Bolivia, a la ciutat de La Paz. Una jornada més sense aigua i ja en van moltes. Tot va començar un bon dia amb petits talls i des de llavors s’ha convertit en un malson. Fa calor i sues, però no et pots dutxar. La roba bruta l’has de portar més temps perquè no pots rentar. Has de controlar l’aigua que tens constantment ja que costa de tornar-ne a tenir. Depens de la poca aigua que et porten amb cisternes de tant en tant. Depèn de la zona hi ha més escassetat o menys. Els barris més pobres els més afectats…..com sempre. Tot el teu dia transcorre en tractar d’aconseguir aigua pel dia vinent.
L’aigua, un bé vital. Sense ella no hi ha vida. No pots passar més de tres dies sense beure. El teu cos necessita aigua per poder realitzar les seves funcions.
I a la ciutat de la Paz no plou des de fa mesos. La pitjor sequera que és recorda des de fa anys, tal i com podem llegir en un article aparegut al diari “Rebelión” (veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=220156). A la mateixa Bolivia ja ha desaparegut el llac Poopó per un procés de desertificació (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Lago_Poopó). Cal recordar que utilitzem la paraula desertificació per anomenar el progressiu establiment de condicions desèrtiques en una zona com a conseqüència de l’acció antròpica. En aquest cas les activitats agrícoles i mineres van estar darrera de la seva desaparició. El fenomen del Niño també te una part de culpa en tot aquest procés de desaparició del segon llac més gran de Bolivia. I el Niño es veu amplificat pel canvi climàtic, i darrera del canvi climàtic està la ma de l’home, i la ma de l’home està darrera de la majoria d’agressions ambientals en el nostre planeta, i …….ens estem carregant el nostre hàbitat. Estem aconseguint acabar amb l’únic lloc on hi ha vida humana: La Terra. Fins quan?
Avui llegim la notícia de Bolivia, però demà pot ser a qualsevol altre lloc. Poder fins i tot aquí a casa nostre. Esperarem sense fer res? Seguirem deixant que aquest model ecocida, genocida i ambienticida, segueixi dominant la nostra societat? Seguirem com si no fos amb nosaltres? Deixarem que tot això acabi amb els nostres fills i nets? Continua la lectura de Quan no es te aigua no es pot deixar de pensar en ella
