Així és la indústria de l’oli de palma a Indonesia

L’oli de Palma és l’oli més utilitzat en el món conjuntament amb el de soia. La raó rau en que no tan sols s’utilitza en alimentació sinó en la indústria de la cosmètica, decoració i neteja. Un de cada dos productes dels prestatges d’un supermercat conté derivats d’aquests oli, amb la qual cosa és bastant difícil no consumir-lo.

L’oli de Palma és un greix que s’obté del premsat de la polpa del fruit d’una palmera africana anomenada Elaeis guineensis o palma de Guinea. L’oli de Palma és caracteritza per tenir un punt de fusió molt elevat, com a conseqüència del seu contingut elevat en àcids grassos saturats. Aquest fet fa que sigui un híbrid entre un greix i un oli que a 30ºC ja està en estat sòlid (raó per la qual la indústria l’utilitza en molts productes que requereixen ser estables a temperatures majors de 40ºC). El seu contingut elevat en àcids grassos (la seva composició és d’un 50% d’acids grassos saturats com l’esteàric i el palmític, un 35-40% d’àcid oleic i un 10-15% d’àcids grassos monoinsaturats) fa que no sigui excessivament bo pel nostre sistema cardiovascular. De fet constitueix un factor de risc aterogènic important (per a més informació veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/por_derecho/aceite-palma-perjudicial-enfermedades-coronarias-medio-ambiente_0_580942112.html).

Però no tant sols és poc aconsellable per la nostra salut. Com podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/aceite-palma-discriminacion-contaminacion-Indonesia_0_586542344.html), a Indonesia – una de les zones de màxima producció de palma – les condicions laborals per a la seva producció son d’esclavatge i l’agressió al medi ambient és molt intensa. Com sempre darrera d’aquesta producció podem trobar grans multinacionals com Nestlé, Kellog’s o Colgate. Multinacionals que si mirem amb atenció també participen en el TTIP (veure http://www.noalttip.org/que-es-el-ttip/ ), el tractat tant bó per als nostres interessos que ens intenta vendre la CE.

Continua la lectura de Així és la indústria de l’oli de palma a Indonesia

Saps quins són els quatre nous elements de la Taula Periòdica?

Seguint la tradició, els elements acabats de descobrir poden portar el nom d’un concepte mitològic, un objecte astronòmic, un mineral o substància similar, un lloc o zona geogràfica, la propietat de l’element, o el nom d’un científic.

Es tracta del Nihonio i el símbol Nh, per l’element 113; el Moscovio amb símbol Mc, per l’element 115; el Tenesio i el símbol Ts, per l’element 117, i el Oganesón i el símbol Og per l’element 118. Se situen en la setena fila de la taula.

La IUPAC només ha fet oficials els noms en anglès. Les últimes incorporacions, que es van afegir al gener, se situen en la setena fila

Tres denominacions es refereixen a ciutats i la quarta fa honor a un físic nuclear rus Continua la lectura de Saps quins són els quatre nous elements de la Taula Periòdica?