Corria l’any 2007 i una pel·lícula titulada “Diamants de sang” (Blood Diamond en anglès) era nomenada per a 5 premis oscar. L’argument anava sobre el tràfic de diamants a Sierra Leona durant el conflicte del 1991. En aquells temps les milícies armades obligaven als camperols a treballar en les mines de diamants per tal de poder finançar la guerra. Els diamants, un cop extrets, eren enviats a països desenvolupats on eren venuts a gen acomodada. Aquests diamants, extrets amb l’esforç i la sang dels pobres esclaus, varen ser anomentats diamants de sang.
Però hi ha més minerals de sang. Entre aquests podem citar: el cas del Coltan del Congo (un mineral format per Columbita i Tantal·li) que és imprescindible per fabricar les bateries de la majoria de mòbils del món; el cas de l’or de Colombia (les FARC obtenien el 20% dels seus ingressos amb l’explotació de l’Or); el cas de la wolframita que serveix per extreure el wolframi que es necessita també per a les connexions dels transistors o el cas de la cassiterita per obtenir l’estany necessari en soldadures.
Doncs be, ara un nova normativa aprovada a la UE – una de les zones on es compraven més aparells i estris fabricats amb aquests minerals de sang – obligarà a les empreses ubicades en el seu territori a practicar un comerç més responsable pel que fa a aquests minerals. L’objectiu és que els importadors d’aquests minerals puguin garantir que no provenen de zones afectades per conflictes armats ni que hagin sigut obtinguts en àrees afectades per violacions dels drets humans.
Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/euroblog/UE-defensa-derechos-humanos-minerales_6_588351182.html), aquests minerals que estan presents en mòbils, rentadores o cotxes – es tracta de defensar els drets humans a través de garantir-los mitjançant el consum. De dir NO a aquells minerals (recursos) que procedeixin de processos que impliquin el patiment de gent i l’eliminació dels seus drets fonamentals. Es tracta de no donar diners a aquells que realitzen aquestes pràctiques. Es tracta d’intentar millorar un xic el món.
Donat que és un article escrit per una Eurodiputada d’un determinat signe polític, i donat que en fa propaganda, també m’agradaria afegir que malauradament el seu grup ha estat un dels que ha defensat el TTIP a Europa (http://www.economiaciudadana.org/2015/12/posicion-de-los-partidos-politicos-TTIP.html). Bé esta defensar aquesta limitació als minerals de sang, però si no s’atura el TTIP servirà de poc en el combat davant de les injustícies que l’actual sistema econòmic crea. Servirà de poc per combatre totes les agressions al medi ambient que l’actual sistema basat en el créixer-créixer (a qualsevol preu) realitza. Continua la lectura de Cap a la fi dels minerals de sang
