contaminació de l’última dècada, tanquen els  parcs  per la major invasió de rates que es recorda a la ciutat.

D’acord amb els càlculs de la Brigada d’Intervenció del Clavegueram de París, hi hauria en la ciutat de la llum entre un i tres rates per habitant, és a dir uns 6 milions de rates només en el casc urbà de la ciutat, sense comptar els suburbis.

La rata que viu al subsòl de París, en els prop de 2.000 quilòmetres de clavegueres, és del tipus rattus norvegicus, un animal que fa entre 20 i 27 centímetres -més 20 centímetres de col, amb un pes que pot oscil·lar entre 275 i 500 grams. La seva capacitat de reproducció és de cinc a 14 cries per ventrada i per any, amb una longevitat mitjana de quatre anys.

Aquest animal, que es reprodueix a gran velocitat i que és capaç de resistir les més difícils condicions de vida, és l’enemic declarat dels serveis raticides de la parisenca Brigada, que compta amb laboratoris sofisticats i treballa amb companyies especialitzades en verins i control de epidèmies.

“El problema existeix perquè les persones vénen i volen alimentar les aus i els gats de carrer, però al final les rates són les que es beneficien d’això”, diu Gilles Demodice, que posa un parany amb verí, però en ocasions els rosegadors no cauen en ella perquè ja han menjat les restes destinats als coloms. Recorda que anteriorment solia posar el verí directament en els nius de rata i els segellava. Però aquesta tècnica està prohibida ara, Continua la lectura de La croada parisenca per controlar el fort augment de les rates que es passegen per la ciutat…

“El ocaso del petróleo: Edición de 2016”

Aquest és el títol del darrer post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/12/el-ocaso-del-petroleo-edicion-de-2016.html) sobre l’anàlisi que ha fet del WEO 2016 (l’informe de l’Agència Internacional de la Energia, del qual ja hem parlat en altres posts).

A destacar una gràfica sobre la probable evolució de la energia neta (veure http://tratarde.org/energia-neta-de-las-fuentes-renovables-un-asunto-crucial/)  en un escenari (els escenaris preveuen futurs a partir de les tendències observades) de baixa-nul·la inversió.

Com veiem en la gràfica, a partir del 2015 la energia cau molt ràpid de forma que en l’any 2040 s’ha perdut el 80%. És a dir en 25 anys l’energia disponible és d’un 80% menys. De ser certa aquesta previsió, estaria en en al línia del “Horizonte 2015” de Manuel Casal Lodeiro (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2013/11/horizonte-1515.html).

Hem de suposar que la realitat es mourà entre aquest escenari i un escenari d’inversions més fortes i no tant fortes que, tot i no recuperar la producció volumètrica del 2015, farà que l’energia neta faci oscil·lacions amb tot el que això comportarà. Com diu l’autor de l’article al final del mateix: “La realidad irá probablemente entre los dos escenarios, seguramente saltando a trompicones de uno a otro en función de cambios bruscos en las políticas de los países productores. Debemos por tanto estar atentos al declive volumétrico de la producción de todos los líquidos del petróleo para saber si estamos más cerca de uno o de otro,teniendo en cuenta que, incluso en el más favorable de los dos, la energía neta del petróleo en 2040 sería la mitad que ahora. La caída brusca del peor de los dos escenarios, de ser seguida durante demasiado tiempo, seguramente se vería agravada por el estallido de guerras y revoluciones en los países productores, e incluso consumidores; y es que conviene no olvidar que todo esto no dejan de ser proyecciones mecanicistas que ignoran el factor humano y las cuestiones sociales. Justamente ese error (ignorar el factor humano y social) que nos ha llevado a la situación en la que estamos ahora. “

viernes, 9 de diciembre de 2016

Continua la lectura de “El ocaso del petróleo: Edición de 2016”